BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

DESPERTEU-VOS!

Ja és ben clar que en Puigdemont, que en el seu moment semblava que havia de tenir més credibilitat, no és pas millor que en Mas. Cap dels dos no vol la llibertat del poble català. Si més no, ells no estan disposats a fer aquest pas. Tant és així, que ara sembla que els qui empenyen tímidament cap a la independència són els de la CUP, els mateixos que, quan es constituí l’actual govern de la Generalitat de Catalunya amb majoria absoluta sobrada de representants independentistes, digueren que no teníem legitimitat per a declarar la independència.

Tots plegats van voler deixar perdre la perfecta oportunitat que tenim des de fa ja un any, i que podria ser l’única, de recuperar la llibertat. Això fa pensar que el pla contra la independència que, ja fa anys, ens va explicar un informador, és ben cert i continua fent el seu paper. Les informacions incloïen la consulta trampa que va fer en Mas, amb tres preguntes en comptes de la pregunta òbvia que tothom volia. En la mateixa línia, se’ns va dir que s’anava veient que caldria acabar fent alguna mena de referèndum, però que es voldria fer quan se sabés que no guanyaria el sí. Per això era important esperar anys, per tal que es “refredés” la qüestió, i també incloure alguna suposada oferta de “millora” de la situació de Catalunya dins d’Espanya. Aquest darrer punt només pot fer baixar significativament el vot independentista si s’inclou com una opció en el moment de votar. Sí, una vegada més ens proposaran una pregunta tramposa. Així ens ho va dir l’informador, i així ho dóna a entendre en Puigdemont quan encara és l’hora que digui quina serà la pregunta. Tothom sap que la pregunta en un referèndum d’independència ha de ser: Vols que Catalunya sigui (novament) un nou estat independent? I les úniques respostes possibles són sí o no, i el vot en blanc. El pla requeria un govern de Madrid on fos determinant el pes de Podemos, el nou partit suposadament d’esquerres i dialogant. Malgrat tots els esforços i diners que hi han dedicat, el nou partit submarí ha fet figa, per sort, però això no fa que es rendeixin, i faran el possible per intentar-nos fer empassar el pla encara que la jugada sigui tan evident.

També hem sentit parlar de la possibilitat de fer unes eleccions catalanes molt anticipades. Amb motiu de què? Veuen que els ha fallat el pla secret i no saben com sortir-se’n? Ja apunta en aquesta direcció, i reforça la credibilitat als advertiments que hem anat fent des d’aquesta pàgina, l’article publicat recentment a The Economist (http://www.economist.com/news/europe/21713341-region-plagued-corruption-and-unemployment-nationalists-may-not-win-their), tot i pecar de poc rigor quan dóna credibilitat a les xifres oficials de suport a l’independentisme quan és ben obvi (i ja ho vam explicar) que el percentatge de sí no era el que obtindriem en un referèndum, donat que el percentatge incoïa totes aquelles persones que no haurien votat, i que no formarien part del còmput en cas de referèndum; això fa que quan es parlava d’un 51% de suport a l’independentisme (i anava en augment) els càlculs correctes indicaven que el percentatge superava el 60%. I parlant d’enquestes, la caiguda que diuen que ha fet l’independentisme, que també esmenta l’article anterior, no és creïble, i menys si tenim en compte que aquestes noves dades arriben després que les suposades enquestes d’opinió hagin mentit clarament, de manera reiterada, quan ens volien fer creure que Podemos tenia números de guanyar les darreres eleccions espanyoles.

S’ha insistit massa en la importància d’internacionalitzar el conflicte explicant-lo a la resta del món. El que fa temps que el món veu és que tenim la possibilitat de declarar la independència i no ho fem. Dit d’una altra manera: que els partits que governen el parlament català no estan per la feina que se’ls ha encomanat.

Una vegada més, hem de repetir que els partits autonomistes no ens portaran mai a la independència. No tenen ni tan sols la decència de fer el pas en memòria dels nostres avantpassats, que van votar sí en les consultes independentistes i han mort esperant que els nostres representants polítics complissin el mandat democràtic. O en memòria del president Companys, assassinat per l’enemic perquè sí que tingué el coratge de proclamar la llibertat dels catalans. O de la Muriel Casals i de tants altres patriotes independentistes que han mort confiant que no serien traïts pels partits catalans que s’autoqualifiquen d’independentistes.

Ja que no tinc manera de fer-los fora i canviar-los per autèntics patriotes, només espero que ens demostrin que anem molt equivocats i que ens diguin, avui mateix, que el referèndum es farà el proper mes de setembre (si no pot ser abans) i que tindrà la pregunta simple que tots volem. Qui tingui alguna possibilitat d’accedir al president o a d’altres membres electes del grup “independentista”, que els demani quina serà la pregunta. Ja n’hi ha prou de prendre el pèl al poble català. Si no ha de ser la que tots volem, i que es respon amb sí o no, que ho diguin ara. Si no ho diuen, prepareu-vos per una interminable marató de declaracions i contra-declaracions creuades amb Madrid, que finalment s’acabarà dient que hi haurà referèndum pactat, però amb pregunta múltiple o qualsevol altra martingala semblant, i no abans d’aneu a saber quants anys més.

Mentre esperem (asseguts) que ens diguin la pregunta i que arribi el setembre, tinguem molt present que l’enemic farà o deixarà de fer en funció dels sondejos d’opinió que tingui. Seriem molt rucs si proporcionéssim informació veraç a l’enemic. En cas que sigueu enquestats en una d’aquestes campanyes que fa regularment el CIS per a tenir el mapa d’opinió pública, és molt necessari que digueu tot el contrari del que penseu. Si veuen que la població no els respon de manera fiable no sabran on són i se’ls complicarà molt poder continuar amb la pantomima que han pactat amb els autonomistes catalans. I, per fi, tot podrà accelerar-se.

Francesc Jutglar, membre de Catalunya Acció

——

No deixem que ens robin la Independència. Preparem la DUI i revestim-nos de fermesa i dignitat.