BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

….El referèndum unilateral d’independència va tenir sentit al 9N el qual va acabar sent un “bluff” perquè ni ERC, CDC ni CUP, a part de no donar-li garanties democràtiques, tampoc li van donar vinculació política. És a dir, van ser ells els que van tenir l’oportunitat per desobeir a l’estat espanyol i no ho van fer. El gran problema ara mateix és una qüestió de confiança. Després d’obeir més de 50 sentències del tribunal constitucional, després que Artur Mas prometés un referèndum vinculant per acabar quedant-se en res, quanta població es mobilitzarà i fins a quin punt servirà perquè la resta d’Estats que NO et volen reconèixer ho facin?……..

….Si el que es vol és jugar de debò el que caldria primer és un cop d’efecte real per dotar a la població de confiança; òbviament tornar a fer un referèndum seria l’excusa perfecta per intentar repetir allò que no van saber o voler fer el 9N. Per què caure en el mateix parany i perdre més temps quan estan legitimats per fer la DUI, allò que suposadament portaven al programa, tenint 72 diputats, i podent celebrar un referèndum ratificatori posterior? …

….Una majoria parlamentària en cap cas hauria de suposar un fre. Si el que volen és evitar l’inevitable, la DUI, poden continuar inventant-se excuses i repetir fórmules com han anat fent fins ara. Si el que volen és fer la independència, jo ho tinc clar, DUI ara o que vegin com l’independentisme va caient a mesura que es van incomplint acords i l’economia espanyola es va recuperant….

…..Si el que es vol és la independència, la declaració unilateral és l’únic camí per saber realment fins a on es pot i s’està disposat a arribar. Mentre es repeteixin fórmules ja fracassades i pensades pels mateixos protagonistes de sempre, el destí que ens espera és el mateix que hem, tingut fins ara.

Per Bet Salat