BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

14 de febrer de 2019
0 comentaris

FONAMENTS DE LA VAGA GENERAL INDEFINIDA

   


JUDICIS DIVORCI  –  acusar i aturar la Voluntat d’independència  sense aturador

FONAMENTS DE LA
VAGA GENERAL INDEFINIDA

https://www.vilaweb.cat/noticies/judici-independencia-editorial-vicent-partal/?utm_source=push

El primer dia del judici a la presidenta del Parlament de Catalunya, al govern i als dirigents d’Òmnium i l’ANC ja ha marcat clarament la tònica de tot el procés. Les defenses, conscients que no són en la sala d’un judici sinó davant un tribunal polític, han posat l’èmfasi a partir del primer minut en l’atac als drets civils i a les llibertats que implica aquest procediment. Pensant, sens dubte, en el Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Això és així perquè és evident que no es pot confiar de cap manera en el criteri diguem-ne professional d’aquest tribunal. La instrucció del cas és tan plena d’irregularitats que el judici ni tan sols havia d’haver començat. I la decisió contundent de la cort federal alemanya en el judici contra el president Puigdemont hauria de ser un element suficient per a fer caure la principal acusació que recau sobre els acusats. Però la confiança en els tribunals europeus no és cega. Com han demostrat els exiliats en les quatre jurisdiccions on s’han presentat davant la justícia, l’excepció és Espanya; qui es manté al marge de la justícia europea és Espanya. I això recobreix l’enfocament de tot el procés d’aquesta seguretat acreditada que Estrasburg acabarà tombant la farsa jurídica que l’estat espanyol ha bastit.

‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras

Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

La gravetat dels fets, consegüentment, és enorme. Segurament és l’atac més greu a les llibertats democràtiques d’ençà del final del franquisme. I això justifica en part que es pose èmfasi deliberadament en els incompliments flagrants dels procediments democràtics, en l’atac a les llibertats més fonamentals. Però alerta a insistir-hi tant fins al punt que es puga perdre de vista el motiu, la raó, de tot això que passa. No ens enganyem: hi ha en joc la democràcia, sí, però es vol condemnar la voluntat independentista dels catalans. Una voluntat que l’estat espanyol no pot aturar, no ha pogut aturar i segurament ja no podrà aturar mai a les urnes i que, per això, pretén aturar amb la violència policíaca i judicial. Això que passa a Madrid cal mirar-ho sempre d’aquest punt de vista. Cosa que vol dir, també, no amagar mai el fet central, en cap moment. No podem convertir en secundari allò que és essencial.

Una vegada Walter Benjamin parlà de la seua admiració pel format revolucionari de les obres de Bertold Brecht, tot dient que no cercaven, com era tradicional, la identificació dels espectadors amb els personatges sinó que volien que l’auditori quedàs corprès per les circumstàncies en què els personatges eren obligats a viure. Benjamin digué que això elevava el teatre perquè reflectia la complexitat real de la vida i feia créixer la consciència dels espectadors. Per desgràcia, ara no tenim davant cap obra de teatre i els presos polítics no són actors que interpreten cap paper. Però fóra convenient que ens contemplàssem el judici amb aquells ulls que Benjamin admirava tant: fixos i intensos en l’anàlisi de les circumstàncies que han dut aquestes dotze persones a aquells bancs. Unes circumstàncies que quan no les perdem de vista ho aclareixen tot i expliquen el perquè de la fúria repressiva de l’estat, d’aquesta ràbia descontrolada que els fa anar contra el món sencer i fa perillar la seua reputació i fins i tot el sistema que afirmen defensar. I aquestes circumstàncies no són l’exercici de la democràcia, sinó l’exercici de la democràcia al servei de la voluntat d’independència del poble català. Això que tots plegats vam fer l’octubre del 2017.

COMENTARIS:

Josep Maria Martín

13.02.2019  |  14:01

El director té tot el dret a citar Walter Benjamin.
Contraposar una aturada general a Benjamin no té cap sentit.
És molta feina fer una bona pedagogia de la causa independentista i en canvi és massa fàcil centrar totes les nostres forces en una vaga general d’exit més que discutible.

Més que discutible perquè molts ENCARA NO veuen la necessitat de la nostra independència.. parlo pensant en veïns i companys que ens van votar només per provar una sortida diferent a la de Rajoy.
El que ens fa mandra (‘falten agallas’) és convèncer que Catalunya serà infinitament millor sense la tirania militar espanyola de segles.

Vam ser país lliure molt abans que existís Espanya. Amb les nostres lleis, la nostra lléngua mil·lenaria triturades i destruïdes.
Es tracte de un veritable genocidi que ens fa mandra denunciar sistemàticament.

Maria Angels Fita

13.02.2019  |  13:21

L’aturada del Sr. Martin Alegria i d’altres que s’hi han afegit és impracticable.
Tenim els dos sindicats més importants en contra i tenim molta gent (torno a dir, molta gent) que TANT SE LI EN FOT de Catalunya, de la llengua i de la independència (per ex. siudadanus, emigrants italians i sudamericans per dir-ne les categories més evidents…. però n’hi ha molts més).
La proposta d’una vaga intermitent i il.limitada també és molt bona. Però estic segura que al tercer dimecres, la participació seria ridicula.
Es necessita una preparació llarga, secreta i unitària com va ser la preparació de l’1-O, que programi tots els talls de carreteres i totes i cadascuna de les accions durant la vaga, sense accions “independents” dels CDR o de qualsevol escamot que ho engegui tot a l’aire. Hauria d’estar tot preparat al milimetre per no deixar-se enxampar per la policia. Una mena de guerra de guerrilles. Tot concentrat en 1 o 2 setmanes però tenint a punt un pla B per continuar durant 1 o 2 mesos.

I ara, au!, aneu i demaneu-li a ERC que participi junt amb tots els de l’eixamplament de la base!
Hauriem de pensar entre tots, una manera de posar Europa a les cordes. He dit Europa i no Espanya. Estic segura que l’ANC estaria encantada de rebre idees, vist que tampoc en van sobrats.

Mentrestant, em semblen bé les crides a la paciència perqué, malhauradament, no tenim cap més arma.

Pep Agulló

13.02.2019  |  11:59

AVUI NO PUC COMENTAR L’EDITORIAL…

Sembla que les opinions d’en Juan Martin (23:14) tenen molts seguidors. Només ho puc entendre per uns fets que ens destrossen la moral i que voldríem tallar de soca-rel. De fet, aquesta pressa i apel·lació a solucions definitives, expressen moltes vegades una desesperació una manca de paciència per abordar una situació política complexa i llarga: l’embat contra un Estat amb un gran arsenal repressiu.

L’acció directa, tallar l’economia, sembla la solució de tot. Substituir la intel·ligència política per “las agallas”. Hem d’entendre que l’acció directa no és la literalitat dels mots sinó la síntesi d’una acció política determinada fruit d’una estratègia unitària, transversal. Per aquesta raó, allò que visceralment ens sembla tan fàcil com voler-ho fer (las agallas), resulta que és quasi el més complicat d’organitzar sobretot pel consens necessari per a l’èxit.

Avui organitzar una vaga general INDEFINIDA, amb ocupacions de seus, amb el control viari, amb un seguiment de la majoria de sectors socials i econòmics, etc. s’ha de preparar molt bé. La ciutadania majoritàriament està (estem) preparada? A més, implicaria segurament la intervenció directa de l’Estat i precipitaria l’anul·lació de l’autonomia i la necessitat d’organitzar-se en la clandestinitat. Per tant, deixem-nos de solucions màgiques perquè la vaga general és una arma que s’ha de calcular molt bé, el què i el com.

Ho podrem mesurar i treure’n conclusions en l’aturada de país del dia 21. Un dia només!!

Hi ha fòrums per discutir temes que no proposa l’editorial…Per no allargar-me només reafirmar-me com diu en Vicent i l’Artur Van den Eyden que el judici és una venjança contra un projecte polític: l’independentisme.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Alexandre Pineda

13.02.2019  |  11:20

Cal exposar socialment que la independència és una eina cap a la democràcia, tota la lluita independentista ja el 1714. sempre ha comptat els pobles espanyols per fer una unitat veritable de pobles, (no la ficció monàrquica que fa servir el mot en exclusiva), Espanya la real i reial, ha fet cruels accions separatistes, usant tostemps Catalunya com a moneda de canvi la derruïda a foc i sang per Felipe V, el gran Terrorista, el reino Espanya, va regalar Gibraltar a perpetuïtat , i havia el 1658 el rei Felipe IV, el Hasbsburg va regalar Catalunya Nord al rei francès en versal INDEPENDÈNCIA és DEMOCRÀCIA. I UNITAT de POBLES, L’ESPANYA DES DELS ANYS 1.500, HA ACTUAT AMB GUERRES I SEPARAR NACIONS a PROFIT DE LA MINORIA DE LA NOBLESA.

JORDI BALBASTRE

13.02.2019  |  09:46

La vaga general pot ser il·limitada O intermitent. La primera simetria el Reino a una tensió exponencialment creixent, la segona que és la que ja s’hauria d’aplicar actualment, per exemple tots els dimecres, seria un acte de combat inigualable. Potser algú podria recomanar aplicar les dues setanta el judici, ara la interpreten, i just abans de la sentència la il·limitada.
Naturalment això tindria un cost molt feixuc per nosaltres, però cal aprofitar l’oportunitat. Això se’n diu audàcia.

Joan F Ruiz

13.02.2019  |  09:40

Actuar és el que toca ara.

Actuar sobre la economia és l’únic que entén una CE plena d’amiguets del establishment espanyol. Con ara l’alcoholic d’en Juncker que va rebre distincions del borbó, o del Tajani, o del Tusk, etz.

Va ser patètic quan ahir el portaveu de la CE feia referència al compliment de la llei i constitució espanyoles sense manifestar el més mínim respecte i esmentar drets fonamentals com el de reunió i d’opinió o d’autodeterminació, recollits formalment a la llei espanyola, com molt bé esmenta un subscriptor aquí.

Ens cal que algú/ns ens lideri i organitzi en aquesta resposta, de la mateixa manera que es va fer la excel·lent preparació del 1-O.
Organitzats com un tot ho podrem tot.
I organitzats voldrà dir el fer el màxim de mal a la economia espanyola i la europea, perquè el poder econòmic faci una estirada d’orelles als polítics corruptes de la CE.
Però, a ser possible, minimitzant l’impacte en el nostre teixit empresarial, el nostre, no el d’aquelles empreses que van correr a treslladar la seu quan el borbó els ho va demanar.
Els NOSTRES empresaris, motors de la nostra riquesa, es mereixen que no els oblidem.

On és l’organitzador/s de la acció econòmica conjunta?

Josep Salart

13.02.2019  |  09:36

El dia d’ahir, per mi va ser una dia on vaig veure un estat espanyol ensorrat. Em va deixar una sensació de que ho tenim a prop i no saben lo que els espera.
Vaig veure, i amb molt de goig, com molta gent d’altres paisos estaven pendents, no dels jutjats, sinó dels que jutgen, d’aquests energumens al servei dels que els paguen i per quedar be davant d’un rei mediocre, perdut, espantant i a punt d’exiliar-se.
Ahir, avui i demà, per mi seràn uns dies on probablement s’acabaran d’esfondrar. Arruinats, endeutats, sense credibilitat i que pagaran cara la factura del que estan fent. Si no saben sortir del segle XIX, que si quedin i es matin entre ells, que en definitiva, és el que passarà quan nosaltres estiguem fora.
Quants dies m’esperen de riure i alegria amb companya dels presos i exiliats. Els tornarem tenir a prop.
I riute’n d’en Milosevick al Tribunal de La Haya. Ja veureu les desfilades d’espanyols ignorants.¡¡¡

Jaume Bosch

13.02.2019  |  09:24

Aturada general, desobediència civil.
Són innombrables els casos que ho han fet, serà un sacrifici, però ningú ens perdrà en serio si no hi posem una mica de collons.

Agnès Buscart

13.02.2019  |  09:17

Gràcies Partal…
Al parlaments de les places hi trobo a faltar el reconèixer que ells sí saben el que fan i sí que saben el què hi perden amb la independència i és per això que és tan difícil…
Després podem parlar de sí molta, poca o gens de democràcia ara i abans…

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ALFONS TORRES

13.02.2019  |  09:12

Estic d’acord en tot lo que diu el Sr. Alegria, vaga general i parar la economia, a que estem esperant?

Ramon Simon

13.02.2019  |  08:33

Estic d’acort tenim els nostres politics en judici pervers per els pallasos de la politica espanyola. Dons fem mal on mes dol. Vaga general indefinida i europa perdra (economica)perdra el cul per donar les ordres oportunes als seus politics, perque em d’entendre que son com els d’aqui.

GABRIEL MIR

13.02.2019  |  08:22

El fet que cada vegada llegeixo més notícies d’entitats internaciols i persones estrangeres, posantel crit alcel d’aquesta farsa judicial, em sembla un bon símptoma.

No podem parlar de judici, i hauríem de canviar alguns termes del nostre discurs per alimentar l’optimisme.

Els presos polítics, també anomenats presos, sense més, són els líders polítics que van seguir un moviment popular pacífic, i encara hi són, perquè són i se senten innocents de cap acusació. Per tant, són els líders polítics, empresonats o a l’exili

Gemma R.

13.02.2019  |  07:55

No tornarem a tenir una oportunitat tant potent de demostrar que Catalunya està i estarà sempre amb els drets fundamentals, i que el dret a l’ autodeterminació és un d’ ells, així com el de reunió i el de manifestació. Si ens deixem perdre aquesta oportunitat, ens n’ arrepentirem sempre més. Ara més que mai, hem de sortir tots, tantes vegades com calgui. Els feixisme de l’ Estat i la UE han d’ entendre que nosaltres no defallarirem mai per mal que ens facin. I que de moment, només hem fet manifestacions pacifiques, però que si cal, enfonsarem l’ economía. Si vam estar capaços d’ organizatzar un referéndum burlant tots els cossos i forces de seguretat de l’ Estat. Si vam decidir participar-hi, malgrat la seva brutalitat. Si vam seguir votant independència malgrat el cop d’ estat amb el 155, aquest poble serà capaç d’ organitzar-se per enfonsar-ho tot. Tot. I aquest missatge l’ hem de deixar clar sortint tots i demostrant la nostra força. No passaran, no passaran, i no passaran. Per molt dolor que ens provoquin, els cops ens farán més forts. Quan no poguem més, ho podrem tot!

Albert Miret

13.02.2019  |  07:44

Doncs jo no estic d’acord amb el senyor Alegria. Puc entendre determinades coses, però em nego a acceptar les gotetes de pessimisme que ens regala cada dia que escriu. Prefereixo la constància, l’optimisme i el coneixement del senyor Partal que aquest derrotisme i pressa per acabar com sigui i de qualsevol manera. Ah! I tampoc estic d’acord amb els arguments de què plorem, i “no tenim agallas” ni que “el Reino de España mai permetrà no sé què”. Ja no estem en aquest nivell. El reino de españa, que ja està a mig desfer perquè esta podrit, pot fer el que li doni la gana, que nosaltres continuem a la nostra. I guanyarem la mediocritat casposa d’aquesta gent.

David Gallifa

13.02.2019  |  07:09

Estic d acord amb Alegria. Si parem de treballar en 3 setmanes ens reconeixen l independencia. El problema, em sembla, es que molts del 48% que la volem no s ho poden permetre economicament (botiguers, etc..)

LLUÍS CASTILLO

13.02.2019  |  06:47

Sorry mates!!! Però Juan Martin Alegria té raó. Salut.

Josep Ramon Noy

13.02.2019  |  01:42

No, noi jutgen la democràcia: la democràcia jutja als jutges!! Ells no jutgen als demòcrates: senzillament volen destruir la democràciac, perquè els fa nosa i por!!! Sí, jutgen des de la por, i fins i tot des del pànic. Hi ha pànic en la seva histèria! Diumenge ho vàrem veure. perquè en el fons poca gent els compra la història, ni a Cat ni a Es.Han teixit una xarxa de pors i terrors, pànics i cridòria, que no fa res més que demostrar impotència i incapacitat que fa segles que dura. Parodiant a Albano Dante: de veritat es creuen que amb unes sentències condemnant a uns quants liders de l’independentisme solucionaran el problema? De debó? Franco va anar més enllà: els va matar! no un, sinò milers i milers. I els morts s’han aixecat de les seves tombes! Per a España és un malson! Un malson q

Ramon Perera

13.02.2019  |  01:25

M’agradaria ser The Scarlet Pimpernel [https://en.wikipedia.org/wiki/The_Scarlet_Pimpernel]. D’aquesta manera sabria organitzar un moviment secret a nivell de tot el país, així com aquell que va proveir d’urnes el dia primer d’octubre de 2017 i que els serveis secrets espanyols foren incapaços de descobrir, que seria capaç de mobilitzar desenes de milers de persones coordinades per bloquejar totes i cadascuna de les carreteres, autopistes, vies de tren i camins d’entrada i sortida del Principat, així com ports i aeroports. Tantes persones que farien inútils els esforços de policia per alliberar les vies de comunicació, per molts detinguts que fessin. Les fàbriques i oficines que no haguéssin parat per iniciativa dels seus empleats i treballadors ja ho anirien fent com a conseqüència del bloqueig dels transports.

Ben segur que els sindicats, partits favorables al dret d’autodeterminació, una gran varietat d’organitzacions i entitats… donarien suport a l’acció engegada. I Espanya. I la Unió Europea? No ho sé. Potser quan reaccionessin ja hauríem fet efectiva la independència. I seria irreversible.

Però no sóc The Scarlet Pimpernel.

Dolors Barri

13.02.2019  |  01:09

com sempre espero les vostres opinions especialment l’Editorial del Sr. Partal i la llibertat de tots els presos politics els nostres amics estimats
Ens en sortirem!!
Dolors

Toni Arregui

13.02.2019  |  01:04

Avui ho ha tornat a dir en Juan Martin ALEGRIA. Estem trigant massa…

Josep Pasqual Gil

13.02.2019  |  00:26

A l’escola franquista hi havia el crucificat entre els dos lladres: el Soberano encarnant l’Estat totalitari i el Fundador del que havia acabat sent partit únic Falange EspaÑola Tradicionalista y de las JONS nazi-feixista. Demà vorem al centre de la sala els que volen crucificar, entre la fiscalia i advocacia de l’Estat i les despulles ideològiques de Falange EspaÑola que es fan dir VOX fent d’acusació popular (popular de PP?). La foto podria seguir sent en blanc i negre però retrata molt bé la inamovible essència d’EspaÑa, com si huitanta anys no foren res. I és una foto que es fan ells mateixos, un selfie perquè els agrada mirar-se com són. El problema és que ho veu tothom. I un es pregunta què collons pinta un Ortega-Smith a un tribunal que es diu democràtic, a banda d’aprofitar-se’n electoralment. La resposta, clar, cau de son pes.

Ramon Sans

13.02.2019  |  00:22

El dret d’autodertminació dels catalans es base en els drets HISTORICS y també en aquetes 3 dades legals :

Art 95-96 de la constitució de 1978 que estableix que els tractats internacionals per Espanya són DRET INTERN ESPAÑOL aplicable a Espanya. http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=93&fin=96&tipo=2

Art 1r del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics sobre el dret d’autodeterminació dels pobles firmat per Espanya i publicat al B.O.E.https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1977-10733

Apartat VIII de The Final Act of the Conference on Security and Cooperation in Europe, Aug. 1, 1975, 14 I.L.M. 1292 (Hèlsinki Declaration). sobre el DRET D’AUTODETERMINACIÓ EXTERNA I INTERNA … https://www.osce.org/es/mc/39506TAMBÉ SIGNAT PER ESPANYA (per Carlos Arias Navarro) SENT DRET INTERN ESPAÑOL .

TOTES AQUETES LLEIS INTERNACIONALS APLICABLES A ESPANYA PODRIEN AJUDA A POSAR EN LLIBERTAT ELS NOSTRES PRESOS POLITICS .y JUNT AMB LA NOSTRA HISTORIA defendre el dret a ser independents per els ulls INTERNACIONALS

SALUT I INDEPENDENCIA

Jordi Buïl

13.02.2019  |  00:21

En Juan Martín Alegria, i no és la primera vegada, em sembla que és qui efectivament fica el dit a la nafra.

Antoni López

13.02.2019  |  00:16

El més interesant del cas es que sembla que no sapiguen el que s’hi juguen saben que no tenen raó ni raons. La seva acitut es de tansenfotisme ?, de sentir-se contra les cordes i “ensenyar totes les plumes” abans de perdre-les quant a prestigi? arrogancia hormonal? o saben que han perdut tot el poc prestigi que tenien i ja no els ve d’un pam?,no ho se. Pero sí que se que els hostatges rebran, els Papus seguiran cobran perquè, o digueren cen clar i alt, la unitat d’Espanya esta per damunt de qualsevol llei. Per falsa que sigui.

Enric Ubach

13.02.2019  |  00:12

Discrepo del títol, no està en joc la democràcia, perquè en realitat no n’hem tingut mai. Hi han hagut eleccions sí, però el deep state és franquisme pur i, des de 2010, desacomplexat.

GUILLEM BOSCH

12.02.2019  |  23:37

Gràcies, Vicent, per tocar justament avui aquest punt. Un dels punts clau no tan sols d’avui sinó que ho serà, de fet, durant tot el judici, en el sentit que serà la qüestió que a alguns ens interessarà més de totes les que puguin dir o deixar entreveure els “nostres” amb veu al Tribunal Suprem.
És un debat de fons i que considero molt pertinent. Just avui al vespre, de fet, una colla de gent parlàvem just d’això arran del manifest llegit al centre de la nostra ciutat, manifest que ostensiblement intentava “aparcar” l’arrel de fons del problema. I és que no ens enganyem, en aquest judici-farsa no es jutja “la democràcia” i no s’ataquen “els drets civils, polítics, socials o laborals, etc”. És un escarment contra el desig d’INDEPENDÈNCIA dels catalans que la volem. L’Estat, i darrera seu una pila innombrable d’espanyols, van contra els catalans independentistes. De fet ells, que no filen tan prim i que saben el què diuen sense haver de fer giragonses i sense preocupar-se pels pèls de la llengua, van directament “contra els catalans”. Ni es paren a pensar, per exemple, en la composició real del TSJC, quan se’l posen a la boca. Són “catalanes”, diuen, i punt. I aquí vinga fer-la ballar que si la democràcia, que si la base social, que si els drets civils i polítics, bla bla bla.
La pèrdua de democràcia o de qualitat democràtica, o la retallada de drets civils i polítics, és per a ells un DANY COL·LATERAL de l’atac contra els independentistes. I un dany col·lateral assumible! I nosaltres el que trobo que hauríem d’anar interioritzant és que aquest judici-farsa ho és contra els líders “independentistes” i no contra líders “civils i polítics”.
Crec coincidir plenament, doncs, amb la visió/lectura del Vicent, i malauradament constato que dins l’independentisme hi ha molta gent, massa gent, representants d’entitats sobretot, que no tenen el valor, malgrat tot el que hem viscut, de dir les coses pel seu nom. És un autoengany amb la voluntat de fons de “voler quedar bé amb tothom”, o de “voler ampliar la base”, una mica “a veure si dient això engalipem algun republicà espanyol despistat i el sumem a la causa”. I amb tal beatitud l’únic que em temo que aconseguim és fer encara més cara de préssec.
Per sort, al final de la lectura del manifest els crits més ostensibles dels assistents ha estat el de “i-inde-independència” i altres similars. Al temps de descompte, doncs, la gent ha “salvat” l’acte. Manifest 0 – Assistents 1.

Gerber van

12.02.2019  |  23:18

Com ho diu el Jaume Vall: ens haurem d’ “ocupar de l’economia” . Amb vaga generals, talls de carreteres, desobediencia a pagar impostos, qualsevol cosa que fa caure l’estat Ñol

Juan Martin ALEGRIA

12.02.2019  |  23:14

Estimado Sr. Partal.

Puestos a citar frases y pensamientos de Walter Benjamin, éste que a mí me resulta que ni bordado para describir la actual situación del pueblo catalán independentista que ha dado el callo durante tantos años :

“Al público nunca hay que darle la razón, pero, aún así, tiene que sentirse como representado por el crítico.”

Pero, resulta que cierto público, empezamos a darnos cuenta de que el crítico es un farsante más.

Por supuesto, ni me refiero a usted, obviamente, ni a los 12 encausados, más que obviamente. Me refiero a que aquí hay un relato un tanto extraño.

Se empuja, se lleva, se alienta a toda una población a que apoyen un proyecto nuevo, rompedor, crear una República, y cuando ésta da el do de pecho, se le corta el rollo por razones que no van más allá del “es que no nos esperábamos que los malos fuesen tan malos”.

Sinceramente, Sr. Partal, y sin necesidad de apelar a Walter Benjamin, aquí hay algo que no cuadra, y usted, o Vilaweb, o ambos dos, deberían (si así les place, ojalá) pasar de las citas a los actos.

Los actos son dar respuesta a lo siguiente.

España, la Corte del Reino, jamás aceptará que el principal motor de la economía española se pire.

¿Qué hacemos nosotros?

Lamentarnos, lloriquear, cantar, tratar de explicar a foráneos que somos víctimas, etc. etc. o, puesto que somos el principal motor de la economía española, cortarles el césped a ras de suelo.

Una semana de huelga – bloqueo de Cataluña, lo soluciona todo (para nosotros y, por supuesto, para los presos políticos).

Pero no hay agallas.

Preferimos “releer” a Walter Benjamin y contemporizar.

Josep Usó

12.02.2019  |  22:54

Només començar i ja han de suportar una pressió molt forta. No oblidem la inestabilitat de l’estat espanyol. Això serà llarg, dur i difícil. Però n’eixirem reforçats. I vencedors.

jaume vall

12.02.2019  |  22:32

Com es pot / podem aguantar tant de misèria moral ?
Tant de paciència, tenim ?
Avui a les notícies es diu que la posició oficial de la UE és de confiança en el sistema judicial espanyol.
No els importa tant la defensa dels drets dels ciutadans europeus sinó el compliment de la llei, i l’estabilitat econòmica.
La UE no es mourà per defensar els drets humans dins de la UE? No els preocupa tenir un estat “a la turca” dins del cor de la UE?
Només els preocupa l’economia ?
Doncs ens haurem d’ “ocupar de l’economia” !!

Lluís Paloma

12.02.2019  |  22:16

A mi em preocupa el que pot trigar una sentència del Tribunal d’Estrasburg. Poden arribar tardíssim, i Espanya haurà obtingut una victòria. Això sí, amb tant com han retorçat el seu propi sistema, aquesta una victòria pot ser pòstuma.

Extret de Vilaweb

        

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!