BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

16 d'octubre de 2019
0 comentaris

Edifiquem la República: “actuar com si fóssim lliu­res és la manera de ser lliure” Jordi Cuixart

 

“El mis­satge de Cui­xart va con­cloure afir­mant que
“actuar com si fóssim lliu­res és la manera de ser lliure”

Les càrregues policials apaguen les espelmes

Les concentracions convocades per Òmnium i l’ANC aconsegueixen mobilitzar els ciutadans arreu del país amb actes de suport i encesa d’espelmes per recordar els presos independentistes

Les manifestacions acaben en enfrontaments entre policies i manifestants, que desemboquen en violentes càrregues policials

“La pre­si­denta de l’ANC, Eli­senda Palu­zie, va lle­gir una carta de Jordi Sànchez en la qual aquest ins­tava a “con­ti­nuar mobi­lit­zats i actius de la no-violència”, acció que és, segons afe­gia:

“La millor eina con­tra un Estat que ha per­dut el nord dels drets humans.”

Per la seva part, Mar­cel Mauri, vice­pre­si­dent d’Òmnium, va posar veu al mis­satge escrit per Jordi Cui­xart en què aquest asse­gu­rava sen­tir-se “fort i més a prop que mai de la Carme i la Dolors”.

Segons Cui­xart, “l’única res­posta a la sentència és la rein­cidència”,

i va acu­sar l’Estat espa­nyol “de con­fon­dre lli­ber­tat d’expressió amb sedició perquè té por”,

i va aca­bar res­pon­sa­bi­lit­zant de tota la repressió Felip VI.

El mis­satge de Cui­xart va con­cloure afir­mant que

“actuar com si fóssim lliu­res és la manera de ser lliure”.

Els par­la­ments i les lec­tu­res es van alter­nar amb les actu­a­ci­ons de Gemma Humet i Cesc Frei­xas.

Va tan­car l’acte Lluís Llach, que va can­tar

On vas amb les ban­de­res i avi­ons
L’estaca.”

  • Les càrregues policials apaguen les espelmes ..
  • Els aldarulls es van reproduir, gairebé de la mateixa manera, a Girona (foto de dalt), Tarragona (a baix a l’esquerra) i Lleida. M. LLADÓ / ACN / EFE.
  • Encesa d’espelmes i seguda pacífica al davant de la Delegació del Govern espanyol a Barcelona JOSEP LOSADAN.
  • Les càrregues policials apaguen les espelmes ..
  • Les càrregues policials apaguen les espelmes ..
  • Els aldarulls es van reproduir, gairebé de la mateixa manera, a Girona (foto de dalt), Tarragona (a baix a l’esquerra) i Lleida. M. LLADÓ / ACN / EFE.

Els efec­tes de la sentència con­dem­natòria del Tri­bu­nal Suprem es van con­ti­nuar notant ahir amb mobi­lit­za­ci­ons i actes de rebuig al càstig judi­cial impo­sat als pre­sos inde­pen­den­tis­tes.

Les mobi­lit­za­ci­ons més mas­si­ves es van desen­vo­lu­par a la tarda, amb actes con­vo­cats per Òmnium i l’ANC. A Bar­ce­lona, a dues illes de cases de la Dele­gació del Govern de l’Estat, una mani­fes­tació va aple­gar milers de per­so­nes que van omplir tot el car­rer Mallorca. Una seguda i una encesa d’espel­mes van pre­ce­dir els par­la­ments d’amics i fami­li­ars dels pre­sos, alguns d’ells escrits expres­sa­ment per a l’acte d’ahir. Aquest va ser el cas de la carta d’Oriol Jun­que­ras en què afir­mava: “La sentència ha refer­mat les meves con­vic­ci­ons repu­bli­ca­nes.” També vati­ci­nava que els autors de la sentència “seran recom­pen­sats amb càrrecs impor­tants” i aca­bava asse­gu­rant que “arri­barà el dia que mira­rem enrere amb un som­riure”. Per la seva part, Carme For­ca­dell recor­dava, en el seu mis­satge, la seva con­vicció d’haver estat con­dem­nada per haver estat pre­si­denta de l’ANC: “Vaig votar el mateix que la resta de mem­bres de la mesa i el nos­tre vot valia el mateix”, insis­tia en la mis­siva. En la seva carta, Dolors Bassa feia una crida a “man­te­nir l’esforç, el tre­ball i la valen­tia”, i hi afe­gia: “No obli­daré mai ni un sol dia de la lli­ber­tat que ens han pres.” A aquests mis­sat­ges van seguir lec­tu­res d’inter­ven­ci­ons que Quim Forn i Josep Rull van lle­gir durant el judici.

La pre­si­denta de l’ANC, Eli­senda Palu­zie, va lle­gir una carta de Jordi Sànchez en la qual aquest ins­tava a “con­ti­nuar mobi­lit­zats i actius de la no-violència”, acció que és, segons afe­gia: “La millor eina con­tra un Estat que ha per­dut el nord dels drets humans.” Per la seva part, Mar­cel Mauri, vice­pre­si­dent d’Òmnium, va posar veu al mis­satge escrit per Jordi Cui­xart en què aquest asse­gu­rava sen­tir-se “fort i més a prop que mai de la Carme i la Dolors”. Segons Cui­xart, “l’única res­posta a la sentència és la rein­cidència”, i va acu­sar l’Estat espa­nyol “de con­fon­dre lli­ber­tat d’expressió amb sedició perquè té por”, i va aca­bar res­pon­sa­bi­lit­zant de tota la repressió Felip VI. El mis­satge de Cui­xart va con­cloure afir­mant que “actuar com si fóssim lliu­res és la manera de ser lliure”. Els par­la­ments i les lec­tu­res es van alter­nar amb les actu­a­ci­ons de Gemma Humet i Cesc Frei­xas. Va tan­car l’acte Lluís Llach, que va can­tar On vas amb les ban­de­res i avi­ons i L’estaca.

A Girona, unes 9.000 per­so­nes, segons les infor­ma­ci­ons dels Mos­sos, es van con­cen­trar al ves­pre al cen­tre de la ciu­tat, on van tallar la Gran Via de Jaume I, davant de la Sub­de­le­gació del Govern espa­nyol. L’acte, orga­nit­zat per Girona Vota, va incloure la lec­tura de car­tes dels con­dem­nats. Crits de lli­ber­tat i pro­cla­mes en soli­da­ri­tat amb els pre­sos polítics i el cant d’Els sega­dors van pre­ce­dir l’encesa d’espel­mes per il·lumi­nar Jaume I. El grup de folk L’Esca­mot va posar l’aire fes­tiu a l’acte rei­vin­di­ca­tiu inter­pre­tant Bella Ciao i L’estaca.

Hi havia con­cen­tra­ci­ons pre­vis­tes a les qua­tre capi­tals cata­la­nes i les acci­ons de record als pre­sos van ser molt simi­lars. Encesa d’espel­mes i càntics i pro­cla­mes per recla­mar la lli­ber­tat dels con­dem­nats. Però també en altres ciu­tats, lluny de les sub­de­le­ga­ci­ons del govern espa­nyol, es van con­vo­car acci­ons. A les Ter­res de l’Ebre, un miler de ciu­ta­dans es van reu­nir al ves­pre al pont de l’Estat en l’acte con­vo­cat per ANC i Òmnium. Va ser un acte molt emo­tiu, sobre­tot quan Josep Ribera, amic de l’ebrenca Carme For­ca­dell, va lle­gir una carta de la pre­si­denta del Par­la­ment escrita aquest dimarts des de la presó de Mas Enric. Hi va haver jotes de denúncia con­tra la sentència, crits de lli­ber­tat i l’encesa d’un miler d’espel­mes i llan­ter­nes de mòbil quan la can­tau­tora Montse Cas­tellà va can­tar Què volen aquesta gent. A Amposta es va fer una seguda popu­lar i un poste­rior tall de la car­re­tera N-340.

A Puig­cerdà, més de 200 per­so­nes es van con­cen­trar a les vuit del ves­pre davant dels jut­jats per mos­trar el seu rebuig a la sentència de l’1-O. L’acte, con­vo­cat per l’ANC i Òmnium, va arren­car duent a terme cinc minuts de silenci i va con­ti­nuar amb la lec­tura de diver­ses car­tes escri­tes pels pre­sos inde­pen­den­tis­tes el mateix dia en què el Tri­bu­nal Suprem donava a conèixer la reso­lució del judici al procés. Durant tota la mobi­lit­zació, els assis­tents ana­ven amb una espelma a la mà i, per aca­bar, van can­tar l’himne naci­o­nal de Cata­lu­nya. Final­ment, els Cas­te­llers de Cer­da­nya van aixe­car un pilar i van des­ple­gar una pan­carta on es podia lle­gir “Lli­ber­tat pre­sos polítics”.

Càrre­gues poli­ci­als

Les con­cen­tra­ci­ons arreu del país van tenir una par­ti­ci­pació mas­siva, però aca­bats els actes en diver­sos llocs es van regis­trar alda­rulls amb la poli­cia. A Bar­ce­lona, una bata­lla cam­pal entre mani­fes­tants i anti­a­va­lots dels Mos­sos i de la poli­cia espa­nyola va deri­var en bar­ri­ca­des en fla­mes al cen­tre de la ciu­tat. Els agents van actuar amb con­tundència per dis­per­sar mani­fes­tants que inten­ta­ven arri­bar fins a la Dele­gació del Govern espa­nyol. Les càrre­gues poli­ci­als van pro­vo­car la dis­persió dels con­cen­trats i, poste­ri­or­ment, els inci­dents i les fogue­res es van repro­duir al pas­seig de Gràcia o l’avin­guda Dia­go­nal. Segons l’agència ACN, els Mos­sos van con­fir­mar almenys tres deten­ci­ons pels alda­rulls.

També a Tar­ra­gona hi va haver càrre­gues dels Mos­sos i de la poli­cia espa­nyola con­tra alguns mani­fes­tants davant de la Sub­de­le­gació del Govern espa­nyol. Els agents van actuar després que alguns mani­fes­tants els hagues­sin llançat objec­tes i, per dis­per­sar els mani­fes­tants, es van dis­pa­rar pro­jec­tils de foam. A Girona les càrre­gues poli­ci­als van venir després que alguns dels mani­fes­tants que esta­ven con­cen­trats davant de la Sub­de­le­gació del Govern espa­nyol llan­ces­sin als agents les espel­mes que havien ser­vit per il·lumi­nar l’acte de record als pre­sos. A Lleida, on es van con­cen­trar fins a 6.000 per­so­nes, les càrre­gues de la poli­cia també van tenir com a deto­nant el llançament d’alguns objec­tes con­tun­dents con­tra el cordó poli­cial. La por­ta­veu del govern i con­se­llera de la Pre­sidència, Merit­xell Budó, va lamen­tar els inci­dents i els va atri­buir a “per­so­nes vio­len­tes que van amb la cara tapada, amb acti­tuds pro­vo­ca­do­res”. Budó va dir que la poli­cia havia “hagut d’actuar”.

Vagues en l’ensenyament
El Sindicat d’Estudiants ha convocat tres dies de vaga a partir d’avui, i preveu organitzar actes de protesta en diferents ciutats, com ara Sabadell, Badalona i Mataró. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha convocat per la seva banda vaga demà i divendres. Tots dos sindicats convoquen a les manifestacions que demà, a les dotze del migdia, es faran a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. L’últim dia coincidirà amb la vaga general.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!