BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

17 de desembre de 2018
0 comentaris

21D Una data d’empoderament de tots els defensors de la República Catalana Independent. Una data de gran risc col·lectiu.

 

La República Catalana Independent és com un nadó al néixer, si no plora i respira no pot tirar endavant.

Vam decidir el nostre futur en el Referèndum d’Autodeterminació del 1r d’octubre del 2017. No sé si érem plenament conscients del que estàvem fent i preparant, però penso que a hores d’ara molts ja en som plenament conscients.

Tenim al davant un carceller, que no ens vol deixar marxar de la presó, que és Espanya per a nosaltres, i que farà tot el que pugui per a impedir-ho. Si el 20 de setembre de l’any passat va aprofitar la manifestació davant la Conselleria d’Economia per empresonar impunement Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, què intentarà fer ara, al bloquejar, els Defensors de la República, tot el govern espanyol en ple.

La resposta pot ser molt dura, es parla d’un 155 indefinit, de prendre’ns l’autoritat dels mossos, d’anular l’autonomia … després d’aquest 21D haurem de ser molt més valents del que hem sigut fins ara i mentenir-nos molt més units. No podem fer marxa enrere, ja havíem d’haver reaccionat quan van empresonar els Jordis, la Forcadell, els altres … arribem al punt de no retorn, el xoc està assegurat, siguem forts i el més prudents possible, venen dies pel cap baix molt difícils. Haurem de coordinar-nos i ajudar-nos encara més del que hem estat fent fins ara.

Hem de trencar mentalment amb la nostra supeditació a les seves ordres i a les seves forces repressives, això serà el més difícil, si som sobirans i independents tal com hem declarat ja moltes vegades, ara ho haurem de fer realitat. Diguem-los “Prou!”

Suposo que almenys, tot això s’ha de dir, crec haver interpretat i haver-me’l aplicat a mi mateix, l’article d’Andreu Barnils, hem de ser conscients i responsables de la nostra Independència. Com tothom, en tots els Països que ja són lliures, en tots els Pobles que han hagut de defensar la seva llibertat i la seva dignitat.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, batlle honorífic de Venècia. Soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, CDR*bic, CLR*BIC

———————-

Carta “Indirecte” a tots els Defensors de la República Catalana Independent (CDR, ANC, ….)

“DEIXAR-HO ESTAR PER MASSA ARRISCAT”
Article d’Andreu Barnils (Vilaweb)

Potser ha arribat el moment de plantejar-se que els riscs comencen a ser massa alts i que seria millor de deixar-ho estar. Ho dic molt seriosament. Ja no és estrany de pensar, fins i tot, que pot haver-hi més presoners, més detinguts, més exiliats. Potser morts i tot? Fins aquest punt hem arribat? Aquesta setmana hi haurà un consell de ministres a Barcelona que portarà piolins patrullant per la ciutat. Tot plegat pot causar molta violència. Molta. Serà un 1-O bis o com va? Qui sap si amb la tensió que arrosseguem els mesos vinents no veurem més vagues de fam, amb el risc enorme que impliquen. Tot plegat ens hauria de fer reflexionar si val la pena, tot el projecte. No passa res per deixar-ho estar i acceptar que tot plegat és massa arriscat, que la idea és legítima, però les conseqüències, massa arriscades.

Ho va exposar fa temps el sempre citat Weber. Existeix l’ètica de les conviccions, que et fa avançar convençut de les teves idees. Vols un objectiu polític, i cap allà que vas. Res a dir. Però alhora, deia Weber, tots hem d’actuar amb un altre vector al cap. És l’ètica de la responsabilitat. Els nostres actes, les nostres conviccions, poden causar una sèrie de conseqüències fatals, algunes d’intencionades, però algunes altres no, i que passen sense el nostre control. Per exemple la mort de persones, l’exili, o la presó. Conseqüències que, efectivament, per una qüestió de responsabilitat, fan que no sigui desgavellat de deixar les idees de banda.

Aquí no es tracta de no tenir pas principis. Es tracta d’acceptar que algunes vegades s’han de deixar en un segon terme, conscients que els efectes no volguts dels nostres actes i les nostres idees poden ser molt perillosos. Massa perillosos.

Avui escric aquest article pensant en els centenars, en els milers, en les desenes de milers de catalans i catalanes que tenen un projecte polític al cap que potser, només potser, és massa arriscat. Un projecte que provoca massa tensió. Massa conflicte. Presó. Exili. I qui sap si morts. Un projecte legítim, però que provoca un malestar creixent entre grans capes de la població.”

https://www.vilaweb.cat/noticies/deixar-ho-estar-per-massa-arriscat/?utm_source=push

“L’ètica de la responsabilitat a vegades ens fa aparcar idees bones, però amb conseqüències nefastes”

 
       

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!