BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
“El país ens falla per dalt” Josep Castany, Director de Catalunya Acció.
El Poble català ha fet molts deures aquests 2012, 2013 i 2014, però encara en falta un: Votar qui de veritat vulgui fer realitat la plena i ràpida independència de Catalunya, i també qui estigui decidit a fer la DUI, enlloc de tirar pilotes fora.
————–
“el trencament unilateral amb l’estat opressor”
“Molta de la gent de les mobilitzacions no ho fan pas per sentiment sinó per motivacions estrictament econòmiques. Creuen que independents seríem més rics. I això els motiva. Tota aquesta gent pot desaparèixer tot d’una, amb la mateixa celeritat que es van apuntar a la moguda. Hi ha una fredor creixent que deu fer les delícies del nostre molt honorable president. La jugada li està sortint rodona…desactivar l’independentisme fingint-te independentista. I anar-ho allargant tot, i culpar els altres del trencament d’una unitat que no consensues prèviament ( que es el que es fa si de debò vols la unitat) . I anar sempre amb el relat mental del procés, mai amb el de la independència. El somni independentista del president es un procés interminable que mai conclou doncs evita la mare dels ous : el trencament unilateral amb l’estat opressor.
(Escrit de l’Eduard Perelló)
————————
D’en David Olmedo:
“Per fer la Independència ens cal: DUI, valor, honestedat i planificació estratègica. No veig en els governants actuals cap d’aquestes coses, al contrari, hi veig hipocresia, interès, covardia i submissió”
——————-
Totes les independències colonials. com la de Catalunya, tenen sempre dues dificultats bàsiques: l’enemic i els botiflers de casa disfressats d’autonomistes dialogants.
———————-
Junqueras: «El president no m’estima gaire» http://ow.ly/G6rqa
I aquest individu, amb aquesta personalitat combinada de Calimero i Triston , ens ha de portar a la independència? Ha, ha, ha ! L’últim que apagui el llum. El problema bàsic que tenim els catalans no és la unitat, és aprendre a escollir lideratges polítics, perquè mira que els partits, tant ERC com CiU, ens colen cada llufa que déu n’hi do !
———–
Encara hi ha milers de catalans que no se n’han adonat que l’invent del “dret a decidir” d’en Mas és el “dret a no decidir” de CiU sobre la nostra independència, és a dir, evitar que CiU s’hagi de posicionar a favor o en contra de la nostra independència i que aquest posicionament porti al seu desmembrament.
——————-
CiU i el PSC organitzen les seves terceres vies http://ow.ly/GbKwz
No cal que perdeu el temps per les bestieses que ens diuen des de les Espanyes. Espanya és així. Aquí teniu la llista amb noms i cognoms dels porcs botiflers que han viscut i viuen de fer de criats i servidors d’Espanya. El fre a la independència de Catalunya el tenim a casa, no pas a Madrid.
——————
Proposo que les tietes de CiU, la Carme Forcadell i la Muriel Casals, com a caps visibles i portaveus de la poderosa “societat civil” que acompanyen amable i cordialment al molt honorable autonomista Artur Mas en el seu procés pel dret a decidir el que no es pot decidir dins d’Espanya, organitzin una performance multitudinària per al proper Sant Joan consistent en la crema de la constitució espanyola en totes i cadascuna de les fogueres que es facin a la nació catalana, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. No oblidem que la llibertat comença per un pensament nítid i un to coratjós. Vejam si amb aquesta performance i la força regeneradora del foc i la terra recuperem una mica el to que ha caracteritzat els catalans al llarg de la història i que ens ha permès sobreviure fins avui tot i la potent colonització espanyola i francesa.
——————–
Escrit de l’Eduard Perelló, un diagnòstic precís i intel_·ligent:
“Enquestes al marge, a partir del frau del 9N hem perdut la iniciativa. España ha comprovat que anem de farol, que a l’hora de la veritat, a l’hora del trencament, ens tremolen les cames i ens tirem enrera. A fí de no ensorrar-nos del tot, ens donen una joguina i, com els nens quan juguen, ens imaginem que allò és real. La suggestió és tan poderosa que acabem vivint com una victòria el que ha estat un derrota sense pal·liatius. Com diria el nostre heroic cabdill …ens mirem al mirall i ens agradem. Fota-li gasto. Molta de la gent de les mobilitzacions no ho fan pas per sentiment sinó per motivacions estrictament econòmiques. Creuen que independents seríem més rics. I això els motiva. Tota aquesta gent pot desaparèixer tot d’una, amb la mateixa celeritat que es van apuntar a la moguda. Hi ha una fredor creixent que deu fer les delícies del nostre molt honorable president. La jugada li està sortint rodona…desactivar l’independentisme fingint-te independentista. I anar-ho allargant tot, i culpar els altres del trencament d’una unitat que no consensues prèviament ( que es el que es fa si de debò vols la unitat) . I anar sempre amb el relat mental del procés, mai amb el de la independència. El somni independentista del president es un procés interminable que mai conclou doncs evita la mare dels ous :el trencament unilateral amb l’estat opressor. I aquí pau i després glòria, i qui dia passa any empeny. Aviam si sona la flauta i en funció del canvi en la relació de forces a l’estat espanyol poder esgarrapar alguna engruna amb cara i ulls.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!