Autor: Josep Antoni Duran i Lleida (Alcampell, 1952), llicenciat en Dret i
diplomat en les Comunitats Europees, és actualment diputat al Congrés i
president-portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió.
President de la Comissió d’Afers Exteriors de la Cambra, des del gener
de 2005 és vicepresident de la Comissió Política de l’Assemblea
Parlamentària Euromediterrània (APEM). Militant d’Unió Democràtica de Catalunya des de l’any 1974, presideix
el Comitè de Govern d’aquest partit i és secretari general de la
federació de Convergència i Unió. Ha estat tinent d’alcalde al primer
ajuntament democràtic de Lleida, diputat al Congrés dels Diputats
durant les legislatures II, III, IV i VIII, diputat al Parlament
Europeu del 1986 al 1987, diputat al Parlament de Catalunya del 1999 al
2004 i conseller de Governació i Relacions Institucionals del govern de
la Generalitat de Catalunya entre el 1999 i el 2001. Ha estat vicepresident de la Internacional Democratacristiana
(1993-1998/ 2000-2004). És president d’honor de la Cambra de Comerç de
Xile a Catalunya. Ha publicat, entre altres llibres, Voluntat de Servei
(1991), Catalunya i l’Espanya plurinacional (1995) i La política a
diari (2003).
Apunt: "Davant les dues Espanyes de sempre, incapaces de
dialogar i cada dia més radicalitzades, Josep Antoni Duran i Lleida ens
proposa una Espanya que accepti i celebri la seva diversitat nacional,
cultural i lingüística, i amb la qual tots els seus ciutadans puguin
identificar-se sense excloure’s els uns als altres. Sense constituir pròpiament unes memòries, ni tampoc una crònica com
les usuals o un assaig sistemàtic, aquest llibre participa tanmateix de
tots aquests gèneres, i representa una visió personal i interessant de
la situació política dels darrers anys."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Encara no hi has dit la teva? Qui forma part de la catosfera? Aprofitem l'edició del llibre Nació.cat, amb la crònica del domini.cat, per recollir els noms de les persones que han tingut un paper actiu en la irrupció i arrelament de la Internet de parla catalana. Des dels orígens, entre 1994 i 1995, fins a l'actualitat, qui associeu vosaltres a la xarxa catalana? Quins són els vostres referents? Des dels gurús que tothom admira fins als promotors d'iniciatives més modestes, sovint vinculades al territori, que han donat trempera a la Internet del país. Aporteu els noms que us venen al cap i contribuireu a aquesta iniciativa d'Òmnium Cultural. Respon a la pregunta: Qui creus que forma part de la catosfera? Una manera de buscar la interactivitat a l'arrencada de La col·lecció "Els llibres d'Òmnium", que editarà Mina i a qui agraeixo que hagi confiat en mi per a l'encàrrec de Nació.cat.
L'equilibri de L'Estatut Km. 0. Off the record d'un periodista català a Madrid és extraordinari. Ens permet conèixer l'autor, un periodista de 27 anys acabat d'aterrar a la capital espanyola; ens relata els fets amb precisió i gran rigor; i també ens aporta l'anecdotari més sucós, a través d'una crònica que esdevindrà imprescindible per a aquells lectors que vulguin saber de la relació entre periodista i polític (un tema de moda, per cert) i per a aquells futurs Peres Gendraus que siguin enviats a Madrid. De lectura obligada per a historiadors i joves promeses del periodisme polític.
Tot i que es digui que hi ha massa producció editorial catalana, aquest llibre calia. L'Estatut, lluny d'aquella frase que tant vam repetir segons la qual "hi ha vida més enllà de l'Estatut", és un tema vigent i més que ho serà en funció del que dictamini el Tribunal Constitucional.
A la llibreria Laie, Enric Juliana i Francesc Marc-Àlvaro presentaven el llibre al costat de Pere Gendrau i l'editor de L'Albí, Jaume Huch. Elogis de dos mestres del Matrix de Berga. L'un, a la facultat. L'altre, a la trinxera de Madrid. No obstant això, va quedar palès que l'alumne té criteri propi i diferenciat respecte Juliana i Marc-Àlvaro. El jove va votar no a l'Estatut, mentre que els representants de les dues generacions de periodistes més grans van confessar haver votat que sí. Un 2-1 a favor de l'Estatut que hauria estat motiu d'empat en cas que algú hagués preguntat a l'editor.
Del sopar posterior al Flo, em guardo algunes idees per a propers apunts.
Autor: Ramon Alcoberro va néixer a Pals, Baix Empordà, el 1957. És professor
d’Ètica a la Universitat de Girona, consultor a la Universitat Oberta i
administrador d’una de les planes web de referència en l’àmbit de la
filosofia: www.alcoberro.info. Col·labora a l’espai «Grans preguntes,
grans respostes» d’El matí de Catalunya Ràdio i manté el bloc filosòfic
L’home que mira, el primer any del qual (2004-2005) surt ara publicat
en paper.
Paucis notus, paucioribus ignotus, Ramon Alcoberro ha publicat quasi
una desena de llibres, des del primer text sobre postmodernitat en
català, El desordre cívic (1983), fins a un manual d’ètica aplicada:
Ètiques per a un món complex (2004) i ha traduït o editat textos de
Voltaire, D’Alembert, Mazzarino, La Rochefoucault, Frederic II de
Prússia i Thoreau. Ha editat el volum col·lectiu Ética, economía y
empresa (2007) i treballa sobre l’herència de les Llums i sobre
problemes d’ètica aplicada, especialment en tecnologia, economia i medi
ambient. És membre de l’Institut de Tecnoètica i coordina la secció de
filosofia de l’Ateneu Barcelonès.
Apunt: "Des de la seva aparició l’any 2004 dins del web de filosofia
www.alcoberro.info, el bloc L’home que mira de Ramon Alcoberro és un
dels més seguits en català i provoca autèntiques fílies i fòbies al món
internàutic. Un professor de filosofia que escriu un bloc? L’home que
mira recull les opinions sovint incorrectes d’un home gras, lleig,
tímid i escèptic, a prop del retour d’age, que mira el món sense acabar
de creure-hi i més posat en els llibres que en la vida. Una forma
diferent de fer memoralisme, culte i prou escèptic per no acabar de
prendre’s seriosament ell mateix —i encara menys l’espectacle de la
vida.
El primer any de L’home que mira es recull ara revisat i endreçat en
una edició que testimonia els usos d’Internet en la literatura d’idees
a Catalunya i que, a més, fa pensar. Els filòsofs també s’enganxen a
les noves tecnologies."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
"Nació.cat és la història d’un triomf
col·lectiu. El llibre, escrit pel
periodista Saül Gordillo amb la col·laboració de Vicent Partal, narra
els fets
que van portar a aconseguir el .cat, el primer domini d’Internet que
representauna comunitat lingüística.
Un èxit de gran transcendència política i que va ser possible gràcies a
l’impuls de milers de ciutadans i a la complicitat d’algunes
institucions. Però
Nació.cat no només explica per primer cop les històries que hi
va haver
darrere aquest èxit, sinó que també analitza el paper dels Països
Catalans a la
xarxa i deixa clar que és clau apostar-hi pel nostre futur com a país." Òmnium Cultural anuncia així la publicació de Nació.cat, i et convida a participar en la recopilació dels noms vinculats a la xarxa catalana. Qui creus que forma part de la catosfera? Participa-hi i entraràs en el sorteig de 50 exemplars.
Nació.cat és el primer exemplar d'una "col·lecció de
llibres pensats i escrits per introduir i mantenir en el debat públic
les
qüestions de “llengua, cultura, país” que més ens interessen.
Inicialment,
l’editorial Mina publicarà un llibre anual de la col·lecció. La data de
publicació coincidirà amb la festa de Sant Joan, el 24 de juny, i la
temàtica
variarà en cada número."
"Els
llibres es podran
comprar a les llibreries per 12
€ i els socis d’Òmnium els podran adquirir a la seu nacional d’Òmnium
per 10 €.
Els socis que vulguin rebre el llibre a casa ho podran fer
inscrivint-se a la
llista de distribució d’Òmnium i comprometent-se a rebre’n,
com a mínim, tres exemplars (un exemplar per any). Si com
a soci esteu
interessats a inscriure-us a la
llista de distribució, podeu
omplir la butlleta que trobareu aquí."
Autor: Pere Gendrau i Girbau va néixer a Berga (Barcelona) el 1980. Va començar a treballar en el món de la informació, l'any 2003, com a redactor d'Ona Catalana i col·laborador de Regió 7.
El 2005, es va incorporar a la redacció d'informatius de RAC1 i, el
mateix any, va assumir la creació de la corresponsalia a Madrid. Durant
aquest període, ha col·laborat igualment amb l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i ha intervingut en el programa Minoria absoluta, també de RAC1.
Apunt: "Aquest llibre conté la crònica del corresponsal de RAC1 i col·laborador de l'Agència Catalana de Notícies
a Madrid del que ha passat a la capital d'Espanya durant la tramitació
de l'Estatut i els mesos previs a la formació del segon tripartit.
També ofereix off the record el que s'ha dit als passadissos
del Congrés dels Diputats —i als restaurants on s'han engendrat les
conspiracions... Com diu en el pròleg Enric Juliana, delegat de La Vanguardia a Madrid, “el periodisme radiofònic necessita el contrast constant entre dues temperatures. Emmarcat per aquesta tensió, Pere Gendrau ha esculpit aquest darrer any i mig, minut a minut, l'acta de la gran trompada entre Catalunya i això que els catalans en diem Madrit, que no és ben bé Espanya, encara que també ho és”. L'Estatut. Km 0
aplega les reflexions d'un jove periodista català i les respostes a
algunes de les preguntes clau que han quedat penjades durant aquests
mesos. En resum, un llibre escrit des de la sinceritat i amb rigor, que
ens convida a pensar."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Apunt: "Ets a classe i, només de començar, algú demana que el professor la faci en castellà. Ja hi som! Altres cops t'has empassat la sensació d'injustícia perquè no has sabut com respondre. Ara ja no et passarà mai més perquè tens Descolonitza't, un llibre que:- Redueix en un 99% l'estrès que provoca ser català dins els estats francès i espanyol.
- Elimina al 100% la sensació de malestar provocat pels virus més corrents, com el notentiendo, el jonosócnacionalista i l'aquíespanya.
- Dóna solució a més de 30 problemes que es poden patir quotidianament.
- En dos dies de lectura ja es nota un augment ostensible de l'autoestima.
- No té efectes secundaris indesitjats, només una sensació d'alleugeriment i moltes ganes de riure."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Autora: Gisela Pairó (València, 1971), és periodista. Llicenciada en Ciències de la Informació i en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha escrit per diversos mitjans de comunicació, entre ells El Punt i La Vanguardia.
Apunt: "«Aquella nit vam estar a la corda fluixa fins que es van confirmar els vint-i-un diputats d'Esquerra, cosa que vaig saber trenta minuts abans de sortir a parlar amb la premsa. Només vaig parlar amb la Maria Teresa Fernández de la Vega, i ella, a banda de felicitar-me, es va mostrar molt prudent. Després, vaig bloquejar el telèfon. Vam acordar que en Carod trucaria a en Montilla i a en Saura aquella mateixa nit. També va trucar a en Mas, però aquest tenia el telèfon apagat».
Fruit d'una sèrie entrevistes amb Joan Puigcercós i el seu entorn, l'autora presenta el retrat d'un polític clau de la Catalunya actual. El lector hi trobarà els records d'infantesa al Ripollès, el pas per la Crida, la construcció de la nova Esquerra, i la visió, des de dins, dels dos darrers Governs de Catalunya. Joan Puigcercós també parla d'aspectes més personals, com són l'afició a la muntanya i la cuina."
Autor: Xavier Diez (Barcelona, 1965) [bloc i perfil]. Doctor en Història Contemporània, Llicenciat en Filosofia i Lletres, Diplomat en Magisteri i postgraduat en Pedagogia Terapèutica. Com a historiador ha estat autor dels llibres El anarquismo individualista en España (Virus, 2006), Utopia sexual a la premsa anarquista de Catalunya (Pagès eds. 2001) i coautor de La Gran Desil·lusió, La Transició als Països Catalans (El Cep i la Nansa, 2005) i L'Àsia, un continent divers (Icària, 1999). És col·laborador dels diaris El Punt i Diari de Girona i de diverses revistes acadèmiques i culturals, nacionals i estrangeres, i membre de l'equip d'intel·lectuals crítics Argumenta. Com a poeta ha participat als reculls col·lectius Le chant des villes (Dianoïa, 2006), Vint-i-cinc poemes per l'Ovidi (AJV, 2005), Singulars d'un plural (Dip. Girona, 1998) i ha publicat Cartografia de la Desolació (L'Emboscall, 2006) i A la via morta (L'Emboscall, 2004). És col·laborador de la revista literària Le Manoir des Poètes. Després d'alguns reculls inèdits de narracions breus, Geníssers és la seva primera novel·la.
Apunt: "Albert Torres, llicenciat en filologia àrab i professor de secundària escèptic i desencisat, porta una doble vida. Conjuga una existència ordenada, relativament benestant i tranquil·la amb una secreta condició d’espia per als serveis d’intel·ligència militar. Com a expert traductor es dedica a investigar les diverses xarxes islamistes que s’estenen entre la immigració magribina als suburbis de les ciutats catalanes, alhora que ensenya català a alumnes estrangers acabats d’incorporar al seu institut. La seva responsabilitat investigadora, habitualment de baixa intensitat, canvia el dia que l’encarreguen infiltrar-se a una ONG on se sospita hi ha un dels responsables d’Al Qaida, qui aparentment, ha d’organitzar un gran atemptat. Aquest cas no és com els altres, perquè aquest nou imman és casat amb l’Àngela, el seu amor de joventut, i això desvetlla els fantasmes del passat, evidencia els límits del present i dibuixa un futur inquietant. Els discursos sobre immigració, els canvis sobtats en el paisatge d’un país que es transforma dramàticament, la fràgil convivència entre comunitats, el paper de la religió, apareixen com a un context que, en realitat, esdevé l’autèntic protagonista d’aquesta història. Com en una inacabable pluja, els antagonismes socials muts, encara que persistents, amenacen amb desbordar-se. Tanmateix, i tal com ens mostra la realitat, res no és el que sembla en aquesta ficció política i social poc habitual en el panorama literari català."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Ara que l'exconseller Joan Carretero serà protagonista d'un llibre no autoritzat obra de l'escriptor i periodista maresmenc Rafael Vallbona ["Carretero ha aconseguit unir Carod i Puigcercós"], s'anuncia una altra novetat editorial a l'entorn d'Esquerra Republicana de Catalunya. En qüestió de deu dies, i això és primícia per als lectors d'aquest bloc, apareixerà a les llibreries Corredor de fons. Retrat de Joan Puigcercós, un llibre escrit per Gisela Pairó i editat per Edicions Dau.
El retrat del secretari general d'ERC i actual conseller de Governació i Administracions Públiques comprèn des de la seva joventut i el pas per la Crida fins avui, incloses les negociacions per a la formació del primer i del segon governs tripartits. Gisela Pairó hi ha recollit l'opinió que Joan Puigcercós expressa sobre diversos protagonistes de la convulsa política catalana dels últims anys.
Serà interessant saber què en diu Puigcercós, de l'exconseller Carretero. Precisament sobre Carretero, aquest cap de setmana Vidal Vidal publicava al setmanari Presència un contundent article titulat Carretera a l'abisme. [Adjunto el document .doc]
Autor: Jordi Dalmau i Ausàs (La Seu d'Urgell, 1972). És el petit de cinc germans. Està casat i té un fill. Els ocells, la muntanya i el temps són les seves passions. Ha escrit articles d'opinió a diversos mitjans pirinencs i ha publicat tres llibres: A peu, una guia de camins d'Andorra, Els ocells del Segre a la Seu, un catàleg d'ornitologia local, i Arbres i arbustos, un catàleg de les principals espècies llenyoses del Principat d'Andorra. A banda d'això, té alguns articles naturalistes de difusió a revistes especialitzades. L'any 2004 va quedar finalista al concurs de narracions breus del premi Homilies d'Organyà amb el conte Com la neu. Astor i besurt és la seva primera obra poètica, fruit d'escriure amb llibertat, sense afanys, gairebé com a remei.
Apunt de l'autor: "Astor i besurt és un poemari que recull 71 peces repartides en dues parts. La primera, Ulls d'astor, aplega poemes sobre l'entorn natural: pluja, neu, vent, paisatges, instantànies en lletra, trencalòs, àliga marcenca, aligot vesper, gall fer, picot negre... Són poemes d'estil lliure, sense rima, curts. L'astor és un rapinnyaire forestal que caça a l'aguait. De la mateixa manera, jo he pretès copsar l'entorn que m'envolta. La segona part, Arrels de besurt, recull els poemes ideològics i íntims. Parlen de la vida, la mort, la llibertat, el país, la llengua, la fe, la dignitat... També són curts i lliures. El besurt és un arbre d'alta muntanya conegut sobretot com a moixera de guilla, però al Pirineu se l'anomena així. Fa una florida molt maca, ombreja a l'estiu, té una tardor acolorida i a l'hivern dóna fruits a la fauna. M'inspira fermesa. Per tot plegat, Astor i besurt és un viatge entenedor de fora cap a dins, del món natural a la meva manera de veure el món humà. Desitjo que t'agradi."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Autor: Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) és periodista i escriptor. Va començar la seva activitat literària amb la novel·la Evangeli gris, guanyadora del Premi Sant Jordi 1981. Ha publicat País d'Itàlia (Premi Sant Joan 1983), Els anys a ciutat (1986), Les illes grogues (Premi Ciutat de Barcelona, 1987), Memòria del traïdor (1996), La claror de juliol (Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la 1996), L'ofici de mirar (1998), De part del pare (2000), i La mirada del vampir (2006).
Apunt: "A L’engany l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro ens explica perquè el segon tripartit ha estat un engany i com enterrarà la reivindicació nacional catalana, com ens abocarà a un mapa polític català fals reduït a una confrontació entre dretes i esquerres, com Catalunya esdevindrà més que mai una comunitat autònoma on la Generalitrat serà una Diputació de baix contingut polític, i tot després d’un engany deliberat a l’electorat... Com diu Vicenç Villatoro: «hi ha hagut actituds polítiques que em semblen políticament i moralment criticables. Els tres partits tenien dret a fer el tripartit, però algú va enganyar el seu electorat per tal d’obtenir un millor resultat. El problema no és la suma. El problema és l’engany.»"
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Apunt:
"Em vaig quedar fascinat pel món del circ, i de com els artistes
desafien en cada número la llei de la gravetat, l'equilibri i el sentit
comú. Fer circ és una manera de viure; no n'hi ha prou en pensar que
només és una feina. Això, malauradament, cada vegada és més difícil
d'exposar en aquesta societat benestant. El circ té uns valors que no
pot oferir cap altre espectacle."
El llibre que
teniu a les mans és una aproximació biogràfica a la vida del pallasso i
empresari de circ Tortell Poltrona. Ha estat construït a partir d'una
sèrie d'entrevistes amb el mateix Tortell Poltrona i amb persones que
han estat a prop d'ell en les infinites peripècies que ha viscut durant
mig segle, des de la lluita antifranquista, fins a les aventures i
desventures que va passar amb el lleó Babà, o com va fundar Pallassos
Sense Fronteres.
Apunt: "Amb la publicació de l’Epistolari Joan Coromines & Manuel Sanchis Guarner, l’edició de l’Epistolari Joan Coromines (EJC), que publica la Fundació Pere Coromines, arriba al volum 10 després d’haver publicat gairebé un miler de cartes de la correspondència creuada entre el lingüista Joan Coromines i els representants més conspicus de les elits intel·lectuals dels Països Catalans, com Pompeu Fabra, el filòleg illenc Francesc de B. Moll, l’escriptor Josep Pla, l’assagista valencià Joan Fuster, el poeta Carles Riba, els activistes Hipòlit Nadal i Mallol i Avel·lí Artís i Balaguer, el novel·lista Joan Sales, l’editor Josep M. de Casacuberta i el seu pare, el polític i escriptor Pere Coromines.
La Fundació Pere Coromines, que vetlla pel llegat del filòleg Joan Coromines, acaba de publicar un nou lliurament de la relació epistolar de Coromines, que coincideix amb la celebració de l’Any Coromines 2005-2006.
L’Epistolari Joan Coromines & Manuel Sanchis Guarner recull la totalitat de la correspondència conservada entre el lingüista Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905-Pineda de Mar, 1997) i el filòleg valencià més important del seu temps, Manuel Sanchis Guarner (València, 1911-1981), de qui enguany se celebra el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort. En total es tracta de setanta-quatre cartes —quaranta-sis de J. Coromines i vint-i-vuit de M. Sanchis Guarner (a la foto)— intercanviades entre 1935 i 1974, tot i que el gruix més important de correspondència correspon a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle XX. Aquesta correspondència és testimoni de la lleialtat honorable, tant en els acords com en els desacords, que va presidir la relació dels dos filòlegs més importants de Catalunya i del País Valencià.
Aquest volum de correspondència es complementa amb un doble annex de documentació subsidiària a les cartes aplegades. Un primer annex recull cinc cartes, dues de J. Coromines a F. de Borja Moll i una a Germà Colon, una carta de F. de B. Moll a J. Coromines i una darrera de M. Sanchis Guarner a J. M. de Casacuberta, que tenen relació amb algun dels temes tractats en l’Epistolari.
El segon annex recull diversos documents relacionats de prop o de lluny amb la fixació de la toponímia del País Valencià, als quals es fa referència en el cos epistolar i que són de difícil localització. En concret, reproduïm La llista dels noms de municipis de llengua catalana, signada per Nicolau Primitiu, M. Sanchis Guarner i Guillem Renart (a) Josep Giner i Marco, publicada abans de la Guerra Civil en la revista valenciana Timó, que es pot considera el primer intent modern de fixació dels topònims del País Valencià. En segon lloc reproduïm, de la Gramàtica valenciana (1950), de Manuel Sanchis Guarner, la part del nomenclàtor del País Valencià. També hi incloem la part corresponent al País Valencià del nomenclàtor final d’El que s’ha de saber de la llengua catalana (1956), de Joan Coromines. A continuació publiquem el full volant número 5 (1964) de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que fa referència a qüestions onomàstiques. Els dos documents finals d’aquest annex fan referència a la polèmica tècnica que Joan Coromines va mantenir amb Manuel Sanchis Guarner per la publicació per part de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans de la seva Contribució al nomenclàtor geogràfic del País Valencià (1966) —afegit al final d’aquest annex— i la carta que Joan Coromines va trametre a Pere Bohigas, president de la Secció Filològica d’aleshores, queixant-se d’aquesta edició."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Apunt: "El contingut del llibre és un exhaustiu estudi que tracta d'explicar l'arquitectura modernista realitzada a la província de Barcelona fora de la seva capital, presentant-la dins dels diversos medis, rurals o urbans, on es van produir, tant des del seu punt de vista físic i ambiental com de l'històric i sociològic, amb referència als factors que els van propiciar. Entre aquest factors cal senyalar la industrialització, especialment la que va tenir lloc a les conques fluvials, el desenvolupament tecnològic de l'agricultura i els transports, el naixement dels nous eixamples de ciutats i la renovació dels nuclis antics, el despertar de l'oci i també, la influència disciplinària de les ensenyances de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona o les oportunitats i influències que va crear l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. El llibre està ordenat en tres parts: la primera compren la franja del litoral (Garraf, Barcelonès i Maresme), la segona l'Eix del Llobregat (Berguedà, Bages i Baix Llobregat) i la tercera, les comarques de la Depressió Central, entre la serralada Litoral i serralada Prelitoral (Alt Penedès, Anoia, Vallès Occidental i Oriental i Osona)."
Autor:
Fernando Domínguez García (Barcelona, 1978) és professor lector de Dret constitucional de la
Universitat Autònoma de Barcelona. Es va doctorar l’any 2004 en Ciències
Jurídiques per l’Institut Universitari Europeu de Florència amb una tesis publicada
posteriorment com Las regiones con competencias legislativas (2005).
Apunt:
"Com diu el senador Isidre Molas al pròleg,
“precisament ara és oportú un llibre que
recordi que el pacte constitucional es va forjar
a partir del reconeixement de la pluralitat nacional d’Espanya deixant enrera el
centralisme i uniformisme. Un llibre que aprofundeixi la idea d’Espanya com a
«Nació de nacions» com a espai comú fundat en la solidaritat i la llibertat, de
forma que es pugui viure junts i ser diferents alhora."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Autor: Ramon Tremosa i Balcells [web] és professor del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona. Es va doctorar l'any 1999 amb una tesi referida a l'impacte de la política monetària sobre els resultats empresarials en la manufactura catalana. Ha publicat diversos articles sobre economia catalana en revistes acadèmiques internacionals i estatals sobre economia regional, política monetària i economia de la salut. És autor del llibre Estatut de Catalunya, veritats contra mentides (Editorial 3i4, 2006) i coautor dels llibres L'espoli fiscal. Una asfíxia premeditada (Editorial 3i4, 2005), La financiación de las comunidades autónomas, (Edicions de la UB, 2005), L'Espanya d'Aznar: dotze visions del projecte polític del PP (Editorial Proa, 2004), Polítiques públiques: una visió renovada (Ediciones Deusto, 2004), L'empresa catalana en l'economia global (Papers d'Economia Industrial, n. 19, 2003), Competitivitat de l'economia catalana catalana en l'horitzó 2010: Efectes macroeconòmics del dèficit fiscal amb l'Estat espanyol (CAT21, 2003), El sector públic a Catalunya, 1985-1998 (Institut d'Estudis Autonòmics, 2002) i Les PIME a Catalunya: la força productiva catalana (Editorial Pòrtic i Banc de Sabadell, 2002). És col·laborador habitual del diari Avui i del setmanari El Temps, així com ha estat col·laborador esporàdic de La Vanguardia, El Periódico i Expansión.
Apunt: "Aquest llibre pretén explicar què podem esperar del model de finançament del nou Estatut de Catalunya, fent balanç del text que va sortir redactat de la Moncloa. El llibre també denuncia el model centralitzat d'aeroports a l'Estat espanyol, evidenciat arran del col·lapse de l'aeroport del Prat de 28 de juliol de 2006, alhora que fa balanç de l'autonomia parcial de gestió dels ports concedida el 1996. Tot mirant de fer entenedor al públic no especialitzat els diferents conceptes acadèmics utilitzats, aquest llibre tanca la trilogia de l'autor dedicada al finançament de la Generalitat de Catalunya, oberta l'any 2004 amb el llibre L'espoli fiscal (on es denunciava el dèficit fiscal català) i completada el gener de 2006 amb el llibre Estatut de Catalunya, veritats contra mentides (on es feia balanç dels finançament aprovat en l'Estat del Parlament de Catalunya, aprovat el 30 de setembre de 2005), tots dos llibres publicats per aquesta editorial."
Toni Ibàñez (Lleida, 1964) és filòsof i escriptor. Ha guanyat un grapat de premis literaris, entre els quals destaquen l'Òmnium Cultural per Darrer poema; el Jaume Maspons d'Humor i Sàtira per Tros de quòniam; i el Gabriel Ferrater per Una certa penombra. Ha traduït L'educació de l'estoic, de Fernando Pessoa. És un blocaire reconegut pels seus blocs Tros de Quòniam i Entrellum Ciberdietari06.
Emma Piqué (Terrassa, 1974), filòloga inquieta, és una apassionada de la ciberescriptura. Ha fet diversos treballs de creació digital (artdhoc) i actualment manté els blocs toxic i emmapb. És l'autora d'un poemari titulat Les ungles.
Apunt: "Una setmana a tot drap, borratxos de paraules, amants inversemblants que a penes es coneixen, Vogelfrei i Mouchette guadeixen del cibersexe, quina gran farsa!, una història desconcertant plena de furor eròtic. Els autors han volgut disfressar-se per a experimentar plegats les virtualitats digitals de les noves tecnologies aplicades a la creació literària. L'Oracle Imminent, escrit a quatre mans i en línia, via correu electrònic, Messenger i bloc, n'és el resultat, distingit amb el XIII Prtemi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida."
"El símptoma que L'Oracle Imminent revela és l'existència d'una energia literària que vivifica la llengua catalana i s'expressa a través d'Internet amb un riu quotidià de llenguatges que són un fenomen nou, engrescador i carregat de possibilitats de fer literatura de la bona. Toni Ibàñez i Emma Piqué en són uns pioners vers." Biel Mesquida (Plagueta de Bord) [Postludi de Biel Mesquida]
Coberta: La coberta va ser escollida per votació popular a la web de Bromera.
L'economista mediàtic i professor de la Universitat de Barcelona Ramon Tremosa [web] torna a la càrrega, ara amb el llibre Estatut, aeroports i ports de peix al cove (Edicions 3i4), que es presentarà el proper 29 de novembre a l'Hotel Avenida Palace, de Barcelona, a les 20 hores, amb la participació de Salvador Cardús [web], Francesc Sanuy i Eliseu Climent.
El llibre [pdf, de l'índex i la contracoberta] analitza amb detall què es pot esperar del nou Estatut de Catsalunya en matèria de finançament, "indicant els punts més genèrics i febles que cal vigilar en el seu desplegament els propers anys", m'explica Tremosa. La segona part del llibre, segons l'autor, analitza a fons "els models aeroportuari i portuari de l'Estat espanyol, sense dubte un dels més centralitzats del món occidental".
Estatut, aeroports i ports de peix al cove està dirigit al gran públic i escrit en un llenguatge planer, però sense defugir el rigor acadèmic del professor Tremosa. "Pel que fa als aeroports, faig un resum de literatura basant-me especialment en els treballs de Germà Bel, Salvador Curcoll, les memòries d'AENA, els Plans Estratègics Metropolitans i les estadístiques de l'Airports Council International. Com a novetat del llibre, he aconseguit dades relatives als comptes de Pèrdues i Guanys dels aeroports espanyols per al 2004, que actualitzen les que va obtenir en el seu dia Germà Bel per al 1998", explica Ramon Tremosa.
"Pel que fa al ferrocarril m'he inspirat bàsicament en les tesis de Gregori Martín (UPV) i de Joan Amorós (Fermed). Pel que fa als ports, he d'agrair molt especialment les facilitats i les atencions d'en Santi García-Milà, cap d'estratègia de l'Autoritat Portuària de Barcelona." L'autor del llibre se sent especialment satisfet dels "pagaments de solidaritat entre els ports espanyols, que s'han duplicat amb la nova llei de Ports del PP (de novembre de 2003) i que limiten la capacitat d'autofinançament i d'expansió dels ports catalans."
Els lectors d'aquest bloc estan convidats a l'acte de presentació del nou llibre de Ramon Tremosa.
Autor: Carles Serrat (Barcelona, 1961) és periodista. Des del 1979 ha treballat en premsa escrita, en ràdio i en televisió. Coautor de La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL (1985). Coguionista dels documentals Granados i Delgado. Un crim legal (1996) i Winnipeg. Palabras de un exilio (1999) per a televisió, i Memòria negra (2006) per al cinema. Ha escrit, amb Ramon Solé, les novel·les Canya o mitjana (1998) i El fill de la Lola (1992).
Fotografia coberta: Marc Duran
Editorial: Dau
Apunt: "Per tant, quan em pregunten en quin moment em comença a interessar la política, se'm fa molt difícil situar-ho. Jo crec que hi vaig néixer, en aquest món. Per exemple, com ja he explicat alguna vegada públicament, el meu pare m'ensenyava a cantar Els Segadors quan munyíem les vaques, però em feia tancar la porta i em deia: "això només ho podem cantar aquí, a la quadra, tu i jo, sols i fluixet."
Fruit d'una sèrie de llargues entrevistes, Montserrat Tura evoca els records d'infantesa a la masia familiar i la precoç militància política, i parla en profunditat de les seves dues grans passions: la medicina i la política. Així mateix rememora amb emoció les figures del pare i la mare, i descobreix detalls de la seva vida més personal."
