BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
Les bases de la Via Bàltica: Tots els partits independentistes units per preparar i declarar la DUI, sota un sol comandament.
Qui farà el pas de la Pre-Independència a la DUI? O sigui, qui farà la DUI?
“Si volem assolir la Independència ens cal un sol objectiu, una sola estratègia i un sol capdavanter que no essent líder de cap d’aquests partits capitanegi el Punt i Final que el Poble Català necessita i exigeix.”
La Unitat de l’Independentisme Català passa per saber entomar la Via Bàltica.
Ens hem refiat dels partits polítics amb la falsa idea que la Independència de la Nació l’havien de fer ells com a partits -”partits: dividits els uns enfront dels altres-”!?- – sempre partits! per pròpia naturalesa de partits- però això ha estat un error greu de l’independentisme català actual.
Els partits són per fer política però com a tals no serveixen per fer nació -o sigui, fer la independència-.
La Via Bàltica la va fer l’ANC d’aquells països veient que els seus partits -aliats de fet de l’URSS- no estaven per la feina.
Aquí passa el mateix, els partits pseudo autonomistes o pseudo independentistes digueu-li com vulgueu no estant per la feina o no hi estant plenament units, ni estant al cent per cent per la independència primant diàlegs amb Espanya i Referèndums de gran dificultat en tots sentits, primant, a més, pressupostos autonòmics i procediments lligats a la legislació de l’estat que ens sotmet, …
Si volem assolir la Independència ens cal un sol objectiu, una sola estratègia i un sol capdavanter que no essent líder de cap d’aquests partits capitanegi el Punt i Final que el Poble Català necessita i exigeix.
Fins que no tinguem o construïm això no ens mourem de lloc, i això no ens ho podem permetre, ni el Poble català ni els partits polítics catalans que creguin en la llibertat plena de Catalunya.
Endavant vers el Punt i Final!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex Batlle de Gallifa. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.
———————-
Les bases de la Via Bàltica
Fotografies de la Cadena Catalana i de la Cadena Bàltica.
Una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de la Cerdanya marxarà aquests propers dies a Estònia. La comitiva, formada per 16 persones, es desplaça fins al país bàltic per conèixer les institucions i els protagonistes del moviment que l’any 1992 va aconseguir, de forma pacífica, la independència del país. “Tot plegat, és conseqüència de l’última Diada que, si recordes, vam projectar la pel·lícula La Revolució Cantada. Allò va començar, mig en broma, amb converses informals, anem-hi, anem-hi, i ara estem a punt de marxar”, explica el portaveu de l’ANC Cerdanya, Josep Ribot.
L’ANC Cerdanya es desplaça a Estònia el 8 d’abril, amb arribada a Tallinn. El primer acte és una trobada amb els catalans residents allà. El dia següent, a les 11 del matí, trobada amb Merilin Kotta -professora de filolologia hispànica i catalana a la universitat de Tallinn i el contacte que ha fet possible aquesta sortida (els farà de traductora)- i Heinz Valk -activista estonià que es va significar en el moviment proindependència del país-. El dia 11 d’abril, la comitiva cerdana visitarà el parlament de Tallinn (Rigigoku). A la tarda d’aquest mateix dia, els cerdans tindran l’oportunitat de conèixer i parlar amb algunes de les corals protagonistes de la Revolució Cantada. “Serà una visita emocionant ja que coneixerem a les persones que amb la seva lluita van aconseguir la independència del seu país. I ho van fer de forma exemplar. Ara, que estem a les portes d’un moment cabdal i històric a Catalunya, la visita adquireix un especial rellevància”, explica Ribot. El desplaçament i viatge a terres bàltiques es finançat per cadascun dels membres de l’expedició.
La pel·lícula La Revolució Cantada ens mostra com, entre 1987 i 1991, centenars de milers d’estonians, arriscant la vida, es reunien públicament per cantar cançons patriòtiques prohibides, per compartir les seves reivindicacions de protesta i per proclamar la seva voluntat d’independència. Després de la Segona Guerra Mundial, Estònia va acabar sotmesa durant més de 50 anys a l’ocupació soviètica.
A finals de la dècada dels 80, Mikhail Gorbatxov va intentar salvar l’imperi soviètic oferint la Perestroika (reestructuració) i la Glasnost (llibertat d’expressió), un moment polític que va significar per als estonians una oportunitat d’alliberament. La nació bullia d’agitació quan, a l’estiu de 1988, un concert de rock a la Plaça Vella de la capital va ser suspès per les autoritats soviètiques. «La cúpula del partit comunista tenia por que aquestes cançons encenguessin les passions de la gent», recorda l’artista iactivista Heinz Valk.
Per continuar el concert la multitud va caminar cinc quilòmetres fins a un camp on habitualment se celebrava un festival de cançó tradicional. Durant sis nits consecutives, la gent va seguir ballant i cantant cançons patriòtiques prohibides. Encoratjats, els estonians van treure les banderes de colors blau, negre i blanc, que havien mantingut amagades en golfes i soterranis durant gairebé 50 anys.
Per sorpresa seva, ningú no els va aturar. La darrera nit de protesta, al camp hi havia reunides més de 200.000 persones. Aquest va ser el cor de La Revolució Cantada. La força de la veu humana cantant en massa va ser el catalitzador cultural que va despertar la nació d’Estònia, unida i plena d’energia.
L’Assemblea Nacional Catalana disposa de tres còpies físiques del documental “La Revolució Cantada” que va ser emesa per diferents escenaris de casa nostra en els últims mesos. La vigília del passat 11 de setembre, es va poder veure a Puigcerdà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!