BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

24 de maig de 2017
0 comentaris

Reagrupar l’independentisme unilateral (David Vinyals)

foto del perfil de Josep Castany

Josep Castany    Data i hora: 22 maig 22:52 · Director de Catalunya Acció.

1 – En Puigdemont és un passamotxos de la política. Com en Mas. Per això fa el que fa, diu el que diu, es comporta com es comporta, i es passa el que vam votar els catalans (declarar la independència) a les passades eleccions pel folre dels collons.

Van pujar per interès, no pas per convicció, a l’onada independentista que es va mostrar a la manifestació del setembre del 2012 i ara no saben com baixar-ne. Ningú no és tan imbècil de desaprofitar una majoria absoluta legítima i democràtica com estan fent aquests polítics si no és que realment no tenen per objectiu fer la independència.


2 – Aquesta conferència d’en Puigdemont és l’exemple de la decadència i degeneració de l’autonomisme més tronat. Pidolant diàleg, donant oportunitats a qui t’oprimeix, pidolant diàleg, donant oportunitats “fins a l’últim minut” a qui t’espolia…

Malament rai quan un president no sap distingir entre cercar el diàleg i fer el llimac perquè l’amo li doni permís per a ser lliure. Pobres catalans !

3 –  Josep Castany

El portaveu nacional d’Esquerra i diputat de Junts pel Sí, Sergi Sabrià, ha advertit que “en tot cas, haurà de ser l’Estat qui ens obligui a buscar els mecanismes legals per fer el referèndum igualment, perquè nosaltres no renunciarem a complir el mandat amb els ciutadans”.

A veure, tonto del cul, que ja està bé el cinisme amb el què ens preneu als ciutadans per imbècils. El mandat sorgit de les passades eleccions del 27S era per a declarar la independència, tal com portàveu al vostre programa, i no per a fer un referèndum, tal com no portàveu al vostre programa.

El mandat del poble surt de les urnes, d’1.966.508 de vots, no de les enquestes ni de la recollida de 500.000 signatures. Ja és trist que tenint majoria absoluta al Parlament, teòricament independentista i com moltes nacions voldrien tenir, us comporteu Junts pel Sí i la CUP de forma tan indigna amb el futur de Catalunya i dels Catalans.

Si no sou prou dignes de proclamar la independència amb els vots dels catalans i amb la majoria absoluta democràtica i legítima que us van proporcionar, el millor que podeu fer és plegar, apartar-vos per ineptes i indignes.

4 – Data i hora: 16 maig 22:16      –     Reflexió de la Rosa Canela Vies:

“L’estat espanyol fa temps que treballen contra Catalunya i aquí hi han posat gent que saben que, facin el que facin ells, no faran la DUI.

Per això van prendre la ANC dels que la van fundar i hi han posat gent que va del bracet dels partits polítics.
Aquest Jordi Sánchez és qui va desfer LA CRIDA.
ESTEM decebuts perquè fa uns anys la teníem a tocar i tot el món ens donava suport. I aquests politiquets ho han anat allargant innecessàriament per tal de cansar al poble i seguir amb l’autonomia que és el que els hi omple les butxaques. Encara que les nostres estan exhaurides.
La gent va darrera la ANC sense veure que ho tenen tot pactat, dat i beneït.
No s’entén lo del RUI si no és perquè ja fa temps ens porten a vendre.

No s’entén que havent guanyat 72 ESCONS surti un tal Baños que fins aleshores era un personatge gris, (ara que ens ha venut la moto ja surt de tertulià i tot) dient que havíem perdut les plebiscitàrias amb 72 escons independentistes.

Després ens surten amb el RUI. Quan tot el poble demanava i clamava INDEPENDÈNCIA.

Els catalans som pacífics, però ni havia per calar foc al Parlament ple de titelles del règim i covards.

Ara un altre enquesta com la del 9N?
Perquè està clar que Espanya NO CEDEIX.
I unes altres eleccions? I ara cóm els hi diran?
Aquelles eren PLEBISCITÀRIAS, aquestes què seran, CONSTITUENTS?

I vinga embolica que fa fort!
Un altre bucle i com ja ens tenen presa la mida… (sóm un poble de babaus?)
Doncs apa! Qui dies passa anys empeny.

LA ÚNICA SORTIDA DIGNA I LEGÍTIMA
PER CATALUNYA ÉS LA DUI”

 

Hi ha un mandat democràtic per proclamar la independència?

Tots els líders polítics independentistes diuen que sí. Tant és així que van signar una declaració d’inici de ruptura amb Espanya. En canvi, han renunciat a proclamar la independència aquesta legislatura, incomplint així el propi mandat, basant-se en el mateix resultat electoral que avala iniciar un procés per proclamar-la. Aquesta contradicció no té cap sentit. O hi ha legitimació per fer la independència o no n’hi ha.

Si hi ha un mandat democràtic vàlid, la majoria parlamentària té l’obligació de fer tot el que sigui necessari per proclamar la independència, que per això és majoria i per això els vam donar el nostre vot. Però ni tan sols ho han intentat. Han ajornat el problema a una nova legislatura.

Per què la majoria parlamentaria no ha acordat una data per fer efectiva la independència de Catalunya? Descartant el fet que en realitat no la vulguin fer, queda creure’ns el que els mateixos líders polítics diuen; que no es van aconseguir la majoria de vots.

Amb un 48% de vots a partits explícitament independentistes en les eleccions al Parlament, hi ha dues lectures; la derrotista, defensada per tot l’independentisme parlamentari, i les principals organitzacions de la societat civil, en la que no hi ha una majoria del poble de Catalunya a favor de la independència i per tant cal “ampliar la base”. I l’optimista en la qual sí que hi ha aquesta majoria, però que no es manifesta en una majoria absoluta de vots en unes eleccions parlamentàries, per més plebiscitàries que siguin, atès que hi ha partits polítics que no es decanten ni pel Si ni pel No, ni ho faran.

L’independentisme que diu haver perdut el plebiscit, reconstrueix el full de ruta renunciant a proclamar la independència, com s’havia compromès. La paradoxa del nou full de ruta és emplaçar-nos a unes noves eleccions on amb tota probabilitat es reproduirà el mateix problema o fins i tot podria empitjorar per un cansament de la base social independentista.

Arribats a aquest punt, sembla doncs que l’únic impediment per proclamar la independència és que no podem demostrar que una majoria de ciutadans la vol segons la lectura optimista, o que hem d’aconseguir més vots segons la derrotista. Atès que unes noves eleccions al parlament reproduiran el mateix escenari que ens ha portat on som, només un referèndum donarà un resultat de forma exacta i inequívoca. Una campanya per un referèndum ens permetria igualment “ampliar la base” i ens asseguraria un resultat exacte.

Un referèndum unilateral, oficial i vinculant sí que es pot fer segons la declaració aprovada pel parlament on, entre altres punts “insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d’aquesta Cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol.”

Un cop la unilateralitat ha estat aprovada pel parlament de Catalunya, amb la declaració del 9 de novembre, què o qui impedeix convocar i celebrar un referèndum d’autodeterminació?

Alguns sostindran que això ja es va fer, i que l’unionisme no hi va participar, i per tant no aconseguiríem una participació legítima. És possible. També és possible que l’unionisme no hi participés perquè el que es va fer era un procés participatiu, no vinculant i per tant no ens hi jugàvem res.

Un referèndum d’autodeterminació convocat per legitimar o ratificar una Declaració Unilateral d’Independència és prou al·licient perquè l’unionisme hi participi. La DUI i el referèndum no són vies excloents. La DUI anunciada obliga a l’unionisme a passar forçosament per les urnes per combatre-la, i al mateix temps el referèndum legitima la DUI.

Les raons per les quals no es vol complir el mandat democràtic poden ser diverses, la més òbvia és que fer-ho voldria dir iniciar el veritable i real procés d’independència. I això ja són paraules majors. És molt més fàcil i sobretot segur, passar-li la pilota al pròxim govern.

Futur govern que en teoria tindrà l’encàrrec de fer un referèndum sobre una suposada constitució, el qual servirà també per decidir si volem ser independents, on tampoc podrem assegurar que l’unionisme hi participi i que es faria després d’unes eleccions, on ningú pot garantir que s’aconseguirà la majoria de vots per legitimar tot el procés. I tot això si l’independentisme sobreviu al debat constitucional, que només farem els independentistes, atès que es vincula la constitució amb voler ser independents, i per tant serà més que dubtós que el resultat pugui esdevenir la constitució de tots els catalans.

Hauria de ser evident per a tothom que el nou full de ruta és molt més complicat i dificultós, que resoldre el problema del 2% de vots “que falten” amb un referèndum unilateral aquesta legislatura. Personalment, no em sorprèn que els partits polítics redissenyin el procés per no haver d’afrontar el risc de fer la independència. Però sí que em sorprèn que la societat civil, que en els últims anys ha portat la iniciativa, renunciï a fer complir el compromís electoral del 27S.

Potser ha arribat el moment de donar-li un revulsiu i reagrupar l’independentisme unilateral.

Barcelona, 1969. Empresari en el sector de les tecnologies de la Informació i Comunicació. Membre de la Junta Directiva Nacional de Reagrupament. Membre del grup promotor de la Consulta sobre la Independència (2009-2011), de la Coordinadora Nacional i de l’Executiva de Barcelona Decideix. Autor del sistema informàtic de la Consulta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!