BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
Necessitem un líder independentista “CLAR” determinat a fer l’acte de sobirania guanyador: LA DUI.
Copiant les paraules de Suso del Toro però canviant algun terme resta la següent frase:
“A Catalunya, a diferència d’Escòcia, no hi ha un líder independentista “CLAR” ben posicionat en l’espectre parlamentari i governamental, determinat a fer l’acte de sobirania guanyador: LA DUI.”
No hem de demanar reconeixement a ningú. Hem de ser conseqüents i fer la DUI. Aleshores “ens entendrem” ja ens ho han dit!
Molts catalans independentistes ja formen una gran multitud de partidaris de fer la DUI molt abans que no pas el Referèndum:
Primer, perquè la DUI és legítima i legal internacional,
Segon, perquè ja tenim la majoria suficient i de llarg de diputats necessaris per a fer la DUI i així complir el mandat expressat en vots dels partidaris de recuperar la Independència de Catalunya que fa 300 anys vàrem perdre per la força de les armes enemigues i la traïció i l’abandó dels aleshores aliats anglesos. Set-cents anys, els catalans, hem sigut independents i aquest fet ha deixat dins nostre una marca inesborrable que de tant en tant ens surt a flor de pell.
Tercer, perquè la DUI salta per sobre de totes les trampes hagudes i per haver que amenacen directament qualsevol Referèndum, sigui al Quebec, Escòcia o Catalunya.
Quart, perquè la DUI té cost zero i no necessita ni cens ni cap altra garantia a banda dels 68 diputats en el cas català.
Fins avui, malgrat molts perills de perdre aquesta majoria, el que ja és una greu irresponsabilitat de la nostra actual classe política, els independentistes catalans encara disposem d’aquesta majoria més quatre diputats més, o sigui 72 diputats independentistes, majoria absoluta al nostre Parlament.
I com a darrera consideració és d’agrair el tardà però valent posicionament del prestigiós economista català Sala i Martín en favor de la DUI i en favor de la veritable Victòria independentista del 27S que per covardia o niciesa van negar tots els capdavanters independentistes que per més INRI havien guanyat.
És molt curiós i trist que, precisament els capdavanters polítics que sempre, després d’unes eleccions, s’entesten en dir que han guanyat fins i tot quan moltes vegades han perdut, aquell 27S fessin el contrari. O la passió els perd o són Cavall de Troia de l’enemic.
I no he acabat encara, falta el més greu. Quan tardaran? tants i tants catalans de contrastada intel·ligència i prestigi, a donar suport a la DUI i al seny i claredat de conceptes com ha fet ara, dos anys després del 27S, el Sala I Martin?
Només la DUI ens pot obrir les portes de la Independència, només la DUI és el “PUNT ZERO” de l’inici del reconeixement Internacional de l’Estat Català en forma de República, que després de la DUI serà un degoteig incessant i sense aturador d’un estat rere d’un altre estat, perquè el món abans que talibà de qualsevol color serà català, no en tingueu cap dubte!
L’Octubre del 2004 naixia Catalunya Acció amb un sol objectiu diàfan i precís, una veritable nova eina: Portar Catalunya a la seva Plena Independència en aproximadament una dècada. Tal com John F. Kennedy va dir i precipitar: “portar l’home a la lluna en una dècada” la tasca el va sobrepassar però el seu país ho va assolir. Si els EUA ho van assolir perquè no ho podien fer els catalans, “la terra i la gent més ufana sota la capa del cel” !
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex Batlle de Gallifa. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM
ENTREVISTA (Diari Ara) A SUSO DEL TORO
Suso de Toro: “Si no es fa <l’acte de sobirania> el nervi cívic de la societat catalana serà destruït”
“Però alguna cosa malament també es deu fer des d’aquí Catalunya …
No us culpabilitzeu. El país és exemplar però té limitacions perquè és un procés sobrevingut. I a diferència d’Escòcia, no hi ha un líder clar.
Hi hagut partits que han hagut de qüestionar-se el seu sentit històric, la seva pròpia naturalesa; d’altres no estaven preparats, i després hi ha casos d’immaduresa política…
Ho diu per la CUP? La societat catalana sembla refractària a un lideratge únic…
La societat catalana afronta un moment transcendental, de canvi de pell, i demana seguretat. I precisament per això és important tenir figures de referència, persones que es veuen investides d’una responsabilitat, i això les transforma.
Suso del Toro, articulista i escriptor, recull els seus articles sobre el Procés a ‘La lliçó catalana’
ACTUALITZADA EL 30/04/2017 21:19
ENTREVISTA
DAVID MIRÓ
Suso de Toro (Santiago de Compostel·la, 1956) s’emociona quan recorda el preu que ha hagut de pagar per qüestionar el relat nacional espanyol. A La lliçó catalana (Editorial Gregal), recull els seus articles sobre el Procés (molts publicats a l’ARA), en què anima els catalans a fer el pas definitiu del referèndum.
¿És més fàcil defensar el procés sobiranista a Galícia o a Madrid?
A Galícia ja fa anys que em van expulsar dels mitjans tradicionals. L’únic espai que em queda és Catalunya o alguna premsa digital de Madrid com Eldiario.es. Soc un autor al qual li ha anat desapareixent el terra a sota dels peus.
A què ho atribueix? Al tema català? A les seves crítiques al sistema?
Una mica a tot. El fet és que la societat espanyola no suporta la dissidència. I jo vaig anar posant claus en el meu taüt. El meu pensament discrepa del consens social.
¿Ha pagat un preu elevat per defensar la seva independència?
Sí, i tant és així, que fa set anys vaig deixar la professió d’escriptor perquè era inviable. Em van fer el buit als mitjans. Quan editava un llibre no sortia a la premsa…
¿No va trobar cap suport entre la intel·lectualitat espanyola?
Jo em vaig sentir molt sol. Fins i tot el conselleiro de Cultura em va difamar als mitjans. Em vaig plantejar anar a viure a Barcelona…
Per què no ho va fer?
No vaig voler furtar el país als meus fills.
Quin va ser l’inici d’aquest procés?
Va ser durant l’època de Zapatero quan vaig escriure sobre el tema territorial amb llibres com Españoles todos, i aquí vaig tocar nervi.
Ha valgut la pena?
És que jo crec en la responsabilitat individual de l’intel·lectual, però et jugues les garrofes. Jo vaig abandonar la literatura, em vaig reincorporar a la docència, i ara estic jubilat. I escric de manera aficionada.
L’origen de tot és la Transició?
Hi va haver un moment d’obertura, a finals dels 70, en què tothom estava disposat a revisar coses. Això es va tancar ja als anys 80, i la responsabilitat és del PSOE, que ressorgeix no com el partit de Pablo Iglesias sinó com un partit andalús. No és casualitat que el primer AVE fos per unir Madrid i Sevilla. El PSOE andalús es va empassar l’espanyol.
I després tenim el PP i el fenomen Mariano Rajoy, que coneix bé.
És algú que només ha parlat gallec una vegada en públic i va ser per dirigir-se a una senyora portuguesa. És un producte de factura franquista neta, de dalt a baix. De fet va fer campanya contra la Constitució des d’un partit que es deia Renovació Espanyola, dirigit per un ex alt càrrec de Franco [José Antonio Trillo].
I enmig de tot el procés català.
Sí, aquí és on es juga avui la democràcia a Espanya. Sempre he admirat i he envejat els catalans. Barcelona és l’única ciutat gran on viuria.
Però alguna cosa malament també es deu fer des d’aquí…
No us culpabilitzeu. El país és exemplar però té limitacions perquè és un procés sobrevingut. I a diferència d’Escòcia, no hi ha un líder clar.
Hi hagut partits que han hagut de qüestionar-se el seu sentit històric, la seva pròpia naturalesa; d’altres no estaven preparats, i després hi ha casos d’immaduresa política…
Ho diu per la CUP? La societat catalana sembla refractària a un lideratge únic…
La societat catalana afronta un moment transcendental, de canvi de pell, i demana seguretat. I precisament per això és important tenir figures de referència, persones que es veuen investides d’una responsabilitat, i això les transforma.
Està pensant en Artur Mas?
L’Estat va voler destruir-lo. I si ho van voler fer és perquè ho necessitaven per afeblir el Procés. I és infantil no voler veure això…
¿Espanya seurà algun dia en una taula de negociació?
Espanya no té solució, però els catalans l’estan posant en una situació en què no li quedarà més remei que negociar. Però bé, en realitat Espanya no existeix. Existeix Madrid. I Madrid no canviarà perquè la seva naturalesa és viure de la resta.
I el referèndum la farà canviar?
Sí, perquè dins la UE no pot treure els tancs. El meu pronòstic és que poc abans del referèndum la UE i els mateixos poders de l’Estat obligaran Mariano Rajoy a plegar. Perquè el missatge de la seva última visita a Catalunya és molt clar: no us donaré res.
Per això crec que després hi haurà unes eleccions en què es plantejarà la reforma constitucional.
¿El Procés acaba amb la reforma d’Espanya o la independència?
Crec que “si els catalans fan l’acte de sobirania” del referèndum, l’estat espanyol es veurà obligat a fer una contraoferta. I finalment els catalans hauran d’optar entre la independència i aquesta contraoferta.
La clau llavors és el referèndum?
El referèndum és la derrota de Madrid i el projecte nacional castellano-andalús. Però si no hi ha referèndum serà la societat catalana la que serà vençuda, i el seu nervi cívic serà destruït per a molt de temps.
Respostes: Suso del Toro
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!