BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

8 de novembre de 2018
0 comentaris

Tres fases del Procés. Espanya va perdre Cuba, ara perdrà Catalunya. El cost que volen pagar.

 

L’HORA DE TOTS.
L’HORA DE LA IMPLEMENTACIÓ
de l’Estat Independent en forma de República.

“Trobades en la tercera fase”: ACCIÓ I COORDINACIÓ

Una alt cost de la repressió més barroera: La darrera Colònia, Catalunya.
Cost de la repressió, cost de l’estatut, ho pagaran diuen alguns espanyols, costi el que costi.

Espanya el 98 va perdre les seves colònies exteriors, les joies de la Corona, Cuba, Filipines … Ara Espanya perdrà la Colònia que encara li queda a la península ibèrica, diguem-li Catalunya, i si segueix badant també ho perdrà tot fins perdre’s ella mateixa. Ja s’ho faran!

Escrit a semblança d’Acta de la quarta reunió del Consell Local de la República, de Berga.

En la darrera reunió feta, la 4a, del Comité Local de Berga de la Republica Catalana Independent, vam definir les tres fases del «Procés» de Recuperació de la nostra secular Independència:

La primera fase, la de «Pre independència» que va des del començament del Procés fins el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya vinculant i guanyat el 1r d’octubre del 2017.

La segona fase, la de dolor profund i gran depressió, davant la ferotge repressió forana, que empresona, culpabilitza, multa i amenaça als nostres capdavanters polítics, del govern, del Parlament, dels Ajuntaments i altres col·laboradors amb penes descabellades i actuacions ferotges, repressió molt dura des de l’àmbit judicial, policial i de presó, efectuada per Espanya amb la voluntat de doblegar la nostra voluntat i determinació de separar-nos políticament d’ells i constituir el nostre propi estat independent. Com sempre, Espanya ens ataca i Europa ens deixa a l’estacada.

La tercera fase, la d’implementació, com l’aigua que va calant i les llavors que un cop plantades van germinant. Diu l’expressió del Poble «Ens heu volgut enterrar i ho heu fet, soterrats fins al capdevall de tot, però no sabíeu ni sabreu que som les llavors»

Sí, ara comença aquesta tercera fase, ja fa dies que hi caminem, el dolor no ha desaparegut perquè les ferides i els torturadors que les van furgant encara hi són, però la depressió que persegueixen causar-nos considerem i tots hem de considerar que ja ha arribat l’hora de bandejar-la.

Res cura tan la depressió com la lluita i el treball esperançats de tots, l’acció decidida de cadascú per implementar la nova República, per construir-la maó a maó. Res ens curarà tant com coordinar-nos  i allunyar-nos d’Espanya de manera mental i física, constant i metòdica.

Espanya pagarà de nou ser tan maldestre, com més repressió més car n’esdevindrà el cost.

El 98 va perdre Cuba, ara perdrà Catalunya! Les coses es van esdevenint, fa uns deu o dotze anys Espanya es va carregar l’estatut sempre ribotat de Catalunya, la factura n’ha estat la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017. Esperarem asseguts a la porta de casa que passi el fèretre d’Espanya pel nostre davant.

La independència d’un Poble no es pidola, es fa i es pren!

Dues coses bàsiques que fa un poble quan és lliure, la primera ensenyar la llengua i la història als seus infants, la segona explicar la seva Constitució a propis i forans.

Espanya que sigui el que vulgui ser.

Catalunya, el que vol ser ja ho ha decidit aquest 1r d’octubre de 2017:  sola, lliure i plena (de plenitud).

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, CDR*bic, CLR*BIC, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.

  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!