Al capvespre, del pati estant, observo com dos ocellets la fan petar. Per la seva piuladissa, i la seva tranquil·litat davant la meva presència, veig que no són pardals (els pardals s’amaguen entre la buguenvíl·lia i quan veuen algú al pati se’n van a tota pressa); potser són passerells. Un d’ells s’ha instal·lat a l’antena de televisió de casa. L’altre li dóna la rèplica des de l’antena del veí. La seva conversa és tan entusiasta que em pregunto si potser estaran parlant del “procés”.
Aquesta tardor que s’ha acabat ha estat tan estranya que mai no havia vist tants ocells i tan desperts. Res a veure amb el xivarri que, de ben segur, s’organitzarà a mitjans de febrer, quan de sobte et despertes a trenc d’alba perquè sembla que tots els ocells s’hagin posat d’acord per sortir al carrer a votar en unes eleccions constituents. De moment, però, els pardals i els passerells estem ben desperts, amatents al que pugi passar, i no parem de fer piulades tothora.
Els ocellots més importants, però, s’amaguen. Deuen estar com un torronet al seu cau, merles, aligots, ducs i mussols, però sobretot les garses, que ja sabeu, i ens recorda Rossini, que són lladres per natura i es tornen boges amb els lluentons. No hi ha manera de saber quina malvestat s’empescarà, una garsa, per treure profit de qualsevol circumstància i ocasió de fer-se amb un tros de tota cosa que brilli i els faci el pes. Ara que ha començat l’hivern, no tenen pressa. Deuen somriure en veure que pardals i passerells no parem de garlar, i esperen tranquil·lament el moment oportú per fer la seva.
Abans d’entrar a casa, que cau la nit i comença a fer fred, em sembla que els ocellets van repetint, com un mantra: “Que la cobdícia no els faci traïdors. Que la supèrbia no els faci traïdors. Que la mediocritat no els faci traïdors”
Feliç solstici d’hivern, pardalets. Continuem ben desperts, continuem piulant i, per si de cas, preparem-nos per volar, tots alhora, per exigir a merles, garses i ocellots de diferent plomatge, que volem que el niu sigui nostre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
al que diu Rossini i tu, afegeixo el que diu Celdoni Fonoll:
I aquell que sols pensa en
rapinyar a tot cristo
béns, coses, calés,
per senyor que sembli,
garsa i garsot és
perquè no ens donin garsa per perdigot
amb el treball no sempre n’hi ha prou
Afegim-hi doncs, un grapat de sort
I una mica més d’en Fonoll
Guany fàcil és ganga
I xurra és, oi? Xamba,
Noms d’ocells a banda
Gràcies per recordar el gran Celdoni Fonoll, Santi!
Avui, tot un estol de pardals i passarells hem fet una gran piuladissa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per dir ben alt i ben clar a totes les garses que NO PASSARAN. També han vingut ocellots importants, però han arribat tard a la cua i no han pogut entrar. De fet, només hem pogut entrar un 20% dels pardals que hi èrem. Les pardaletes que atenien el registre de la Sala Civil i Penal s’han quedat mitja hora més per atendren’s i ho han fet amb un gran somriure. Els he desitjat que aviat puguin tornar a cobrar la paga extra…