Commonmisery

Soledat Balaguer

25 d'agost de 2015
3 comentaris

Crisi humanitària? Desvergonyiment occidental!

 

 

Quan ahir, dilluns 24 d’agost, la cancellera Merkel i François Hollande, en la seva compareixença conjunta, van tenir el desvergonyiment de dir que s’havia de començar a buscar solucions  per donar asil polític als sirians, tot fent una distinció entre l’acollida a emigrants polítics i emigrants econòmics, se’m va regirar l’estómac pel cinisme occidental.

A partir d’aquí, poden llegir algunes preguntes i algunes informacions que he contrastat degudament. Les conclusions les poden treure vostès mateixos, que ja són grandets i tenen criteri.

1)    La Sisena Flota dels Estats Units que opera a la Mediterrània té el seu quarter general a Nàpols. A part de la base de Rota, entre d’altres llocs té un batalló de destroyers a Gaeta, avions de vigilància a Sigonella, un esquadró de patrulla a Creta… Algú de vostès ha vist una sola imatge d’algun vaixell de la flota americana ajudant a rescatar immigrants (sigui a Melilla, a les Canàries, a Lampedusa o a les illes gregues)? Les “armes de destrucció massiva” que ens van vendre Bush i Aznar tenen alguna cosa a veure amb el que està passant en l’actualitat a l’Orient Mitjà? S’han plantejat, en algun moment, els Estats Units, acollir alguns milers de refugiats, o es limiten a bombardejar-los –tot mantenint oberta, per cert, la presó de Guantánamo?

2)    L’ONU ha “exigit” a Grècia i altres països que posi els instruments necessaris per atendre amb dignitat  l’allau de refugiats. Independentment que una bona part dels grecs són a la misèria, quants campaments ha muntat l’ACNUR? Quants camions del PMA heu vist descarregant aliments? Quants cascos blaus s’han desplegat per tota la zona per ajudar la policia i l’exèrcit dels països afectats, per organitzar la recollida de papers i el trànsit cap a la Unió Europea del Nord?

3)    Els piadosos europeus calvinistes del nord, quina ajuda han prestat als països del sud (als quals segueixen anomenant PIGS, per cert), en organització, diners i predisposició a l’acollida als seus propis països? O molts d’ells s’han negat, fins i tot, a acceptar la “quota” suggerida per la UE d’acollir 40.000 refugiats polítics l’any, quan la població de la UE és de 508 milions (toquen 80 asilats per milió d’habitants)?

4)    A finals d’abril de 2015, Der Spiegel va donar a conèixer les 31 pàgines trobades després de l’assassinat d’un ex-coronel del serveis d’intel·ligència de les forces de defensa aèria de Saddam Hussein, conegut amb el sobrenom de Haji Bakr, i que va ser, de fet, el creador de tota l’estructura d’Estat Islàmic. Bakr es va limitar a implementar l’aparell de seguretat que havia creat Saddam Hussein, en què ningú, ni els generals del serveis d’intel·ligència, no podia estar segur que no l’espiessin. Una estructura de captació religiosa, on a cada poble els dos deixebles més espavilats es convertien en espies i delators de tots els seus veïns, no des del punt de vista religiós, sinó econòmic. Diu l’article de Der Spiegel –publicat en català per la revista El Temps-: “Hi ha una raó ben senzilla de per què als escrits de Bakr no s’esmenten profecies relacionades amb l’establiment d’un Estat Islàmic suposadament ordenat per Déu: ell creia que les creences fanàtiques religioses soles no eren suficients per aconseguir la victòria. Sí que creia, però, que es podia explotar la fe dels altres”. Bakr era “un nacionalista, no pas un islamista”. Diu l’article, que ha analitzat, a més, centenars de documents que li van ser proporcionats per rebels sirians no islamistes d’Aleppo, que els van trobar en una de les retirades de EI: “La fe, en la seva forma més extrema, és  només un dels molts mitjans per arribar a un fi. L´única màxima constant de l’Estat Islàmic és l’expansió del seu poder a qualsevol preu”.

5)    Estat Islàmic està interessat en conquerir les zones que li poden proporcionar els dos elements bàsics del poder: aigua i energia. Qui té aigua i energia té poder. O a l’inrevés: qui té el poder posseeix aigua i energia: en altres paraules, a EI l’interessa el Kurdistan, la nació dividida entre Turquia, Iraq, Iran i Síria. A la zona iraquiana, abundància de petroli. A Turquia, les fonts dels dos gran rius que constitueixen l’antiga Mesopotàmia –meso pòtamos: literalment, entre rius, en grec-. O per què penseu que Turquia està interessada en mantenir dins de les seves fronteres el Kurdistan? Per què penseu que, amb l’excusa de combatre EI, està llançant aquest estiu una ofensiva terrible sobre les muntanyes on es refugien les milícies del PKK? Per les mateixes raons per les quals la Xina va envair el Tibet: allà neixen els grans rius xinesos. Síria és important per arribar a la Mediterrània i, de pas, proporciona una estimable font d’ingressos amb el contraban d’antiguitats. El contraban del petroli kurd és a la base del seu caríssim finançament i, per acabar d’adobar la hipocresia turca, segons sembla és el port turc de Ceyhan des d’on l’EI treu fora la seva producció per intentar fer la venda als mercats internacionals.

6)    Es calcula que a l’Àfrica, que ara té uns mil milions d’habitants, s’arribarà als 2000 milions cap a l’any 2050. A finals d’aquest segle és possible que la població del planeta s’hagi duplicat.  Ras i curt: no hi haurà aigua per a tothom. I aquí arribem als “immigrants econòmics” que, diuen els mandataris europeus, no s’han d’admetre dins de les nostres fronteres. Ha començat l’acaparament de terres. Un nombre creixent d’empreses i inversors – Wall Street, empreses estatals xineses, xeics del Golf – han estat comprant terres agrícoles a l’estranger. En els casos de la Xina i de l’Aràbia Saudita, es tracta d’assegurar-se els aliments suficients, i al mateix temps, conservar l’aigua que tenen en el seu propi territori

7)    Els compradors més actius són els inversors i holdings que tenen la seva seu social als Estats Units, Xina, Gran Bretanya, Alemanya, l’Índia i els Països Baixos, per aquest ordre. Generalment compren terres a Amèrica del Sud, Àfrica i Àsia – en particular Brasil, Etiòpia, Filipines, el Sudan, Madagascar, Moçambic i Tanzània. Els inversors xinesos, per exemple, han comprat terres en 33 països, mentre que Etiòpia va vendre terres a inversors de 21 països diferents.

8)    Un estudi del 2013 ja estimava que entre el 0,7 per cent i l’1,75 per cent de les terres agrícoles del món estava sent transferit als inversors estrangers pels terratinents locals. En termes comparatius, es tracta d’una àrea més gran que Alemanya i França juntes. Un informe del Banc Mundial, ja en el 2010, estimava que el 37 per cent d’aquesta terra acabada d’adquirir s’utilitza per al cultiu d’aliments, i el 21 per cent a conrear biocombustibles  (per exemple, a Indonèsia s’han comprat unes 27.000 milles quadrades de terra, en gran mesura per conrear oli de palma, que es pot convertir en biodièsel).

9)    En el 2012,  Human Rights Watch va publicar un informe segons el qual el govern etíop traslladava per la força a desenes de milers de persones  per poder arrendar terres a inversors estrangers procedents de la Xina i els països del Golf. “La primera ronda de trasllats forçosos va passar en el pitjor moment possible de l’any, just a l’inici de la collita”, va advertir el grup. “La falta d’assistència alimentària per a les persones reubicades pel Govern ha causat la fam endèmica”.

10)  Sudan està venent gran part de les seves millors terres de conreu en les ribes del Nil Blau als inversors estrangers, que exporten aliments fora del país. Mentrestant, gran part de la població del Sudan és desplaçada i cada vegada és  més dependent de l’ajuda alimentària internacional.

11)  Dit d’una altra manera: els grans inversors compren terres fèrtils per al seu benefici personal, i deixen que les organitzacions internacionals, que depenen de les aportacions dels estats –és a dir dels nostres impostos- intentin alimentar els que abans podien viure de les seves terres. Milions de desplaçats per la fam, que viuen i, sobre tot,  moren en campaments. Desenes de milers de desplaçats que s’ofeguen cada any al Mediterrani, intentant arribar als països on els més rics han comprat les que eren les seves terres. I Gran Bretanya –amb la seva City que suposa el 30% del PIB britànic i on operen els holdings que compren terres a l’Àfrica- posa pegues als africans que intenten passar de Calais a Dover? I Holanda, on els holdings no paguen impostos, exigeix ortodòxia econòmica a tothom? On acaba el desvergonyiment occidental?

Per acabar, ara sí, un parell de reflexions personals:

a)    Quan ens referim al Pròxim Orient, i sense filar massa prim, els mitjans de comunicació parlen de sunnites i xiïtes que s’enfronten per motius religiosos. I es queden tan amples. Si fem comparacions amb el nostre entorn cristià, per tal que sigui més fàcil d’entendre, podríem dir que parlar de sunnites i xiïtes és com parlar de catòlics i calvinistes, i no fer cap més distinció. Però de la mateixa manera que els teòlegs de l’alliberament no tenen res a veure amb els cristians renascuts, els creacionistes, els guerrillers de crist o l’opus dei, a l’islam els diferents corrents de creença i pensament són nombrosíssims. Tant entre els sunnites com entre els xiïtes, coexisteixen desenes de tradicions diferents, escoles coràniques interpretatives molt diverses i, evidentment, actituds personals tan oposades entre elles com les que podem trobar en qualsevol racó d’Europa, un continent d’arrels bàsicament i històrica cristianes.

No parlo aquí de l’islam que es practica en els països del sud-est asiàtic, com ara Pakistan o Indonèsia (de fet, Indonèsia és el país islàmic més poblat del món, uns 300 milions d’habitants), o el de l’Africa subsahariana, em limito al pròxim orient.

Si ens quedem només en les dues definicions majoritàries, intentem posar-les al mapa. Els xiïtes representen, grosso modo,  un 20% per cent de la població, i els sunnites un 80%. Són xiïtes els iranians, la minoria siriana que representa Al-Assad, una gran part dels iraquians (Saddam Husein, però, formava part de la minoria sunnita, i era molt moderat religiosament) i la milícia libanesa de Hezbollah. La resta –països del Magrib, Egipte, la península aràbiga –amb l’excepció d’Oman-, Jordània, Palestina, la majoria siriana i Turquia són sunnites.

Resulta, però, que l’Iran, xiïta, recolza a Hamas, palestins sunnites. Hamas  manté bones relacions amb Hezbollah, xiïta. El Germans Musulmans, nascuts a Egipte als anys 20 del segle passat, ja fa temps que van ser expulsats d’Aràbia Saudita i dels Emirats, tot i que els uns i els altres són sunnites. Estat Islàmic (o ISIS) és sunnita, però són combatuts pels sunnites àrabs i turcs, amb l’ajut de l’Iran xiïta i tots els kurds i iraquians, siguin sunnites o xiïtes. Al Qaeda també és sunnita. Aràbia Saudita ha decidit mantenir la producció de petroli per fer baixar els preus (el barril li surt a 6 dòlars) per venjar-se dels Estats Units que, a través del fraking, comencen a poder exportar petroli (però el barril els surt a 60 dòlars) i ha arribat a l’acord d’aixecar les sancions a Iran, que és el país amb la major producció de gas natural ja en explotació. És a dir, competència directa d’Aràbia en el mercat de l’energia.

Algú encara es creu que el conflicte de l’Orient Mitjà té res a veure amb les religions? I, anant encara una mica més lluny: els assassins d’Estat Islàmic, que decapiten la gent davant una curosa posada en escena, són els botxins? O són, d’alguna manera, també ells, víctimes del Poder Absolut, els tirans econòmics?

b)    El 27S, la part de la nació catalana que actualment és la Comunitat Autònoma de Catalunya, celebrarà unes eleccions parlamentàries en les que, si les forces independentistes obtenen la majoria, es donarà pas a un procés constituent de la República Catalana Independent. En aquest punt concret del Planeta, a la riba del Mediterrani que, aquest estiu, està vivint una tragèdia humanitària sense precedents,  el més assenyat és preguntar-nos si volem començar a capgirar la situació i ser membres actius de la comunitat internacional, en la recerca d’una societat democràtica, justa i solidària, o si volem que les qüestions geopolítiques continuïn en mans de personatges com Rajoy, de Guindos o Morenés.

Jo, personalment, tinc la resposta –que coincideix amb l’eslògan dels meus amics de la CUP: GOVERNEM-NOS!!!

(Fonts: AFP, Banc Mundial, Bloomberg, Brookings, CIA World Factbook, Chatham House, Der Spiegel-El Temps, Energy Policy Research Group (Universitat de Cambridge), FAO, Financial Times, Geopolitica.cat, Human Rights Watch, Reuters, Stratfor, The norvegian peacebuilding resource centre)
  1. Aquest tripitxoc tan bé explicat, a banda de ser difícil d´entendre ( és com les fòrmules de matemàtiques que són, però, ciencia) és més dificil d´explicar i fer-ho entendre a molta gent en les seues concepcios ètiques. Per això agraïsc
    l´articulet i espere que no cese. Gràcies.

  2. És molt lamentable i inhumana la manca de reacció ciutadana davant la gran crisi humanitària que tenim al Mediterrani, i quan n’hi ha és per oposar-se a l’acolliment dels refugiats. T’agraeixo les puntualitzacions en el tema dels sunites i xiites en el món àrab, molt aclaridores. També m’ha interessat molt que relacionis el tema dels refugiats amb l’expoli i acaparament de terres fèrtils per part de governs i poders econòmics. Estic basicament d’acord en les questions que planteges. Només em sembla poc raonat el preguntar-se si els d’EI són tan víctimes com botxins; potser caldria esbrinar quin paper hi juga Aràbia Saudí.

  3. Es tracta de les formes de colonialisme del segle XXI i de com es camuflen amb explicacions pseudoreligioses; als segles XVI-XVII-XVIII-XIX-XX hi hagué les guerres d’ocupació i explotació d’Amèrica i l’Africa i també s’acompanyaven de la creu, la mitja lluna o el que sigui: hi va haver emigracions forçoses amb forma de mercat d’esclaus; fams com les d’Irlanda, i explotació colonial a la recerca de matèries primeres; ara, també a més d’aigua i energia es busca coltan i altres materials imprescindibles per a les tecnologies del segle XXI. És evident que la situació geoestratègica dels Països Catalans i la consciència humana ens obliga.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!