BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

26 d'octubre de 2014
0 comentaris

Unim-nos per Declarar la Independència. Unitat i lideratge.

 "una tercera part dels ajuntaments s’han declarat a favor de la independència" __ BIC 2160

El mite de la unitat camufla massa sovint el tacticisme més barroer. Tots esperant el millor moment per desmarcar-se penjant als altres la culpa del fracàs. Sumar energies cap a un objectiu comú aconsegueix la força però és el lideratge el que ajuda a concentrar-la. La unitat la fa la gent combinant la força dels consensos socials i l’amenaça d’un fort càstig electoral a qui gosi contradir-los.

Extret de l’article “Sobre el mite de la unitat” d’en Marc Arza http://ow.ly/DjXCI

———————————————-

Sobre el mite de la unitat

«Quan s’eleva la unitat a la categoria de dogma es transforma en unanimitat i els components més petits de l’acord guanyen un poder que no tenien»

Marc Arza | Actualitzat el 25/10/2014 a les 00:01h
El record dramàtic del darrer Estatut hauria d’haver vacunat el país contra el virus de la unitat però no ha estat així. La llegenda de l’Assemblea de Catalunya i les imatges en blanc i negre d’aquells antifranquistes units per la democràcia encara pesen. Unitat, unitat, unitat. Si cal reclamar-la tant deu ser que és esquiva i difícil, potser impossibleUna fam d’unitat tan desbocada certifica una certa debilitat. Les darreres eleccions van donar un mandat al president Mas però li van negar la força per fer-lo possible en solitari. El Govern ha anat travant acords amplis per driblar el bloqueig de l’Estat i fer possible una consulta però l’horitzó d’una nova convocatòria electoral posa tothom en alerta. El mite de la unitat camufla massa sovint el tacticisme més barroer. Tots esperant el millor moment per desmarcar-se penjant als altres la culpa del fracàs. Els partits s’han inventat per competir pel poder i demanar-los cooperació i franquesa potser és demanar massa.Quan s’eleva la unitat a la categoria de dogma es transforma en unanimitat i els components més petits de l’acord guanyen un poder que no tenien. La unitat també depèn d’ells i passen a controlar el temps amb la capacitat d’alentir i aturar cada moviment i cada decisió. Entre el risc d’aigualiment i el risc de rigidesa. La Mare de Déu de la Unitat pot condicionar els lideratges però no hauria d’anul·lar-los. Sumar energies cap a un objectiu comú aconsegueix la força però és el lideratge el que ajuda a concentrar-la i sense sumar l’una i l’altre tot plegat acabarà servint de poc.Costa d’imaginar un escenari similar en qualsevol país mitjanament estructurat. Costa d’imaginar el PP pidolant unitat al PSOE abans d’una cimera europea o la dreta italiana jugant a desmarcar-se del govern Renzi quan es negocia el pressupost de la UE. Costa d’imaginar perquè és impossible i és impossible perquè els ciutadans no permetrien que els polítics juguessin amb els seus interessos més elementals en nom del partidisme. No d’una forma tan descarada i evident. La clau de volta és aquí. La unitat la fa la gent combinant la força dels consensos socials i l’amenaça d’un fort càstig electoral a qui gosi contradir-los. Unitat nacional i unitat nacionalista, consensos i càstigs.Eren set que l’aguantaven i encara pixava tort. La dita mallorquina explica bé l’anar i venir de les darreres setmanes. No cal demanar unitat si només s’aconseguirà soroll. Potser n’hi haurà prou exigint un mínim de sentit del ridícul.
Marc Arza

Nascut a Reus l’any 1976. És consultor en internacionalització d’empreses i docent ocasional. Actualment fa de regidor d’Innovació, Empresa i Ocupació a l’Ajuntament de Reus. Apassionat de l’economia, la política i el país. Sobiranista pragmàtic, d’orientació liberal i progressista de tarannà. A Twitter: @marcarza

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!