L'altra nit, després de la presentació de la Bagesfera a Manresa, li vaig comentar a ell mateix que ho escriuria, i espero que no s'ho prengui malament perquè està fet amb carinyo. Moisès Rial és el ciberokupa català. Té mig centenar de blocs. Afortunadament, el ciberespai és il·limitat, però si no ho fos aquest incansable blocaire del Berguedà seria insostenible, una amenaça per a l'entorn. No és que tingués una segona o tercera residència, és que en tindria fins a mig centenar de caus virtuals. Mireu el llistat d'enllaços del seu bloc principal: Llibertats. L'apartat reservat a ell mateix dóna una pista de la productivitat blocaire d'aquest vilatà de Puig-reig. Ell, que espero que m'ho permeti, és el meu candidat a ciberokupa de l'any!
Setmanes enrere el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, reactivava el seu bloc [Puigcercós rerpèn el bloc]. Ara li toca al president del mateix partit i vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira. Ahir va anunciar davant d'un grup de periodistes que ressucitava el seu bloc, amb domini.cat i una adreça ben simple: carod.cat (incorporant un espai de vídeos). Puigcercós i Carod han tret la pols als blocs que el partit els havia preparat per a la campanya de les últimes eleccions al Parlament, i que tenien abandonats des de llavors. Ara hi ha una altra campanya, la de la batalla interna. I en aquesta campanya totes les eines són vàlides. Puigcercós va argumentar la seva sortida del Govern amb l'entrada Fem partit. Ahir Carod va replicar amb l'apunt intencionat Debat d'idees, no de càrrecs. Els periodistes que segueixen les interioritats republicanes hauran d'estar molt atents als diaris personals que els equips de Carod i Puigcercós han revifat. El congrés del juny meidàticament es courà, en part, a través de la blocosfera republicana (més de 200 blocs). No és cap novetat, ja que tant Uriel Bertran [web i bloc] com Joan Carretero [web] fa mesos que fan crítica interna a través de la xarxa. La catosfera, ocupada per la ciberpolítica republicana. Tres flaixos de republicans blocaires: Miquel Roman: L'error de Joan Puigcercós Josep Rovira: La bipolarització no és excusa Antoni Soy: Sobre la ideologia i els valors d'ERC
Arran de l'apunt Cementiri de blocopolítica catalana (I), alguns lectors han aportat blocs que també estan abandonats des de fa temps. Una reacció positiva, però, ha estat que el diputat al Parlament de Catalunya i portaveu de CiU a l'Ajuntament de Terrassa Josep Rull ha reactivat el seu bloc. Els nous difunts en el cementiri de blocopolítica catalana són:
-Ferran Bel [bloc], alcalde de Tortosa per CiU
-Joaquim Josep Paladella [bloc], alcalde de Batea i diputat al Parlament pel PSC
-Glòria Marcos [bloc], candidata d'Esquerra Unida del País Valencià a la Generalitat
-Jordi Permanyer [bloc], candidat d'ERC a Castellar del Vallès
-Sebastià Homs [bloc], alcalde de Viladecavalls per CiU
(Si coneixes polítics en actiu que tinguin el seu bloc aturat des de fa
més de 3-4 mesos, afegeix un comentari i l'incorporaré al cementiri de
blocopolítica catalana.)
Les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura [aquí l'informe públic i gratuït], que impulsa Fundacc sota la presidència del sociòleg Salvador Cardús [web i bloc], posen de manifest que un 15% dels internautes catalans llegeix blocs. Els lectors de blocs són més homes que dones (55% respecte 45%) i el seu perfil és jove: un 36,1% tenen entre 25 i 34 anys; un 17% entre 35 i 44 anys; un 16,5% entre 20 i 24; i un 16,6% entre 14 i 19 anys. Això vol dir que gairebé el 70% de lectors de diaris personals a Internet té entre 20 i 44 anys. Aquestes dades del Baròmetre, que es van difondre amb motiu de les jornades de la Catosfera, situen els blocs per sota de les webs dels mitjans tradicionals i/o generalistes, visitades per un 17% dels internautes; però per davant dels mitjans estrictament digitals (9,3%), i de les webs de les televisions (5,1%).
Segons el Baròmetre, la meitat de la població catalana de totes les edats (48,8%) s'ha connectat a Internet els últims 30 dies, i d'aquesta la majoria (61,5%) hi navega gairebé diàriament. Els consums dels internautes del país a la xarxa són aquests: 84% correu electrònic; 60% messenger; 57% consulta preus; 35% música, pel·lícules i productes culturals; 22,9% compres/banca; 21,5% juga en línia; 13% fòrums; 5,2% trucades telefòniques; i 5,4% mira la televisió.
L'ús de la llengua a la xarxa per part de la població de Catalunya que es declara internauta és un 89,4% en castellà (aquests fan un 71,3% dels seus consums en castellà); un 44,3% en català (aquests fan un 20% dels seus usos en català); i 9,2% en anglès.
Finalment, unes dades referides al posicionament polític i Internet. Dels votants o simpatitzants del PP (aquells que diuen que determinat partit "defensa els seus interessos") només un 40% s'havia connectat a Internet els últims 30 dies. Dels que se senten identificats amb el PSC i CiU, només un 44% havia entrat a Internet. Dels partidaris d'ERC, el 69% havia navegat per Internet. Aquesta xifra encara és superior en el cas dels partidaris d'ICV (73%) i de C's (76%).
La Fundació Pere Coromines estrena web. És una gran notícia, i no ho dic per dir-ho. En més d'una ocasió havia intentat en aquest bloc enllaçar pàgines, documents i informació sobre Joan Coromines
i recordo haver tingut autèntics problemes. Era inexplicable que un
personatge de la dimensió inabastable de Joan Coromines, filòleg, lingüista,
patriota exemplar entregat en cos i ànima a una obra i un país, no
disposés d'una presència digna (més prolífica i millor ordenada) a Internet. Era
simplement inexplicable, aquest menyspreu col·lectiu en l'era digital cap a una de les nostres personalitats més importants del segle XX. No
tenia cap sentit. Dies enrere, el bon amic Josep Ferrer Costa em
va avançar que s'estava enllestint la pàgina de la fundació que ell
dirigeix, amb gran encert, per cert. I quan finalment he vist la notícia
publicada [Vilaweb, El Punt, 3cat24 i ACN] me n'he alegrat. Moltíssim.
Felicitats, Josep. Felicitats, senyor Max Canher, president de la fundació i editor còmplice i fidel de Coromines.
(Us convido en navegar pel web, on us podreu entretenir i encuriosir amb un munt d'informació biogràfica i imatges de Coromines —un homenot irrepetible—, a cura de l'amic Joan Pujadas i Marquès. Si em permeteu un consell, no us perdeu l'entrevista històrica que Josep Maria Espinàs va fer a Coromines, mig d'amagat. La trobareu en l'apartat de documents.)
En un mes he aconseguit un centenar de seguidors al Twitter. En aquest espai hi vaig escrivint titulars, idees, comentaris... i hi penjo algun enllaç cap a aquest bloc. Ja he entès la seva utilitat [Per a què serveix Twitter?]. La veritat és que la cibercampanya s'està coent també al Twitter. Entre els que s'han "subscrit" al meu espai —fent comunitat, xarxa social— hi ha diputats i candidats a les eleccions del 9-M. Vaig escriure que Twitter era ideal per a adolescents i polítics. Tenen el mateix perfil, molt sovint. Els fa mandra escriure llarg. No poden mantenir una periodicitat. I... viuen enganxats als sms del mòbil i la pda. És el microbloc, el nanobloc. S'està creant una legió de blocaires compulsius. Poden fer-ho fàcil. Des de qualsevol lloc. A qualsevol hora. Només necessiten un telèfon, i tothom en té.
La presentació del portal Estatpropi.cat a València ha estat notícia als mitjans tradicionals, com El Punt. Una vegada més, el camí a la inversa. Del digital al paper. Descobreixo que, a més, Estatpropi és al Twitter. La taula rodona sobre l'independentisme a Internet, celebrada a l'Òmnium, també és simptomàtica de què es cou a la xarxa. Aquesta és una gran aliada de causes com la sobiranista, i no paren de proliferar projectes cívics i polítics a partir d'Internet.
Començo avui una sèrie d'apunts, que seran periòdics, per anar denunciant l'existència de blocs abandonats, principalment per polítics que, per art de màgia, s'han oblidat de la pàgina personal l'endemà mateix de les eleccions. És un fenomen paranormal digne d'estudi. La capacitat de determinats polítics, molts d'ells professionals, de desatendre els blocs que han alimentat intensament durant la precampanya i la campanya electoral. L'abús de la blocosfera, prenent un posat d'esnobisme digital absolutament interessat, en el camp de la política catalana és un acte més de contaminació, en aquest cas del ciberespai, que seria perseguit pels governants. Oi que regulen la posada i retirada de tota la propaganda electoral pels carrers i places de Catalunya en cada contesa electoral? Doncs per què no retiren els blocs si els han de deixar abandonats amb apunts escrits a l'últim minut de la campanya o un cop conegut l'èxit o fracàs a les urnes?
Alguns membres del cementiri de blocopolítica catalana són aquests, i en vindran més:
-Josep Fèlix Ballesteros [videobloc], alcalde de Tarragona pel PSC
-Juan Manuel Jaime [bloc], exdiputat del PSC al Parlament de Catalunya
-Joan Ignasi Elena [bloc], alcalde de Vilanova i la Geltrú pel PSC
-David Minoves [bloc], director general de Cooperació al Desenvolupament per ERC
-Oriol Amorós [bloc i bloc], secretari per a la Immigració i president d'ERC a Barcelona
-Ricard Forés [bloc], tinent d'alcalde d'ERC a l'Ajuntament de Tortosa
-Meritxell Borràs [bloc], diputada de CiU al Parlament de Catalunya
-Josep Rull [bloc], diputat de CiU al Parlament i portaveu a l'Ajuntament de Terrassa
-Xavier Reinaldos [bloc], regidor i cap de llista de CiU a l'Ajuntament de Rubí
(Si coneixes polítics en actiu que tinguin el seu bloc aturat des de fa més de 3-4 mesos, afegeix un comentari i l'incorporaré al cementiri de blocopolítica catalana.)
Generales 2008 és un metabloc desenvolupat pels blocaires socialistes José Rodríguez [bloc] i Carlos Guadián [bloc] molt interessant per fer seguiment de la cibercampanya [Generales 2008]. Altament recomanable. Hi escriuen Antoni Gutiérrez-Rubí [web], que col·labora en el bloc de Miquel Iceta, i el militant d'ERC Xavier Peytibí [bloc].
InfoSafor.com va organitzar una conferència sobre blocs i política, amb l'alcalde socialista de Gandia, José M. Orengo [bloc], i amb el secretari general del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera [bloc], que van destacar la proximitat que els proporciona als ciutadans.
Amb retard vaig llegiir l'article de Tomàs Delclós a El País: La catosfera. L'article és un resum de les jornades publicat en premsa tradicional que ha tingut força ressò, per cert.
Novetats de CiU
-Xavier Royo [bloc], portaveu de CiU a L'Aldea.
-Lluís Biosca [bloc], regidor de CiU de La Seu d'Urgell.
-Lluís Soler [bloc], regidor de CiU a Deltebre i president de la JNC al Baix Ebre.
-Laureà Folch [bloc], regidor de CiU a Vilassar de Mar, expert en noves tecnologies.
-El Far del Maresme [bloc], d'un col·lectiu heterogeni de militants de CDC del Maresme.
Novetats d'Esquerra
-Jordi Castells [bloc], militant d'ERC i exalcalde de Valls.
-Pere Aragonès [nou bloc], diputat d'ERC al Parlament de Catalunya.
-Jaume Ortiz [bloc], president de la secció local d'ERC d'Algemesí.
Novetats del PSC
-José Rodríguez [nou bloc], militant del PSC i afiliat de la UGT, de Barcelona.
-JSC Mataró [bloc]
Novetats d'ICV
-Máximo Rica [bloc], militant d'ICV de Blanes.
Novetats de les Illes Balears
-Alexandre Charles [bloc], cap d'organització a Palma d'Alternativa Esquerra Unida-Els Verds Mallorca.
Novetats del País Valencià -Isaura Navarro [bloc], exdiputada al Congrés, dirigent d'Iniciativa pel Poble Valencià.
-Vicent Grau [bloc], dirigent d'Iniciativa pel Poble Valencià.
-Mònica Oltra [bloc], militant d'Iniciativa pel Poble Valencià.
-Toni Roderic [bloc], coportaveu d'Els Verds del País Valencià.
-Oriol Jacob [bloc], coordinador d'Endavant-sindicat COS a Castelló de la Plana.
Altres novetats
-Carlos Ruiz [bloc], militant del Partit Republicà d'Esquerra, a Barcelona.
(Nota: Tinc un centenar de correus encara per atendre amb més novetats blocaires per aquest bloc i per Poliblocs. Els que m'heu enviat el correu, perdoneu, però tingueu paciència. I els lectors, sapigueu que properament aniré aportant les incorporacions a la blocosfera.)
Encara no fa quatre anys van aparèixer els blocs de MésVilaweb, fàcils de fer anar, incorporats com a complement del diari electrònic Vilaweb, amb una finestra a la portada, i creant una comunitat molt activa, de nivell i prestigi que trencava els tòpics de la blocosfera associada a jovent i rauxa. Alguns blocaires de MésVilaweb eren, per primera vegada en el panorama català, gent reconeguda que feien el pas a la xarxa, gràcies a una editora senzilla i pràctica, però un pèl limitada (ara cada cop ofereix més prestacions, però no totes les que tenen les plataformes globals). L'aposta de Vilaweb era encertada perquè generava trànsit a l'entorn del diari. A més, els blocaires configuraven una mena de secció d'opinió fresca, plural i militant. Ara, gairebé quatre anys després, Vilaweb ha creat una portada dels seus blocs, en què apareixen destacades algunes de les últimes entrades, tres blocs recomanats i un llistat amb els últims apunts. El portal era necessari.
La Xarxa de Blos Sobiranistes (xbs.cat), en col·laboració amb estatpropi.cat, ha creat catosfèrics, un nou servei gratuït de blocs per a sobiranistes. "Aquesta iniciativa neix per la necessitat d'alleugerir la càrrega que generen els blogs de blogspot. Aquests no fan ping (no avisen dels nous posts) a la xbs.cat. Per aquest motiu, és necessari consultar constantment, blog per blog, si s'han produït canvis. Aquest nou servei, doncs, està dirigit als blocaires sobiranistes amb blog al blogspot o a wordpress.com", diu el comunicat de la xbs.cat. Els blocs tenen subdomini propi, exactament igual que amb blogspot o wordpress.com, és a dir, el blog “octavi” s'hi trobarà a http://octavi.catosferics.cat. La diferència, però, és que no és .com sinó .cat. Un cop creat el bloc i tant bon punt s'hi fa el primer apunt, la pàgina queda enregistrada a la xbs.
El butlletí de l'Assocació Catalana de Municipis (ACM) publica en el proper número un reportatge de Francesc Ponsa sobre l'ús que els alcaldes i regidors fan dels blocs. Amb el títol "Alcaldes 2.0", destaca que la informació municipal arriba de primera mà a través d'un bloc i recull el testimoni d'Andreu Franscisco [bloc], alcalde d'Alella; Santi Vila [bloc], alcalde de Figueres; Juan Parralejo [bloc], alcalde de Ripollet; Bernat Costas [bloc], tinent d'alcalde de Tordera; Albert Batalla [bloc], tinent d'alcalde de La Seu d'Urgell; i Alba Serra [bloc], regidora d'Amer. A partir del directori de Poliblocs, l'autor del reportatge s'atreveix a fer una estimació dels càrrecs electes amb bloc: al voltant del 3%. D'aquests, un 65% són de la demarcació de Barcelona –Maresme (21%) i Baix Llobregat (15%). Ponsa recull algunes afirmacions meves, una de les quals fa referència precisament a l'opció dels comentaris oberts als lectors. Alguns alcaldes es van relaxant i obren el seu bloc als lectors, que poden ser ciutadans contents o insatisfets amb l'acció municipal. Així augmenta la conversa i té més sentit una eina que apropa la política municipal al ciutadà, i el governant a l'administrat.
El secretari general d'ERC i conseller de Governació, Joan Puigcercós, reprèn l'activitat del seu bloc, que estava aturat des de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. El to de l'article d'ahir [Sota la crosta] és una declaració de principis, una pista de fins a quin punt el dirigent independentista es pot deixar anar en els escrits del bloc. Difícilment serà la pàgina d'un autèntic polític 2.0, tot i que les telecomunicacions i la societat de la informació depenen d'ell al Govern. Però pot convertir-se en una referència ineludible, de la mateixa manera que ho és la visita dominical al bloc de Miquel Iceta. La pàgina té enllaços nous i admet comentaris dels lectors. Hi manca fotografia i vídeo. I el disseny, encotillat per la plantilla de Blocs d'Esquerra, és francament millorable. Benvingut sigui el retorn a la blocosfera, conseller. [Per què els governants desatenen els seus webs i blocs?]
Cada cop són més els polítics que "tuitegen". Dels polítics catalans que he pogut anar seguint al Twitter, m'ha sobtat descobrir que existeix un predomini gironí. S'hi han posat amb ganes, a penjar comentaris i enllaços des dels seus mòbils, pda's, portàtils i ordinadors de taula. Ja vaig escriure que aquest invent [Per a què serveix Twitter?] era ideal per a adolescents i polítics, per les facilitats que ofereix de penjar comentaris des del mòbil mateix. Els polítics catalans que m'he trobat "tuitejant" no superen el mig centenar de seguidors (followers), amb la qual cosa les seves xarxes encara són reduïdes. En canvi, Barack Obama [Twitter] té prop de 7.000 seguidors i en segueix (following) una xifra similar. Altres candidats en les primàries dels Estats Units tampoc no es queden curts, ja que John Edwards [Twitter] en té prop de 5.000. El cas dels Estats Units és el paradigma d'aquest nou moviment de gent que viu pràcticament "tuitejant" tot el dia. I "tuitejar" vol dir comunicar, en un nou estil de fer blocs (a cop de flaix, en una mena de Gran Germà).
Aquests són alguns dels polítics o militants de partits del país que he trobat navegant-hi. Si en sabeu d'algun més, afegiu-los en un comentari en aquest apunt.
-Carles Puigdemont, diputat de CiU al Parlament i regidor de Girona: Twitter
-José Antonio Donaire, diputat del PSC al Parlament: Twitter
-Jordi Xuclà, cap de llista de CiU al Congrés dels Diputats per Girona: Twitter
-Joan Puig, candidat d'ERC al Congrés dels Diputats per Girona: Twitter
-Toni Roig, dirigent socialista de Palma: Twitter
-Toni Salado, assessor d'EUiA a la Diputació de Barcelona: Twitter
-José Rodríguez, militant del PSC i membre de l'àrea de comunicació d'UGT: Twitter
-Roger Pons, regidor de CiU a Esplugues de Llobregat: Twitter
-Rubèn Novoa, militant de CDC i responsable de comunicació de la JNC-Barcelona: Twitter
-Xavier Tomàs, militant de CDC: Twitter
-Eduard Díaz, militant de CDC: Twitter
-Xavier Peytibí, militant d'ERC: Twitter
-Convergència i Unió: Twitter
-Sectorial Societat de la Informació ERC-Barcelona: Twitter
-Narcís Sastre, militant de CDC: Twitter
Incorporacions dels lectors:
-Carme Chacón, ministra i candidata del PSC al Congrés per Barcelona: Twitter
-Dolors Nadal, candidata del PP al Congrés per Barcelona: Twitter
-Jordi Eduard Perales, militant d'ERC i assessor polític de la ALE: Twitter
-Joan Safont, militant i conseller nacional d'ERC: Twitter
La Xarxa de Blocs Sobiranistes (Xbs), que és transparent amb els seus comptes, reclama col·laboració després d'un any de feina voluntariosa. "Fins ara, aquest projecte ha consumit bona part de les vides del grup que formen allò que autoanomenem 'junta de pencaires'. Hem esmerçat força hores i, també dir-ho, alguns calerons. També tenim més projectes futurs, tal i com s'hi pot veure aquí. Però per tal que tot plegat tiri endavant, necessitem la vostra col·laboració", diu el correu que han enviat als blocaires sobiranistes.
"Per a col·laborar podeu fer aportacions econòmiques o donar part del vostre temps particular. Per a les col·laboracions econòmiques, podeu fer ingressos al compte: Caixa de Catalunya, compte número 2013 0616 85 0201119759 No cal fer grans aportacions, cinc euros ja és tota una gran aportació. A la plana comptes trobareu informació de l'estat econòmic de la XBS i la relació de despeses que tenim. Per a les col·laboracions de feina podeu contactar amb l'Octavi Fornés, a l'adreça de correu 'xarxavoluntaris@xbs.cat'. Qualsevol pot col·laborar, només cal una mica del vostre temps. Heu de ser, però, realistes i assumir la feina que pugueu, ni més ni menys. Tampoc volem que tothom faci de tot, només que faci allò que pot. També pot passar que, de moment, no hi hagi feina per a vosaltres, però si sabem que voleu formar part de la xarxa de voluntaris, us tindrem “fitxats” en reserva per a quan us necessitem."
En el mateix correu, els pencaires de la Xbs informen de les últimes novetats a l'agregador. "Hem creat dos noves planes:
• Creació de la plana Contactar amb la pestanya 'Contactar'; conté informació per a contactar amb nosaltres
• Creació de la plana Comptes amb la pestanya 'Comptes'; conté informació sobre les despeses, l'estat financer i com fer aportacions econòmiques.
• La pestanya 'Cibertires' s'ha suprimit i s'ha afegit un enllaç a la plana '5 cèntims'."
Fa un parell de dies escrivia:
"Quan vaig començar a escriure aquest bloc, des del juliol del 2004 pràcticament cada dia, em vaig proposar fer-ho en clau periodística. És a dir, no en primera persona com a protagonista de res sinó a través de la primera persona per explicar allò que m'envolta, allò que visc i m'inquieta. Bàsicament a nivell professional, contribuint a la blocosfera, donant pistes a alguns que les agraïen, etcètera. Volia evitar que jo, com a periodista, esdevingués protagonista de res, si bé és cert que algun apunt meu ha trencat aquesta lògica. El dia que m'operaven d'apendicitis aguda d'urgència, per exemple. Al marge d'alguna excepció —suposo que el blocaire té un punt de vanitat intrínsec— he intentat fer un ús del bloc com a eina periodística, i per entrar en contacte amb gent que he conegut gràcies a la xarxa i que mai no hauria conegut sense ella. Ara acabo d'entrar en això del Twitter, i tinc aquest espai. Fa pocs dies que hi sóc, allà ficat. Ja tinc una vintena de seguidors, i jo en segueixo una desena més. I encara em pregunto per a què serveix [wiki]. Més enllà de l'exhibicionisme (i de difondre els enllaços als escrits del bloc), per a què serveix? Que algú m'ajudi."
Ara afegeixo:
Ja he entès, per a què serveix i quines són les seves potencialitats. És una eina nova, divertida, curiosa per a blocaires o pseudoblocaires compulsius. Gent que és capaç d'escriure, en només 140 caràcters, pensaments, flaixos, recomanacions, vivències, situacions... a cop d'sms, des de la pda, el mòbil o amb el teclat sobre la taula. És ideal per a aquells que no s'acaben de decidir a obrir un bloc i assumir el compromís d'escriure un apunt elaborat i ben redactat amb una certa periodicitat. És ideal —si m'ho permeteu— per a adolescents amb les hormones de l'sms i la telefonia disparades o per a polítics, molt acostumats a fer anar pda's, mòbils i enviar i rebre sms a dojo. Un polític que ha sabut trobat el to i s'hi ha enganxat és el nacionalista olotí Jordi Xuclà, senador que fa campanya a través d'aquest espai al Twitter, on hi té 19 seguidors subscrits. Animeu-vos a entrar-hi.
Facebook ha triomfat durant el 2007. Segons recull Marc Roca en aquest apunt, alguns han considerat 2007 l'any del Facebook de la mateixa manera que el 2006 va ser per al YouTube. Aquestes coses són relatives, però la veritat és que durant el 2007 molta gent s'hi ha abocat i el concepte de xarxa social s'ha visibilitzat d'una manera clara gràcies al Facebook. Si no hi enteneu gaire i voleu aprofundir-hi, paga la pena llegir aquest apunt d'un grup d'estudiants d'ESO d'Elx. Conté referències interessants i aporta una visió molt planera. Jo, si em permeteu, discrepo que el 2007 hagi estat l'any del Facebook, almenys a la Internet catalana. Crec que el boom entre els internautes catalans es produeix aquest 2008.
Després d'haver robat algunes hores de son navegant-hi, m'ha fet la impressió que s'està popularitzant tot just ara. Hi començo a trobar amics, coneguts i saludats molt fàcilment, la qual cosa indica que arrenca bé. I les causes i grups proliferen molt. En clau política, hi ha un bon grapat de causes sobiranistes, en defensa de la llengua pròpia, reclamant un "catalan network", un que es diu Catalunya i aplega 900 membres, un que és I am... catalan!, el de Catalan Countries, un que aplega els catalans al Facebook (1.300 membres), etcètera. Facebook pot ser una bona eina per internacionalitzar el sobiranisme. Els partits catalans ho han detectat —els espanyols fa dies que hi fan campanya per la proximitat electoral— i comencen a posar-hi un peu. He trobat un grup d'Esquerra Republicana de Catalunya (49 membres), el del Partit dels Socialistes de Catalunya (34), un altre de la Joventut Socialita de Catalunya (24) i també un novíssim compte de Convergència i Unió (10 amics). Potser me'n deixo algun. Més enllà de la política i la identitat catalana, hi ha una infinitat de grups i causes. Tot un món, en què jo també hi sóc.
(Andorra deu tenir la proporció més alta d'usuaris de Facebook per número d'habitants del món, ja que molts catalans trien aquest país per evitar posar Spain, atès que Catalonia no hi surt en el llistat de països. La majoria, però, opten per no adscriure's a cap "network".)
