Pròleg escrit per José M. Murià, Mexicà i independentista català, del llibre “Discursos a la Nació” de Santiago Espot:
…
No sé de qui seran les mans que
esgrimiran les falçs que aconseguiran culminar la feina que fa tants
segles que dura. Tampoc no m’atreveixo a precisar quan esdevindrà el
fet. Però si he vist tot el que s’ha guanyat fins ara, tinc tot el dret de
pensar que falta poc i, fins i tot, acariciar la idea que jo ho podré veure i
a la millor ser-hi i tot.
Aquest llibre que tenim a les mans
és, no cal dir-ho, un document d’esperança. Totes aquestes
conferències que ha fet Santiago Espot i que ha dictat públicament a tants
indrets de Catalunya, amb la passió de qui està plenament segur de la
justícia i la possibilitat de la seva causa, però també amb el coneixement
sòlid de la realitat que vivim i de les seves possibilitats, ja no és una
escletxa que ens obren, sinó un veritable finestral que no tan sols
permet intuir el que ha de venir, sinó que també ens deixa sentir-ne ja la
flaire i la fressa.
En textos com aquests, la
independència de Catalunya ja deixa de ser una idea intuïtiva, romàntica,
subjectiva, ideal, etc., per oferir-se fins i tot com una solució concreta a
problemes greus que ara per ara pateix la ciutadania catalana, i una
porta que donarà pas a un futur econòmicament i socialrnent molt
millor. És a dir, la independència de Catalunya ha deixat de ser una noció
de futur remot per convertir-se en una necessitat imperiosa del
present: en una part integral de la realitat contemporània i, com si això
no fos prou, ara resulta que una majoria creixent de catalans ja n’està
plenament convençuda. Què més es vol?
Cal felicitar Santiago Espot pel
que ha fet i el que farà; cal donar-li suport; cal fer nostres les seves
intencions; cal deixar de banda les diferències; cal alimentar les
esperances i, d’una vegada per totes, apropiar-nos del futur. Tots junts serem la
nostra història!
José M. Murià – Zapópan (Mèxic)
Desembre del 2008
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!