BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

22 de febrer de 2018
0 comentaris

Reafirmem-nos en la Declaració del 27 d’octubre, portem a terme la seva concreció.

Que la caiguda del sistema espanyol ens agafi REAFIRMANT mental i efectivament la Declaració del 27 d’octubre i organitzant i portant a terme la seva aplicació efectiva:

Reafirmem-nos tots els catalans lliures en la Declaració d’Independència de Catalunya  que una colla de poca-soltes i incomplidors (Els “Mas-Nas Llarg i Cía) no paren d’intentar negar. Una Declaració d’Independència no es fa ni simbòlica ni per broma, ni jurídica, ni política, es fa amb dignitat davant del Poble i no se l’enganya mai !

Els “Mas-Nas Llarg i Cía tenen una immensa habilitat en l’ús abusiu dels subterfugis que fan anar a cor que vols d’ací cap allà, sempre cap on, a ells, els convé oblidant el nostre Poble: Juguen hàbilment amb els termes, ara jurídic, ara polític, ara simbòlic i a l’inrevés … sempre cap on els convé!

Acabem la República Catalana Independent proclamada el 27 d’Octubre a primera hora de la tarda.

Que els que aquell dia no van acabar la feina callin d’una vegada i es posin a treballar o que pleguin!

Que els disposats en acabar la feina de la “Tercera Fase” s’organitzin i actuïn d’una punyetera vegada.

Sí a la República Catalana Independent proclamada el 27 d’octubre del 2017.
Organitzem-nos i acabem la feina!

Reafirmem-nos en la Declaració del 27 d’octubre, portem a terme la seva concreció.

(Salvador Molins, CDR*bic, Catalunya Acció, UPDIC, s/ANC, s/ÒMNIUM)

—————-

 

L’ABJURACIÓ:    Els catalans davant la gran negació de masses polítics capdavanters del procés que han optat per negar i abjurar.

 

EL QUE ARA ENS CAL:     Persones “tercera fase”.

La Defensa Rovira, por a la violència l’1 i el 27, excuses Rovira o por Rovira, la palanca del farol en el pols del 27 oct., o la conxorxa PUIGDEMONT-JUNQUERAS-ROVIRA.

Els quatre ostatges no són ostatges són palanques no per convèncer amb l’argument de la por i la presó indefinida, sinó per moure ERC i PDcat (Junts x Cat) on els volen portar. Com que estant psicològicament titellats cal apartar-els a tots.

El Poble (CDR, UPDIC, …)  ha de acabar el Procés de Recuperació de la Independència.

“no necessitem més màrtirs, sinó persones des de qualsevol posició o lloc que ajudin a acabar (tercera fase) aquesta feina inacabada (del 27 oct) i validada (1 oct) pel vot de la gent.”

 

Espanya castiga la indignitat dels nassos llargs. La Defensa “Rovira”, -no feu l’1 d’octubre- -no fem el 27 d’octubre de la ultraviolència- el anar de cara de la Boya o el abjurar i negar CONTRA EL POBLE de les altres defenses dels ostatges i imputats”

TEMPS DE JUDICIS

Aquesta setmana veiem com van desfilant per Madrid polítics catalans acusats de tots els mals i amb argumentacions que deixen la justícia a l’alçada del no res, en una espècie de pim pam pum del tot s’hi val per aturar la voluntat popular costi el que costi i per damunt de qualsevol dret de la ciutadania.

Hores d’ara, suposo poca gent ja dubte de que els 4 ostatges en presó preventiva des de fa quatre mesos son presos polítics amb delictes que no existeixen com el de rebel·lió, que sense violència no te cap opció, i evidentment el procés pot ser moltes coses, però violent no.

Veiem com tant els ostatges com els que han anat i van desfilant davant el Jutge Llarena opten per diverses defenses, i veiem com la coherència del resultat es impossible buscar-la si no anem als motius polítics que cada moment els convé per mantenir aquesta farsa.

Veiem com anar de cara i mantenir el que mai s’hauria de negar, es a dir la validesa del Referèndum de l’1 d’octubre i la posterior declaració que simplement complia el mandat popular expressat a les urnes té com a premi la sortida sense més (Boya)

i hem vist com abjurar i negar la validesa de tots els actes i el seu caràcter feia seguir a presó o pagar fiances quantioses abusives.

Ahir vam veure com Marta Rovira obria una nova via la d’explicar que el dia 1 va intentar i proposar suspendre la votació degut a la violència i com el President Puigdemont va decidir tirar endavant. Es a dir com vulgarment es diu acusar a un altre per eximir la teva culpa, cosa d’entrada lletja. Encara ho es més quan aquells dos dies tots recordem capdavanters d’Esquerra amb expressions de menyspreu al President “les 155 monedes de Rufian” per exemple i amenaces de abandó del Govern si no hi havia Referèndum.

Evidentment, caldria evitar això per dignitat i respecte al poble que tard o d’hora ha de rebre explicacions (i judici de la història i més encara Judici fet per la mateixa República) sobre els fets, ja que aquest ha complert fins ara la seva part del contracte amb escreix, i els polítics evidentment no.

Anna Gabriel, crec ha fet bé en mantenir-se a Suïssa, ja que els números de ser el cinquè ostatge eren tant alts i definitius que no valia la pena, no necessitem més màrtirs, sinó persones des de qualsevol posició o lloc que ajudin a acabar (tercera fase) aquesta feina inacabada i validada pel vot de la gent.

Dialeg sempre, solucions pactades sempre, però fermesa i obediència a les urnes com a base fonamental, i en aquest terreny la ciutadania catalana ha parlat i molt. No es mereix ser ignorada o combregar amb rodes de molí.

Albert Cortés Montserrat

https://blocs.mesvilaweb.cat/ALBERT1969/?p=269936

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!