BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Guadalcanal, Tobruk, El Alemein, batalles mítiques de la Segona Guerra Mundial, que van representar l’avenç o el retrocés d’un o altre bàndols. Fins i tot la mundialment i àmplement coneguda batalla de Midway gràcies a la sublim fotografia de l’enlairament de l’ensenya dels Estats Units d’Amèrica que em va inspirar l’any 2005 un, escampat arreu, pòster de Catalunya Acció que avui presideix aquest mateix post.

L’enlairament de l’ensenya és el símbol suprem de la «Moral de Victòria» que pensadors i polítics com Carles Muñoz Espinalt i un dels seus alumnes, Santiago Espot, han definit i empés amb encertada agudesa.

Avui he passat per la Valldan tot just sortir de Berga, i he vist amb sorpresa i gratitud que l’ANC ha enlairat una estelada a la plaça davant l’escola on de xic faig fer el meu primer curs, gran, airosa i lluminosa amb cel de l’àmplitud del mar i amb el blancestel de la llibertat de tots els pobles, àdhuc naturalment i primer de tots el nostre.

Aquestes estelades, que enlaira l’ANC amb gran zel, dibuixen com cap altra cosa la Moral de Victòria i l’avenç que a cada pas fa més fort el convenciment i més difícil la reculada.

En les batalles que abans he esmentat l’avenç dels uns dificultava encar més la remuntada dels altres. El mateix ens passa a nosaltres. Com més estelades i convenciment més aprop som d’enlairar la victòria definitiva que hem de voler aprop.

Els catalans volem tornar a ser independents, volem recuperar la nostra secular independència per lluir com mai la nostra manera de fer i ser, la nostra peculiar idiosincràcia, compromesos en ser nosaltres, ser feliços com mai i fer realitat un món de pau i justícia. Aquest és el nostre anhel!

Qui posarem dsavant d’aquesta noble gesta?

Quin Macià? ai quin Macià!? Quin General o generals posarem davant dels nostres exèrcits perquè comandi el nostre poble sense titubejos, debilitats i trampes calculades o gests en extrem porucs que els faci traïdors?

Quin Paton, quin Eisenhower o quin Montgomery posarem al davant?

El general que hi posem ha de potenciar com ningú la moral de victòria dels catalans i la via correcta per completar ben aviat el Procés de Recuperació de la nostra set vegades secular independència.

Qui defensi la DUI, qui actuï conscient de que és imprescindible la ruptura, qui aposti sense embuts pel català com a única llengua oficial sense trampes am b cooficialitats postisses.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC. Soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!