BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

<La meva opinió és que tots sabem que l’estat espanyol no farà ni complirà res de tot això ja que de manera més barroera encara que els altres estats, Espanya és la reina de l’unilateralitat. Per tant es fa del tot necessari per part de Catalunya la Declaració Unilateral d’Independència “DUI” i aquesta és responsabilitat directa dels capdavanters catalans i del nostre Poble que els ho ha d’exigir i si no ho fan ha de foragitar-els i substituir-els.

Hi ha una cosa que els catalans hem d’aprendre dels espanyols, encara que, de tant demòcrates que presumim ser, sembla que no ens agradi, i és defensar els interessos de Catalunya i de la seva gent per sobre de moltes coses, i això és responsabilitat de tots, poble, capdavanters i totes les institucions catalanes que aquests conformen, entre elles i primer de totes el President, el Govern, el Parlament, l’ANC, l’AMI, tots els Partits Polítics Independentistes, … i una defensa primera, bàsica, imprescindible i essèncial és aplicar-nos a fer urgentment la UNILATERAL “DUI”

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.>

————————————————

Resposta al post que vaig penjar en aquest blog el proppassat 16 de febrer que recollia l’article “Toc d’alerta del sr. Pere Pugès” que a mena de somis intenta dibuixar un escenari de com es desenvoluparà el Procés Català a partir d’ara i fa unes giragonses per no ser acusat de revelar l’estratègia catalana com està passant vergonyosament en el cas del Jutge Vidal. Aquesta resposta incideix en el que sembla una gran mancança en l’esmentat escrit. M’ha fet arribar la resposta, ací la teniu, és de Jordi Hervas:

“El Sr. Pugès ens explica els seus somnis. En aquests somnis els polítics semblen uns espectadors que no han de moure un dit, el poble els farà la feina i sense declaració d’independència ni enfrontament amb la maquinària de l’Estat ja serem independents i no se’n haurà adonat ni l’Estat que pagarà els nostres funcionaris pensant-se que està pagant els seus. Al seu somni no hi ha aparegut cap DUI i en canvi hi ha vist 50.000 jubilats a la plaça St. Jaume i el poble tallant carreteres i aeroports de forma ghandiana. Desperti sr. Pugès i baixi dels núvols, la independència necessita líders disposats a plantar cara i liderar el poble (per això se’ls anomena líders) i no somiatruites que continuen enredant la gent i embolicant la troca amb somnis irreals”   (Jordi Hervas)

————————————–

El compatriota Frank Dubbé també em torna a enviar una part d’un escrit de l’Agustí Carles i Garau i crec és molt important, jo ho desconeixia. Pot ser el trumfo que es guarden a la màniga els nostres governants.  Donem la teva opinió. (Jaume)

“Des del punt de vista jurídic –tema en el qual hi ha molta confusió intencionada–, la creació d’un estat propi és possible i viable i, curiosament –en contra del que es repeteix erròniament–, l’emparament és a la mateixa Constitució Espanyola. La Constitució Espanyola, en el seu article 96, estableix que els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament intern. Doncs bé, el 20 d’abril del 1977 Espanya va ratificar el Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, que havia aprovat l’Assemblea General de l’ONU el 16 de desembre del 1966, i és a l’article 1.1 dels dos tractats, en el qual es diu: “Tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació (en castellà “derecho de libre determinación”). En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, i en el punt 3r s’estableix: “Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen la responsabilitat d’administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, procuraran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la carta de les Nacions Unides”

De: Frank Dubé [mailto:frank@dube.cat]

———————————–

<La meva opinió és que tots sabem que l’estat espanyol no farà ni complirà res de tot això ja que de manera més barroera encara que els altres estats, Espanya és la reina de l’unilateralitat. Per tant es fa del tot necessari per part de Catalunya la Declaració Unilateral d’Independència “DUI” i aquesta és responsabilitat directa dels capdavanters catalans i del nostre Poble que els ho ha d’exigir i si no ho fan ha de foragitar-els i substituir-els.

Hi ha una cosa que els catalans hem d’aprendre dels espanyols, encara que, de tant demòcrates que presumim ser, sembla que no ens agradi, i és defensar els interessos de Catalunya i de la seva gent per sobre de moltes coses, i això és responsabilitat de tots, poble, capdavanters i totes les institucions catalanes que aquests conformen, entre elles i primer de totes el President, el Govern, el Parlament, l’ANC, l’AMI, tots els Partits Polítics Independentites … i una defensa primera, bàsica, imprescindible i essèncial és aplicar-nos a fer urgentment la UNILATERAL “DUI”

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.>

————————————–

Com a mostra de barroera unilateralitat nacional espanyola també m’han enviat el que segueix:
“L’escandol de Bankia: La “estafa” de BANKIA es va fer perquè no caigués en mans d’una entitat CATALANA … o estrangera

 Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la UPF i membre del consell de govern del Banc d’Espanya (càrrec que deixarà en setmanes) ha reconegut que la gent del banc d’Espanya va amagar les dades econòmiques de BANKIA “per ideologia, per nacionalisme espanyol- madrileny , per patriotisme espanyol ja que aquest banc no havia de quedar-se’l ni una entitat catalana ni un banc estranger “…

Ja veuen, va ocórrer igual que Endesa, “abans estrangera que catalana”. .., però aquí van ser una mica més enllà, “abans estafem als espanyols que no pas surti de Madrid” …

Tot això ens recorda quan es parlava de la fusió entre BANKIA i la Caixa. Realment la fusió la volien els madrilenys sempre que la seu estigués a Madrid, però els de la Caixa volien oparla …

Per tant el Banc d’Espanya va decidir que sortís a borsa obligant també al fet que els bancs es quedessin una quantitat d’accions , tots van transigir menys el BBVA que sabia que això era una estafa.

En fi, com dic sempre, ja fa anys que Espanya es va independitzar de Catalunya, el dolent és que hi ha catalans que no es donen per assabentats …”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!