BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

La DUI primer i JxSí, la CUP, ANC i ÒMNIUM i demés partits independentistes formant un sol cos com en la Via Bàltica.

Prou de divisions partidistes!

Si volem guanyar la Independència posem de cap comú un sol capdavanter
disposat a fer primer la DUI que amb 72 diputats és escrupulosament democràtica i legal i legítima segons la llei Internacional que interpreta i designa el Tribunal de Dret Internacional de la Haia.

Quan plegui Puigdemont que sigui l’hora de la Forcadell, per exemple, si es compromet a fer la DUI i si de veritat creu i es determina a procurar la plena unitat dels independentistes que requereix tota Independència.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència catalana- de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

L’impossible diàleg

Per: Xavier Díez

L’any passat, per Sant Jordi, l’historiador Borja de Riquer va publicar la seva compilació de treballs acadèmics i articles periodístics Anar de debò, els catalans i Espanya, un dels textos fonamentals per a comprendre amb perspectiva el conflicte que pot significar la ruptura definitiva del règim vigent, que pot propiciar una emancipació nacional del nostre país i que probablement significarà un dels traumes més profunds que haurà de superar (o no) Espanya.

…/…

La societat catalana fa la seva vida, cada vegada més divergent respecte de l’evolució política, social i cultural espanyola. Fins que el xoc arriba a ser explícit: el drama de l’estatut de 2003-2006

…/…

Com ja he repetit en unes altres ocasions, ja fa almenys una dècada que Catalunya és independent. Que els catalans vivim en una situació de separació real d’Espanya. Que només cal formalitzar el divorci. Que l’altra part es nega a reconèixer la separació de facto, i que farà tant com pugui (en un marc jurídic internacional que no ajuda per la manca d’una normativa clara) per evitar-ho.

Aquest context fa que tot diàleg sigui impossible. Espanya es nega a dialogar

…/…

Bona part de la intel·ligència espanyola, que existeix i que calla …/…  és conscient de la magnitud de la tragèdia. Sap que el preu de mantenir la unitat és impossible d’assumir

…/…

Perquè… és possible, per posar alguns exemples pràctics, que es permeti de federar Catalunya amb el País Valencià, les Illes i la Franja? És possible de convertir el català en llengua oficial espanyola i que es pugui veure TV3 a Badajoz? És possible que Catalunya pogués esdevenir un estat lliure associat que controli els seus imposts i inversions i, encara pitjor, que tingui el seu comitè olímpic o selecció de futbol?

…/…

És possible que Espanya continuï com a monarquia, mentre Catalunya sigui república?

…/…

Per la nostra banda, si més no al Principat, hi ha una consciència prou àmplia (i una amarga experiència històrica) per veure que la solució més realista és el divorci (amistós o no), i seguir la lògica del refrany castellà de ‘cada uno en su casa, y Dios en la de todos’.

…/…

Quan una nació (o un individu, o un col·lectiu) ha rebut insults, amenaces, menyspreus (i silencis còmplices per part de teòrics amics), es pot perdonar, però en cap cas es pot oblidar.

…/…

Per això, per la banda de Madrid, el diàleg és impossible. Per la part catalana, atesa l’experiència històrica, tampoc (no es pot dialogar amb aquell que no et reconeix com a igual) no hi pot haver cap confiança a mantenir una relació que només ha servit per a alimentar el ressentiment mutu.

Per: Xavier Díez

http://www.vilaweb.cat/noticies/limpossible-dialeg/