M'ha sorprès, agradablement. L'alcalde de Barcelona,
Jordi Hereu, es presenta per primera vegada com a candidat socialista en unes eleccions municipals i ha posat en marxa un
bloc, concretament un videobloc. Dic agradablement perquè al govern de l'Ajuntament de Barcelona no havia arribat fins ara la febre blocaire, símptoma segurament de la distància que separa el consistori barceloní de la resta d'ajuntaments del país, i també símptoma de la menor dependència que els polítics barcelonins tenen de les noves eines de comunicació, bàsicament perquè disposen —i de sobres— de mitjans tradicionals al seu abast. Distància i poder mediàtic separaven els electes de Barcelona dels ciutadans, mentre a la resta del país proliferaven els blocs entesos com a nou mitjà de proximitat, fàcil, còmode, barat i més humanitzant.
Han hagut de ser les eleccions, doncs, les que hagin forçat la monstruosa maquinària barcelonina a baixar a l'arena de la quotidianitat i la normalitat més novedosa, que en matèria comunicativa política es diu cibercampanya. Benvinguda sigui. Encara que sigui pel neguit electoral.
El bloc d'Hereu és institucional, no de partit. La nova icona de la Barcelona
postfòrum és la torre Agbar, obra de
Jean Nouvel. Edifici plàstic i en constant moviment, símbol de la transformació del Poblenou, de la Barcelona que reconquereix barris industrials. És per això que la torre fàl·lica pretén transmetre trempera al videobloc de l'hereu de
Joan Clos.
La correcció del disseny del bloc —i del
nou web— correspon al to institucional. El vídeo aporta honestedat al
plantejament (amb
presentació) del bloc. Si aquest home no té temps d'escriure, que no escrigui ningú en nom seu. Més val robar-li minuts de la seva apretada agenda perquè ens digui quatre paraules, les enregistrem i les presentem en format audiovisual (
notícia). La imatge en moviment per a un alcalde que pretén transmetre també moviment.
L'execució, però, és millorable. Massa vídeos resultants d'una única entrevista. Mateix vestit i corbata, mateixa posició (sedentària, per cert) i mateix to per a un bloc que hauria d'oferir diversitat i pluralitat de registres, matisos i missatges. Molt lluny queda aquest incipient projecte d'allò que tothom admira: el
webcameron del
torie David Cameron, aspirant a succeir
Tony Blair.
Hereu en moviment al bloc institucional. L'Hereu escrit el trobareu al
bloc de
La Vanguardia, concretament en l'especial
Eleccions 2007. Menys autenticitat, però no només del candidat socialista, sinó de la majoria:
Xavier Trias [
bloc],
Alberto Fernández [
bloc],
Jordi Portabella [
bloc],
Imma Mayol [
bloc] i
Esperanza García [
bloc], aquesta última d'una candidatura sense actual representació municipal. Els equips de campanya han interioritzat el
producte bloc com un més. La Vanguardia ha tingut l'encert de ser el primer mitjà a reunir els candidats en aquest format.
L'autenticitat de
la bloquesfera política, però, va per altres bandes. Aquí trobareu
el directori més exhaustiu dels blocs polítics de Barcelona ciutat.
