BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

12 de maig de 2016
0 comentaris

Presidenciable de l’ANC Jordi Sànchez en 15 punts “no pot durar eternament, el Parlament pot declarar la independència”

per Bernat Vilaró3 de Maig 2016 a les 09.00 h

Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) és el president de l’ANC des de fa un any. Tal i com explica en aquesta entrevista a El Món, es tornarà a presentar a les eleccions del 14 de maig per entrar al nou Secretariat Nacional (SN). El seu nom ha estat motiu de debat les últimes setmanes, després que s’hagi conegut la intenció d’un grup de membres de l’entitat per a entrar també al nou SN. L’encara president de l’ANC fa balanç del seu mandat, treu pit de la feina feta i destaca la transversalitat que ara ja té l’entitat. “Ens en sortirem!”, confessa, amb to optimista.

RESUM DE LA ENTREVISTA: (Seleccionat per Salvador Molins, CA)

1 – “I estem aquí per a guanyar la independència. Avui la podem guanyar, però cal acabar de construir-la, i ens hem d’acabar d’arremangar perquè la partida no està ni acabada ni guanyada.”

2  –  “La gent està a l’ANC no per saber qui la presidirà sinó per fer la independència.”

3 – No estem aquí per agafar-nos a cap cadira ni per a anar a buscar cap cadira nova.

4 – Una persona que assumeix la funció de portaveu ha de saber que serà objecte de coses molt positives, de l’estima de la gent, i també de crítiques.

5 – Si alguna cosa s’ha fet al SN, i no jo, sinó tot el SN, ha estat donar compliment al full de ruta aprovat l’any passat a Lleida. I els dos eixos principals eren garantir una gran mobilització social emmarcada a l’11-S i el 27-S per obtenir una majoria institucional, i s’ha aconseguit. Tots els membres del SN n’hem d’estar molt contents.

6 –  I la segona cosa era que tot això ho fèiem per a tenir un Govern, no per a anar a noves eleccions, i l’aportació de l’ANC en aquells mesos tan difícils d’octubre a gener (i particularment la primera setmana de gener, especialment dura) ha estat molt gran. La culminació de l’acord és motiu de satisfacció. 

7 – La gent del SN ens podem donar per satisfets, perquè en els dos moments vam ser clau. A més, sense la musculatura de l’Assemblea aquell estiu previ al 27-S la campanya no hauria tingut la mateixa força sense nosaltres. L’ANC hi va posar tot el que tenia i més. I això els partits polítics i les candidatures no ho han agraït prou. JxSí i la CUP han fet mèrits propis, però la il·lusió que la gent de l’ANC va posar per a guanyar el plebiscit és impagable. 

8 – El nostre ADN és la unitat. Malgrat alguns ho vulguin llegir així, mai hem fet ni farem res a favor d’uns o altres. L’ANC recull la transversalitat de l’independentisme. I això no es pot trencar, perquè si l’Assemblea és forta és perquè dóna cabuda a totes les sensibilitats, i perquè té capacitat d’exigir als partits un comportament clar en el procés.

9 – L’últim tram del procés

Jordi Sànchez, a la redacció d'El Món

Jordi Sànchez, a la redacció d’El Món   |   JORDI BORRÀS

10 – Canviem de tema. Quin ha de ser el paper de l’ANC en el procés constituent, i com pot ajudar a eixamplar la base social independentista?

Són dues coses similars però no exactament iguals. L’ANC ha de continuar sent un nervi mobilitzador de la societat davant les actuacions de l’Estat. També hem de posar els pilars per a imaginar el país que volem. Això ho fem per marxar de l’Estat però també perquè creiem que tindrem millors oportunitats, i aquest és el debat del procés constituent. El procés participatiu ha de culminar amb un llegat al Parlament amb les idees principals, i que la cambra després d’unes eleccions constituents impulsi la nova Constitució. I encara hi ha un tercer element, que ha d’ajudar.

11 – Quin?

No deixar-nos prendre el debat sobre el debat a decidir. Nosaltres hem alçat la bandera que la nostra conquesta de la independència la volíem fer a través de les urnes. I és la nostra via encara.

12  – Però si l’Estat no ho accepta ja trobarem altres legitimitats. Ara bé, estem on estàvem. I potser cal plantejar de nou que, si ja hem demostrat que som majoria a les urnes, ens hem d’atrevir a deixar clar les nostres condicions perquè Europa i el món canalitzi el conflicte polític, a través de les urnes. I no hem de tenir por, les urnes no ens poden aturar. Amb urnes al costat som cavall guanyador.

13 – I a partir d’aquí podem donar cabuda a un sector de la població que potser ara no veia que, sense negociació amb l’Estat, el Parlament pot declarar la independència.

Volíem majoria per a construir estructures d’Estat, iniciar un procés constituent, i desembocar en noves eleccions, no per a fer una declaració unilateral. Però també és cert que el termini s’acaba. 

Per tant, si l’Estat continua sent insensible i no recull el debat, malgrat l’esforç de Podemos, a Catalunya caldrà prendre una decisió.

14 – El procés no pot durar eternament. De fet, el procés té els dies comptats, i caldrà assumir que hem d’encarar el tram final en un termini d’any o any i mig.

15 – I no ens han de tremolar les cames. Cal tenir l’atreviment democràtic de plantejar l’únic gran embat a l’Estat.

16 –  El món no ens regalarà la independència, però nosaltres hem d’explicar al món com la farem, i la majoria social que tenim, i la legitimitat que se’n deriva.  I després caldrà que tinguem la intel·ligència suficient perquè la cita a les urnes no sigui una excusa per a debilitar-nos, sinó per a reforçar-nos. Ens uneix la resposta favorable a la voluntat de construir una República, i aquest és l’horitzó. Cal que ens agrupem d’un Sí inequívoc a la construcció d’un nou Estat, i seria un error no veure aquesta opció com el camí a plantejar la propera cita a les urnes, en un referèndum.

Jordi Sánchez (President actual de l’ANC)

(RESUM DE LA ENTREVISTA, Seleccionat per Salvador Molins, CA)

1 PRECIPITEM_6

ENTREVISTA:

Quines sensacions es respiren a l’ANC després de l’AGO de Manresa del 17 d’abril?

L’AGO marca clarament un punt d’inflexió positiu en dos temes. El primer, la clarificació de l’escenari d’un full de ruta que s’havia de renovar, perquè l’anterior ja havia quedat acomplert. Perquè l’anterior full de ruta parlava d’eleccions plebiscitàries, candidatures de màxima unitat possible, majoria independentista al Parlament i Govern independentista posterior. El 9 de gener això es va assolir. Ara calia marcar noves fites, i això el soci de l’ANC ho ha determinat d’una manera molt clara. La segona consideració és que el soci ha reclamat un funcionament molt més àgil de la pròpia ANC, i la reforma d’estatuts ajudarà a encarar l’últim tram de l’entitat.

 

El nou full de ruta de l’ANC parla de “màxima unitat política” de cara al 26-J, però CDC i Demòcrates encara pressionen per la llista unitària?

El que diu el soci -d’una manera molt clara en una esmena- és que l’ANC no entrarà a discutir la fórmula que els partits han d’adoptar. Les eleccions del 26-J són importants però no són centrals en el nostre relat. Si jugues és per anar a guanyar, però no tenen la transcendència que tenien les eleccions del 27-S. L’ANC no entrarà en aquest terreny. Però dit això, sí que demanem que quan els partits decideixin qui hi van, i com s’hi presenten, reclamarem uns acords, programes compartits, i unitat d’acció. Això és imprescindible, perquè si s’hi va és per a treballar de manera unitària. Cal dir que això ja s’ha fet des del 20-D, i cal posar-ho en valor. Hi ha hagut una veu bàsicament central del sobiranisme català amb un relat compartit, i aquest és el camí que cal seguir. Sobretot, perquè el relat a Madrid continuarà sent el de trobar una solució a això que ells anomenen ‘el problema català’.

 

Centrem-nos en unes altres eleccions, les de l’ANC, que tindran lloc el 14 de maig. Aquest dimarts acaba el període per a presentar-se al SN

Sí, dimarts acaba el termini perquè els membres de ple dret ens puguem presentar, amb l’aval de les territorials, al nou SN.

 

Quina informació tenen sobre aquestes candidatures? N’hi ha més que altres anys?

Mira, ja ho veurem dimarts, però pel que se sent, tinc la impressió que hi haurà més candidatures. I és molt important que no hi hagi equips ni llistes, perquè es demana que la gent es presenti es presenti al SN amb el seu bagatge personal i que l’equip, en tot cas, el construeixi cadascú al SN que surti escollit. A l’Assemblea hi cap tothom. I, de fet, a l’Assemblea avui ja hi ha tothom. Des de la gent que no som de cap partit, i que som ara mateix la immensa majoria, fins a la gent que se sent democristiana o anticapitalista, passant per CDC, per ERC, sectors d’ICV… Això ja ho tenim. Per tant, no és que la nova etapa hagi de ser transversal, que sí, però és que això ja és el present, hi ha de mantenir-se al futur. L’ANC té sentit perquè és transversal, i ara cal preservar-la per a encarar l’últim trajecte que tenim. El full de ruta de Manresa només té sentit si es pot construir des de la transversalitat interna. Malament aniríem si volguéssim fer una majoria social, si nosaltres internament no garantíssim aquesta transversalitat. Aquest és un aspecte que ha caracteritzat i seguirà caracteritzant l’ANC.

 

Vostè ha decidit ja si es presentarà a la presidència de l’ANC, un cop es formi el nou SN?

No. La decisió que he pres és formar part, si el soci ho vol, de l’equip del nou SN. El que tocarà després és que aquest nou SN, amb aquesta transversalitat, trobi les persones que puguin o vulguin dirigir l’entitat. I la condició és que el SN, no per la meva persona, si per l’equip futur, sàpiga mantenir el que ha caracteritzat l’ANC els últims anys, és a dir, la unitat en els moments determinants i l’elecció dels càrrecs. No fa falta tan soroll per plantejar unes eleccions, el que cal és que tothom tingui ganes d’aportar, que es presenti, i que l’equip es construeixi amb les persones que formem part del futur SN. No ens presentem ningú per a ser presidents, vicepresidents o secretaris. A més, el soci ja ho va explicitar a Manresa, on una esmena que pretenia que el soci escollís el president no va obtenir la majoria qualificada, tot i guanyar. Les regles del joc són clares, el soci vota el SN, i el SN decideix. Aquesta és la pauta a la qual ens hem d’atendre.

 

Vostè acceptaria o rebutjaria el càrrec de president, en cas que el nou SN proposés el seu nom?

Cap persona que es presenta al SN ha de poder rebutjar el que el SN li demana. El que és important és escoltar el que hagi dit el soci, i veure que hi ha les condicions perquè el SN faci una feina útil. No ens hem de mirar el melic, sinó veure com podem construir la majoria social. L’ANC ha de mantenir la centralitat i, a vegades, pressionar els partits si cal.

Sobre Baños, Torra, Castro i Sabaté 

 

Jordi Sànchez, a la redacció d'El Món

Jordi Sànchez, a la redacció d’El Món   |   JORDI BORRÀS

Els últims dies han sortit noms de membres de l’actual SN com Liz Castro o Josep Sabaté, que estarien preparant un grup on s’hi afegirien membres de l’ANC com Antonio Baños o Quim Torra, que entrarien a formar part del nou SN. Es veu en cor de treballar-hi conjuntament?

Oi tant! És que és indubtable, en tot l’equip del SN hi ha les condicions idònies per a poder treballar. És més, de la mateixa manera que hem insistit que els 72 diputats independentistes han de poder treballar junts, seria una contradicció que els futurs 77 membres del SN de l’ANC no poguéssim treballar. I tant que podem treballar junts. Que l’ANC és plural, i que en determinats moments hi ha diferents punts de vista és indiscutible en la mateixa història de l’entitat. Però la força de l’ANC ha estat i és que, malgrat aquestes mirades diferents, quan s’arriba a un acord s’executa de manera unísona. Perquè tots els membres del SN estem treballant en aquesta tasca. Aquests últims dies hi ha hagut un soroll del tot innecessari, molt propiciat per grans titulars que potser interpretaven les voluntats dels companys del SN, però jo crec que cal aprendre la lliçó que un moment electoral d’una entitat és molt important. I és massa important com per a pretendre construir una campanya electoral que, per altra banda, els propis estatuts de l’ANC prohibeixen. Crec que al SN hi cap tothom, i si hi ha gent nova que vol incorporar-s’hi i té un bagatge, segur que tenen molt a aportar. I si el bagatge els porta a assumir responsabilitats en el dia a dia, pot ser molt positiu. De fet, qualsevol de les 77 persones del nou SN haurien d’estar en condicions d’assumir responsabilitats per a ser portaveu de l’entitat, ser coordinador de comissions, o el que sigui. El que cal reforçar és que els socis tinguin més veu, i això ja va ser un clam en l’AGO de Manresa. I això ho hem d’incorporar.

 

Però, al cap i a la fi, serà vostè mateix qui decideixi presentar-se o no a la presidència, en la primera reunió del SN entrant (el 21 de maig)

Tots som molt conscients que entrarem al darrer trajecte del procés, també a l’ANC. No hi ha gaire marge per a fer gaires coses més enllà d’aquests anys. Tenim un horitzó fixat en aquests 15 o 18 mesos, i crec que estem a les portes que tot sigui a caixa o faixa. No hi ha gaire més opció que posar tota la carn a la graella perquè el procés acabi d’acord amb com l’hem construït. Si perdem el partit l’haurem perdut nosaltres, perquè l’Estat no el pot guanyar. La majoria existeix i les condicions les hem anat fixant nosaltres. Ara s’ha de culminar. Dit això, qualsevol de les 77 persones del nou SN ha d’estar preparada, il·lusionada i disposada a assumir les responsabilitats que pertoquin. És una resposta que ens implica a tots. Personalment, jo formaré part d’aquest equip, i tot el que vingui a partir del que vingui a partir del 21 de maig el conjunt del SN ho entomarem. Ja sé que el debat interessa, i es vol focalitzar des d’alguns sectors com si fos un debat estrictament personalista i presidencialista. Però ens equivoquem si pensem que el debat es limita només a la presidència. El soci ha de tenir clar que ha de votar un SN, el màxim de transversal possible, on no importa si tens carnet o no, sinó que no defensis cap part dins l’ANC, i que defensis tot el procés. I entre els candidats que es presentaran hi haurà abastament persones per a ocupar els càrrecs de visibilitat pública i de gestió interna.

 

Una presidència amb vostè, i una vicepresidència amb Baños seria molt potent, fins i tot per a demostrar la transversalitat?

No és un tema de noms, sinó de 77 persones, dels equips que surtin de les eleccions del dia 14, i de la veu del soci. Cal respectar que el soci pugui votar sense estar condicionat. Segur que hi ha gent molt més vàlida que jo mateix. Si es fixa la foto en mi, això és injust davant d’altres companys. Cal deixar que el soci voti amb total llibertat, i que quanta més gent voti molt millor. I el tema de la presidència, de la vicepresidència, de la secretaria i de la gerència és un element que pot tenir un interès mediàtic, però és un aspecte posterior. No és un tema de noms, si jo m’he incomoditat amb el debat dels noms, no hi cauré ara. La majoria de les persones que s’hi presentaran tenen vàlua suficient per a encarar l’últim trajecte. I estem aquí per a guanyar la independència. Avui la podem guanyar, però cal acabar de construir-la, i ens hem d’acabar d’arremangar perquè la partida no està ni acabada ni guanyada. Cal posar els esforços en això, i no en la presidència de l’ANC. A més, crec que al militant de base, el qui ha mogut autocars, paradetes, i centenars de milers de persones amb el boca-orella, això li interessa ben poc. La gent està a l’ANC no per saber qui la presidirà sinó per fer la independència. I el SN ha d’estar a l’alçada d’això. No estem aquí per agafar-nos a cap cadira ni per a anar a buscar cap cadira nova. Estic convençut que ningú es presenta al SN per a ser president. Jo he estat un any aquí i n’estic molt content, i em sento més que gratificat per la feina que he pogut fer com a membre del SN i com a president. Hi ha molta feina a fer al SN, però també a fora. Per tant, el debat de noms ha estat un error plantejar-lo. I no el seguiré alimentant.

 

Creu que s’ha estat injust amb vostè durant aquest mandat? Se l’ha acusat de ser d’ICV, després de CDC…

Una persona que assumeix la funció de portaveu ha de saber que serà objecte de coses molt positives, de l’estima de la gent, i també de crítiques. Des del primer moment vaig saber que no contestaria cap crítica, i acabaré el mandat sense fer-ho. S’han dit moltes coses de mi, bàsicament aquestes dues, però jo no he estat ni d’ICV ni de CDC, sóc un home que mai no ha tingut carnet de partit. Si alguna cosa s’ha fet al SN, i no jo, sinó tot el SN, ha estat donar compliment al full de ruta aprovat l’any passat a Lleida. I els dos eixos principals eren garantir una gran mobilització social emmarcada a l’11-S i el 27-S per obtenir una majoria institucional, i s’ha aconseguit. Tots els membres del SN n’hem d’estar molt contents.

 

I la segona cosa era que tot això ho fèiem per a tenir un Govern, no per a anar a noves eleccions, i l’aportació de l’ANC en aquells mesos tan difícils d’octubre a gener (i particularment la primera setmana de gener, especialment dura) ha estat molt gran. La culminació de l’acord és motiu de satisfacció. 

 

La gent del SN ens podem donar per satisfets, perquè en els dos moments vam ser clau. A més, sense la musculatura de l’Assemblea aquell estiu previ al 27-S la campanya no hauria tingut la mateixa força sense nosaltres. L’ANC hi va posar tot el que tenia i més. I això els partits polítics i les candidatures no ho han agraït prou. JxSí i la CUP han fet mèrits propis, però la il·lusió que la gent de l’ANC va posar per a guanyar el plebiscit és impagable. 

 

 

El nostre ADN és la unitat. Malgrat alguns ho vulguin llegir així, mai hem fet ni farem res a favor d’uns o altres. L’ANC recull la transversalitat de l’independentisme. I això no es pot trencar, perquè si l’Assemblea és forta és perquè dóna cabuda a totes les sensibilitats, i perquè té capacitat d’exigir als partits un comportament clar en el procés.

L’últim tram del procés 

 

Jordi Sànchez, a la redacció d'El Món

Jordi Sànchez, a la redacció d’El Món   |   JORDI BORRÀS

Canviem de tema. Quin ha de ser el paper de l’ANC en el procés constituent, i com pot ajudar a eixamplar la base social independentista?

Són dues coses similars però no exactament iguals. L’ANC ha de continuar sent un nervi mobilitzador de la societat davant les actuacions de l’Estat. També hem de posar els pilars per a imaginar el país que volem. Això ho fem per marxar de l’Estat però també perquè creiem que tindrem millors oportunitats, i aquest és el debat del procés constituent. El procés participatiu ha de culminar amb un llegat al Parlament amb les idees principals, i que la cambra després d’unes eleccions constituents impulsi la nova Constitució. I encara hi ha un tercer element, que ha d’ajudar.

 

Quin?

No deixar-nos prendre el debat sobre el debat a decidir. Nosaltres hem alçat la bandera que la nostra conquesta de la independència la volíem fer a través de les urnes. I és la nostra via encara. Però si l’Estat no ho accepta ja trobarem altres legitimitats. Ara bé, estem on estàvem. I potser cal plantejar de nou que, si ja hem demostrat que som majoria a les urnes, ens hem d’atrevir a deixar clar les nostres condicions perquè Europa i el món canalitzi el conflicte polític, a través de les urnes. I no hem de tenir por, les urnes no ens poden aturar. Amb urnes al costat som cavall guanyador. I a partir d’aquí podem donar cabuda a un sector de la població que potser ara no veia que, sense negociació amb l’Estat, el Parlament pot declarar la independència. Volíem majoria per a construir estructures d’Estat, iniciar un procés constituent, i desembocar en noves eleccions, no per a fer una declaració unilateral. Però també és cert que el termini s’acaba. Per tant, si l’Estat continua sent insensible i no recull el debat, malgrat l’esforç de Podemos, a Catalunya caldrà prendre una decisió. El procés no pot durar eternament. De fet, el procés té els dies comptats, i caldrà assumir que hem d’encarar el tram final en un termini d’any o any i mig. I no ens han de tremolar les cames. Cal tenir l’atreviment democràtic de plantejar l’únic gran embat a l’Estat.

 

Quin pas falta? Com es consolida la recta final? Amb la llei de transitorietat jurídica?

Hi ha dues idees centrals. Calia guanyar les institucions però el Parlament no pot tenir el procés constantment retingut. El protagonisme l’hem de tornar a tenir al carrer. El va començar la gent i l’acabarà la gent. Els partits són imprescindibles però no són els qui han d’obrir i tancar, en funció de les seves necessitats, aquest procés. El Parlament ha de tenir paper central, però també el carrer. I el salt endavant ha de tenir la capacitat de construir la majoria política, i cal saber trobar o retrobar la fórmula d’emplaçament democràtic a l’Estat que més ens garanteixi un resultat favorable a la independència. I ja comencen a haver-hi moltes veus, com de la mateixa presidenta del Parlament, Carme Forcadell, o fa uns dies l’exdiputat de la CUP Quim Arrufat, o el propi president, Carles Puigdemont. Deien que si es pot fer una consulta, perfecte. I si ens deixen fer-la, genial. Si no, la farem nosaltres. L’urna és l’expressió de la voluntat democràtica. Cal saber que nosaltres només guanyarem la legitimitat de la independència amb les urnes. I aquesta és l’aposta de l’últim trajecte del curs polític que començarem al setembre. Ho tenim a tocar. És possible guanyar, però cal treballar molt fort. I caldrà emplaçar l’Estat, i això no ens ha de fer por. I l’Estat haurà de decidir si accepta el plantejament democràtic de la consulta, o si novament es posa com s’hi va posar el 29-N, en contra, i el nega.

 

Sembla que sigui el propi Estat qui impulsi una via unilateral…

Efectivament. Sí, sí, és tal qual. I això és el que haurem de saber explicar. Aquí és molt important el front internacional, i l’existència d’un departament, una àrea, un ministeri, d’Afers Exteriors. El món no ens regalarà la independència, però nosaltres hem d’explicar al món com la farem, i la majoria social que tenim, i la legitimitat que se’n deriva. I després caldrà que tinguem la intel·ligència suficient perquè la cita a les urnes no sigui una excusa per a debilitar-nos, sinó per a reforçar-nos. Ens uneix la resposta favorable a la voluntat de construir una República, i aquest és l’horitzó. Cal que ens agrupem d’un Sí inequívoc a la construcció d’un nou Estat, i seria un error no veure aquesta opció com el camí a plantejar la propera cita a les urnes, en un referèndum.

Jordi Sánchez (President actual de l’ANC)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!