L'empresari sabadellenc i blocaire Jordi Cuixart em fa arribar el Manifest per un aeroport intercontinental amb gestió individualitzada i el web d'aquesta plataforma reivindicativa impulsada, entre d'altres, per l'Associació Catalana de Professionals. És increïble com la societat catalana ha aconseguit situar el debat de les infraestructures a primera línia, en l'eix central del debat mediàtic del país. Mentre a les Espanyes es tiren els plats pel cap pel procés de normalització del País Basc, i el PP es llença al carrer en un clima de crispació que alguns testimonis titllen de "guerracivilista", sembla que el debat català és més interessant i estratègic. Les infraestructures [aquí trobareu els articles anteriors d'aquest bloc] com a revàlida d'una negociació estatutària de la qual tothom diu ara no haver-se agradat gaire. Un bon impuls i reconducció en matèria d'infraestructures podria diluir el mal sabor de boca del culebrot estatutari.
No serà fàcil, però. L'única esperança és veure l'ampli consens que s'ha instal·lat entre forces polítiques, econòmiques i socials, i la coincidència mediàtica en una direcció molt clara: cal més descentralització i més inversió. Una mica en la línia d'aquella teoria segons la qual els desgavells centralistes són una factoria de consciència sobiranista [Gràcies, Renfe].
No serà fàcil, però. L'única esperança és veure l'ampli consens que s'ha instal·lat entre forces polítiques, econòmiques i socials, i la coincidència mediàtica en una direcció molt clara: cal més descentralització i més inversió. Una mica en la línia d'aquella teoria segons la qual els desgavells centralistes són una factoria de consciència sobiranista [Gràcies, Renfe].
