BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

20 de febrer de 2018
0 comentaris

“Només estem esperant que ens diguin quan cal començar” (Salvador Petit, CA)

PROU DE TRAÏCIONS!

ERC ha dit que la investidura del president de la Generalitat de Catalunya no ha de tenir conseqüències penals. La primera consideració és si encara no s’han adonat de com és el govern espanyol. Deixant això de banda, hi ha dos punts que no podem ignorar:

1. El president legítim actual és Carles Puigdemont, perquè així ho va decidir l’electorat català. La maniobra espanyola d’inhabilitació és il·legítima i il·legal, i no cal donar-hi més voltes. Només un tirà contrari a la democràcia pot defensar alguna altra opció.

2. El govern espanyol vol que Junqueras sigui el president en comptes de Puigdemont, i aquest fet per si sol ja demostra que el millor candidat que tenim ara mateix a la llista és l’actual president, Puigdemont.

Fins i tot en el cas que unes circumstàncies especials i imprevistes convidessin a repensar el candidat, tornem a la primera frase d’aquest escrit. Si realment ERC vol un president que no ens puguin tombar, és encara més clar que només hi ha una possibilitat: Puigdemont. Qualsevol president que sigui en territori oficialment espanyol pot ser empresonat o processat de la manera que els plagui als polítics espanyols. L’únic que pot anar fent durant el temps que convingui, fora de l’abast dels espanyols és precisament Puigdemont.

Està per veure si farà el que cal, però no estarà obligat a acatar l’autonomisme que sembla que tant agrada als d’ERC, si fem cas de la darrera campanya que han fet i de les declaracions indignes, d’esclau servil, que Junqueras fa de tant en tant des de la presó. Només cal veure la dignitat i fermesa que van mantenir altres polítics que que van ser a la presó de debò (no com a part de guions pactats amb l’estat espanyol), i penso per exemple en Mandela o Companys.

Tots sabem que la resposta espanyola sempre serà la mateixa davant qualsevol president que realment vulgui complir el mandat electoral. I aquest mandat fa inevitable l’enfrontament que el poble català ja ha demostrat que no tem. Només estem esperant que ens diguin quan cal començar.

Mentrestant, si ERC segueix optant per la traïció, acabarà desapareixent tal com ha passat amb altres partits durant aquests darrers anys. I si fallés també el president Puigdmont, simplement s’hauria demostrat el que Catalunya Acció ha dit des de sempre: cap partit autonomista no ens durà a la independència. Si cal, ja farem l’alternativa (anem-hi pensant). Ens podrem cansar de tots els partits actuals, però mai no ens cansarem de lluitar per la nostra llibertat.

Per ara, donem l’última oportunitat al president legítim.

Per cert, la gran barrera que ens volen fer creure que no poden saltar és la investidura. Sí, la que es pot fer telemàticament, o convocant la reunió del Parlament a l’estranger, o en aigües internacionals, o d’altres maneres…

La victòria és nostra!

Salvador Petit, membre de Catalunya Acció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!