BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

22 d'abril de 2015
0 comentaris

La llengua catalana és fonament i primera raó d’estat per a Catalunya i no ha de compartir la seva oficialitat amb cap altra llengua.

Esmena a la totalitat a la cooficialitat del Castellà i a la inscripció de semblant barbaritat a la nova Constitució catalana.

MACIA

Peu de fotografia: Francesc Macià a Cuba, amb els redactors de la Constitució Catalana nomenada de l’Havana, 1928.

————–

Esmena a la totalitat a la cooficialitat del Castellà i a la inscripció de semblant barbaritat a la nova Constitució catalana.

Esmena a la totalitat a la pretensió de donar al castellà l’estatus de llengua cooficial en el futur i proper estat català independent i per a més INRI a la bogeria i imprudència d’escriure-ho a la Constitució de l’Estat Català Independent.

Decretar el Castellà cooficial és la repetició del pitjor error de la història dels catalans.

Que puc dir davant la follia i la ruqueria negativa i malaltissa d’un Poble en repetir de bell nou el pitjor error de la seva història?

El Jutge Vidal que tots coneixem i admirem per la seva generositat, lucidesa i valentia, en això la «caga» terriblement. Així Vidal esdevé, potser sense ser-ne del tot conscient -no serà pas un sicari de l’espanyolisme més ultra, el socialista … potser?-, així Vidal esdevé el nou Sant Vicenç Ferrer del segle XXIè.

El nostre gran pecat secular, dels catalans em refereixo, relacionar-nos conscient o inconscientment amb Castella o amb el castellà! des del primer moment en que es va imposar la lìnia de l’aposta de Sant Vicenç Ferrer van començar de fet i en potència tots els mals que havia de patir la nostra nació fins a la quasi total autodestrucció, autodestrucció perquè darrera de tots els mals que ens ha infringit Castella, l’actual Espanya, hi ha la nostra ruqueria, el nostre ajupiment, la nostra claudicació i mandra col·lectiva, sols llevat de multitud de casos de patriotisme i dignitat.

Han passat tres segles de l’atzucac per a tota la nació dels 1714’s, després dels quals ja es va decretar ampulosament en veu dels nostres seculars enemics la «Mort de la Naciò Catalana», ara que veiem una finestra de llum col·lectiva per a la recuperació de nou de la nostra plena sobirania com a Poble, ara que internacionalment és vista acceptable, legal i legítima, i plausible una Declaraciò d’Independència, ara resorgeix l’hombra i el fatídic fantasma de Sant Vicenç Ferrer en la persona del Jutge Vidal, sota els auspicis d’una entesa, de fet, entre ERC, l’ANC de la Forcadell i possiblement, a l’ombra, la mateixa coalició anomenada CiU. El pacte entre ells, en el sentit de colar el castellà com a llengua cooficial ja està segellat de fa temps. Ells, junts, volen preparar el cadalse de la nostra llengua, l’autèntica ànima de Catalunya, el pricipal puntal de la nostra independència.

La mort tècnica de la nostra llengua, i possiblement la fractura de la nostra nació en dos bàndols lingüìstics irreconciliables que abans o després esclatarà com una bomba fraticida en mans dels nostres fills i néts d’ací a poques dècades, enverinat regal que deixarem ben embolcallada dins aquest esbós de Constitució que ens intentaran colar des dels actuals cercles de poder d’esperit autonomista i claudicant, que encara avui ens governen. Tragèdia anunciada i perpetrada per la nostra estupidesa i per no fer les coses com cal, perquè tinguem-ho ben clar, si no fem els fonaments ben fets, ja en la Constitució que haurem d’aprovar, l’edifici de la nostra Independència, més abans que després caurà.

Escriure en la nova Constitució catalana una cosa totalment innecessaria i no convenient com que el Castellà serà llengua cooficial en el nou Estat Català independent és obrir la porta a dues qüestions d’efectes terribles contra la supervivència de la nostra llengua i de la nostra cultura amenaçades per la mateixa globalització i per la natural convivència en el seu espai lingüístic de dues de les llengües més poderoses i parlades del planeta, el castellà i l’anglès.

La finalitat primera de tot estat és la protecció dels valors propis del poble que es dota d’aquesta organització política homologada internacionalment, però com pretenem defensar, els catalans, la nostra llengua i la nostra cultura si la nostra llei primera certifica que una altra llengua que no és la que necessita protecció ni la que és la que defineix la nostra idiosincràsia ha de ser cooficial i ha de gaudir d’uns drets i una protecció que pot deixar el català totalment indefens davant d’una gent i una manera de fer que sempre l’han odiat i considerat nosa digne de desaparèixer.

Si la nova constitució garanteix la cooficialitat del castellà, com ens pensem que reaccionaran els lerrouxistes i demés colonitzadors des da fa tan temps instal·lats entre nosaltres, els uns ja descendents dels soldats i funcionaris provinents de les Castelles i els seus satèl·lits, altres nascuts de l’autoodi secular d’alguns catalans, o els que en el seu subconscient respiren aquests pensaments anticatalans i lerrouxistes sense ni adonar-se’n?

Hem pensat com reaccionaran, aquesta gent, davant les naturals lleis i iniciatives de protecció i promoció del català que de veritat calen i que per naturalesa i per la situació actual de la llengua han de ser contundents?

Hem pensat com reaccionaran aquells colonitzadors de voluntat o de fet -se’ls ha d’anomenar així- que fa 60 anys, 40 anys, 30 anys, 20 anys, 10 anys, 5 anys … que són aquí i no parlen ni un esborrall en català? Hem pensat que faran i que diran aquesta gent i els seus partits polítics quan davant d’una campanya electoral pretendran guanyar posicions i condicionar les polítiques lingüístiques? Com es podrà defensar el model d’ensenyament d’immersió lingüística exclusivament en català havent certificat que el castellà és llengua cooficial?

Com poden, gent que se’ls suposa intel·ligents i seriosos, pretendre que el que s’escriu en una llei primera com ho serà la Constitució catalana pugui tenir només efectes temporals i circumstancials? Com es pot permetre i concebre que en una constitució es digui per exemple que ·el Castellà serà cooficial només durant els cinc primers anys?

Com podem arribar a fer aquestes brillants consideracions i decisions, i sobretot: certificar per escrit i en la primera llei dels catalans la cooficialitat de la llengua de Castella i actual d’Espanya, l’ànima -llengua i esperit- que ens ha robat història, sang, dignitat, llibertat , vida… i pretendre quadrar el cercle sense que ens caigui la cara de vergonya davant de la mateixa gent que parla el castellà i més encara davant del Poble Català que sincer vol recuperar la vida perduda, la llengua catalana contínuament minoritzada i assatjada, i la seva plena independència d’una vegada per sempre? !!!

Francesc Macià, l’avi de Catalunya, l’home que va lluitar i actuar en sentit pràctic i polític per la Independència com pocs, va fer preparar un esborrall de Constitució el 1929 a l’Havana, un esborrall que llueix com pocs fermesa, sentit d’estat i fe en la Catalunya del futur sense vendre’l per quatre rals o amb conceptes altament perillosos, totalment irresponsables i claudicants.

Espero que els catalans d’avui no siguem gens irresponsables ni imprudents i rectifiquem els punts erronis de l’esborrall del Jutge Vidal i els seus col·laboradors. Sobretot que no caiguem de nou en l’error més gran de la nostra història, aquell que com cap altre error pot matar la nostra secular idiosincràsia.

A Catalunya no cal sobre protegir el castellà, això ja ho fa Espanya i molts governs hispanoamericans, el castellà és una gran llengua i té un futur esplendorós i assegurat, però el català només el podem salvar i conservar a Catalunya i haurem de fer el que calgui per salvar-lo, emetent les lleis necessàries de protecció i promoció sense que res ni ningú en pugui qüestionar la seva recta aplicació i insistència.

El català és l’ànima de Catalunya, esperit, parla, pensament, cosmovisió, idiosincràcia, és el sentit de la seva existència, el seu primer valor, i tots els catalans que visquin i treballin a Catalunya ho han de saber això i ho han de respectar. Res ha de fer ombra a aquests principis que han de ser una de les bases essencials de la nostra nova Constitució.

Naturalment que cal respectar totes les llengües i cultures, arreu i en família hom pot parlar el que vulgui i li plagui, però en relació a Catalunya com a comunitat humana i nació sols és el català, i només el català, ha de ser llengua oficial amb les lleis i proteccions que això comporti. La responsabilitat de mantenir-la viva i activa pel que és i com a patrimoni nostre i de la humanitat correspon al Poble de Catalunya i a les lleis i mesures que dictamini el seu estat, l’estat català independent. La nostra Constitució ha de reflectir i ser fidel a aquests principis i de cap manera posar-los en perill.

Salvador Molins Escudé

en nom de Catalunya Acció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!