BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

El món, a partir d’ara, serà Català, lliure i respectuós, o espanyol feixista, violent i odiós.

El 1992, aquell any dels Jocs Olímpics de BCN, Bill Clinton no es podia imaginar que la seva encertada frase expressada en el Fòrum de les Cultures “el món serà Català o Talibà” es faria tristament real canviant el mot Talibà pel mot “feixista espanyol”, tant que si els països democràtics no hi paren compte a curt termini en patiran les greus conseqüències que ja ara amenacen Catalunya: presó i repressió desbocades de l’estat violent i terrorista contra els ciutadans lliures que no se sotmetin a la seva fèrria, severa i perversa voluntat. Els interessos del monstre estat aixafaran la llibertat i la dignitat del ciutadà lliure. L’home crea l’estat i l’estat aixafa l’home.

Ja fa dies sentim a dir, i sembla així que es dona per fet i per bo, dues coses que són falses i de les que no podem permetre donar-les per bones ni per normals:

1 – La primera és dir que “l’estat és l’administrador legal de la violència i es diu així de manera  tan tranquil·la, i hom ho diu i es queda tan cofoi, com per disculpar la seva barbàrie en actuar amb terrorisme de fet, en administrar el terror contra els ciutadans amb la falsa excusa de l’interès general, no pas l’interès de tots que és l’interès de cadascú sinó amb l’excusa de l’interès de l’estat monstre. Què és, si no,  mantenir els joves d’Alsasu cinc cents dies en presó preventiva sense judici, acusats de terrorisme? Què és el que està fent l’estat espanyol contra el Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart? contra els polítics i governants catalans? contra molts altres catalans, uns acusats i altres empresonats o multats, amb multes injustes i altament desproporcionades! Tot això és terrorisme d’estat, i si al monstre no li parem els peus es farà real i insuportable la profecia d’Orwell.

2 – La segona també es diu superficial i alegrement, donant-ho com a veritat real i irrefutable, hom ho diu i també es queda ben tranquil “als alemanys no els agrada la Independència de Catalunya”. Quan diuen això, ho digui qui ho digui, no saps ben bé si parlen de la Merkel, de les diferents tendències polítiques del govern*, del seu Parlament, de la gent, dels intel·lectuals, dels empresaris, dels religiosos o creients, de tots? ho diuen com una veritat universal que hauria da dictar sentència, com si diguessin “catalans això no ho podeu fer perquè ho pensem i diem nosaltres els alemanys, els amos i el seny d’Europa i per tan heu de pactar i renunciar.

Davant d’aquesta segona falsedat que de cap manera podem acceptar els catalans com a normal ni com a efectiva jo els diré als que la diuen i als que la pensen que si bé a alguns alemanys no els agrada la Independència de Catalunya, ben al contrari als catalans ens va agradar i molt la Caiguda del Mur de Berlín i la Reunificació d’Alemanya, tot el que va fer i va assolir Heldmunt Kohll  i tots els alemanys que van lluitar, alguns morir i molts ajudar en aquella àrdua gesta. Els catalans sí que volem la llibertat i la plenitud d’Alemanya, però tant i més encara la llibertat i la plenitud dels seus diversos Lands. Catalunya, però, ha emprès el camí de recuperar la seva plena Independència perduda fa 303 anys, i aquest camí no l’ha de barrar ni condicionar ningú i menys encara el Poble ni el govern Alemany. Catalunya és un Poble mil·lenari, Catalunya és una Nació ben diferènciada i com tot Poble i Nació té ple dret a l’Autodeterminació, més encara, en el cas de la Nació Catalana té dret a la recuperació de la seva plena llibertat, el més alt i preuat valor de tota Nació, la seva Independència que ja ha regentat durant set centúries, dels de l’any 984 fins l’any 1714.

“Després de deixar ca Fuster, hem fet un itinerari modernista per Sueca, capital de la Ribera, i no hem pogut estar-nos de resseguir a través de les xarxes la immensa resposta dels catalans: són un poble model, envejat, i cada colp són més l’espill de milers i milers d’europeus que hi veuen una de les grans lliçons del segle XXI: una altra Europa és possible i Catalunya ja ha encetat el camí per aconseguir-la.” Albert Dasí, 15 abril 2018.
“Catalunya s’ha convertit en un símbol mundial. Una República jove, apenes 150 dies, ha sigut capaç de declarar la llibertat al seu territori, dins l’Europa dels estats, de les fronteres occidentals, contra la voluntat d’un Estat feixista —era el seu estat fa aqueixa mateixa quantitat de dies—, sense el suport internacional de gairebé ningú amb responsabilitat de govern al món.” Albert Dasí, 14 abril 2018.

Per la Independència de Catalunya com la Reunificació d’Alemanya. Contra el Terrorisme d’estat.

Salvador Molins, CDR*bic (Conseller de CA, membre d’UPDIC, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!