Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Barcelona

Jordi Hereu a "Els uns i els altres" de BTV

sgordillo | Barcelona | dimarts, 19 de gener de 2010 | 02:58h

Entrevista a l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, aquest dilluns en el programa de BTV que presenta Vanessa Petit Els uns i els altres [bloc, Facebook i Twitter], amb una taula rodona posterior amb els companys tertulians Natàlia Molero, Glòria Serra, Miquel Porta Perales, Andreu Mayayo i Juan Carlos Girauta. Veure el programa.

Afegir-hi un comentari

Hereu marca de la Casa(s)

sgordillo | Barcelona | divendres, 15 de gener de 2010 | 00:07h

La batalla per Barcelona promet, i molt. Es veurà marcada per la batalla prèvia per Catalunya, és a dir, per qui ocuparà la presidència de la Generalitat abans d'acabar l'any. Això pot influir en el resultat electoral de la capital o en els pactes posteriors per governar el consistori. Trias [Facebook] diu que una enquesta li atorga 4 regidors més que a Hereu [Facebook], i aquest es treu de la màniga una maragallada olímpica, però d'hivern i per al 2022. Que la batalla serà dura ho demostra l'acte d'aquest vespre a l'Auditori del Liceu, al carrer Nou de la Rambla, al costat de la comissaria dels Mossos. Feia temps que no veia tants cotxes oficials, tanta policia i tants càrrecs oficials pel Raval com aquesta nit. La sala s'ha omplert de gom a gom per la tradicional conferència d'inici d'any de l'alcalde de Barcelona. Molta expectació, i entre el públic un desplegament espectacular dels socialistes, amb el president Montilla al capdavant.

Hereu ho ha fet realment bé. "El millor Hereu que he vist mai", m'ha comentat un dels seus assessors, sense afany de condicionar res perquè sap que no ens dediquem a deixar-nos condicionar a l'edat que tenim. I la veritat és que la xerrada, que s'ha allargat una mica, ha estat interessant no només pel fons -ja us ho podeu imaginar-, sinó especialment per la posada en escena. Barcelona 2010-2020. Deu anys decisius. Aquest eslògan presidia un fons majestuós a l'escenari, en què el faristol suportava uns papers que Hereu no ha mirat perquè ha parlat a pèl, movent-se per l'escenari amb un micro de corbata -no s'han atrevit a posar-li un micro Madonna- i un d'aquells llapisos que projecten un raig per apuntar una pantalla enorme en què han projectat un vídeo de resum del 2009 -hem vist les ovelles negres Bartomeu Muñoz i Fèlix Millet, compte!- i un mapa de la ciutat i unes idees força per ajudar a seguir la intervenció de l'alcalde. La T1, la Sagrera i el Sant Pau són les joies que es contraposen a la vegonya col·lectiva del Palau de la Música. El vídeo també esmentava els 100.000 aturats. Inèdit, aquest exercici de realisme en una conferència institucional del batlle.

Sobta, però, que l'endemà que Blanco ens frustri als catalans, que hem de conservar la minoria d'edat en la gestió pròpia del nostre gran aeroport, l'alcalde es limiti a dir que vol "poder decidir amb altres". Això, alcalde, sona a sobiranisme! Poder de decidir, dret de decidir aeroportuari, m'està dient? L'aeroport que "ens connecti amb el món" haurà d'esperar gestió catalana plena. També esperarà el corredor ferroviari, i la millora de la connexió amb el Pirineu (ell també en diu "Pirineus", que fa mal a l'oïda) perquè "no sigui un drama" com ara. Si és "un drama", per què ens postulem per fer els jocs olímpics de la neu? Perquè forma part de l'"impuls transformador" i ajuda a sortir enfortits de la crisi. Encaixa, o dóna sentit, a l'Agenda Barcelona, l'AB que és l'abecé de l'acció de govern que Hereu pretén liderar a la ciutat els propers deu anys. Poca broma.

Crec que Cardús ha dit que això dels jocs és una maragallada sense Maragall. Potser va equivocat Cardús, perquè aquesta nit he vist que Hereu està aixecant el cap o, com a mínim, mediàticament projecta una imatge diferent. Estava molt tocat i enfonsat, sobretot a partir de les fotos de les fel·lacions a La Boqueria a la portada d'El País edición nacional. Allò va ser un tocar fons, però ara l'invent olímpic d'hivern i aquesta nit l'escenografia i el desembarcament del poderío socialista em diu que un dels fontaners de les maragalles en l'època del Maragall (que també hi era, ell i el germà) alcalde de Barcelona està marcant estil, nou.

Parlo d'Enric Casas (foto), l'autor intel·lectual de les campanyes més famoses de la ciutat, city marketing n'hi diuen, ha assumit el control del gabinet d'alcaldia. Abans que el vaixell municipal socialista s'enfonsés, Casas és l'enllaç entre el poder socialista de Barcelona ciutat i l'aparell del carrer Nicaragua. Ve de l'època del Barcelona posa't guapa amb Maragall, ha sobreviscut amb (o a) Clos i ara és l'home fort amb Hereu. Amb ell a la sala de màquines municipal, Zaragoza ja no recel·larà. És, en Casas, garantia que la batalla es disputarà amb tot el ferro disponible. L'escenari d'aquesta nit a l'Auditori del Liceu n'és la prova. El format de l'acte, també. I jo diria que el cop d'efecte olímpic no deu ser gaire lluny d'ell. Per tant, senyors, benvinguts a la cursa municipal de Barcelona.

Mentrestant, entre el públic, a primera fila, Trias i Portabella [Facebook] juntets. El nacionalista i el republicà són uns murris. De diferents generacions, però murris com pocs. No sé què deurien pensar, però això promet.

Comentaris: 1

"Els uns i els altres" a BTV

sgordillo | Barcelona | dimarts, 12 de gener de 2010 | 01:35h

He debutat al programa de BTV que presenta Vanessa Petit Els uns i els altres [bloc, Facebook i Twitter], amb Natàlia Molero, Glòria Serra, Miquel Porta Perales, Andreu Mayayo i Juan Carlos Girauta, en una nova etapa de la televisió de Barcelona marcada per una certa austeritat i l'aposta per la informació. Hem parlat de Vallvidrera, de les vegueries i de l'incendi mortal d'Horta de Sant Joan. El programa s'obre a la participació.

Afegir-hi un comentari

Portabella sempre va una passa per davant

sgordillo | Barcelona | divendres, 25 de setembre de 2009 | 13:16h

He llegit mitja columna i algun breu en els diaris impresos, sobre les declaracions de Portabella [web]. Crec que no se li ha donat prou dimensió perquè el que ha dit pot tenir conseqüències importants. Portabella ha confessat, no sé si prou calculadament pel calendari no pas pel fons, que ERC pactarà a Barcelona amb el guanyador de les eleccions. Avui totes les enquestes diuen que en cas d'eleccions guanyaria Trias, i que Hereu perdria. Així, doncs, avui Portabella faria Trias alcalde i segurament hi pactaria. Portabella prioritzaria el pacte dit nacional al pacte dit d'esquerres, una novetat en la política barcelonina i amb clares repercussions sobre la política nacional. No considerar com un impediment que el possible alcalde de Barcelona no sigui "d'esquerres" és una novetat per a un partit que fins ara sempre ha optat pels tripartits anomenats "de progrés". Hereu no travessa el seu millor moment, mentre que Trias es frega les mans, més que Sandro Rossell amb el culebrot dels successors de Joan Laporta. Pràcticament és qüestió d'esperar, en tots dos casos.

Però, per a mi, les declaracions de Portabella tenen valor per l'impacte que això provocaria a nivell nacional, especialment en altres ajuntaments, atès que els comicis al Parlament de Catalunya seran abans que els municipals. En aquest sentit, Portabella s'avança a Puigcercós en plena ressaca pel tsunami d'Arenys de Munt. Es podria donar la circumstància que Puigcercós seguís, o hagués de seguir forçadament, les passes de Portabella, i afrontar la campanya dient d'entrada què pensa fer amb els seus vots en cas de ser necessaris per triar president o articular govern. Donar suport al més votat? Amb més escons, vull dir. Intentar formar-hi govern, encara que l'aritmètica permetés combinacions alternatives suficients per governar al marge de la candidatura amb més diputats?

Portabella, que és un dels eixerits de l'anomenada tercera via (vegi's també Ridao i Huguet), va ser pioner amb el tripartit dit d'esquerres a Barcelona i després quedant-se a l'oposició en veure que l'experiència li resultava als republicans electoralment massa cara. Ara és capdavanter en el que podria ser (només dic "podria ser") un cop de timó: regeneració i alternança vers tres dècades de continuïtat, o eix catalanisme-espanyolisme vers eix dreta-esquerra. Pot influir això en l'estratègia de Puigcercós? Pot forçar un retorn a l'equidistància? Només m'ho pregunto.

Comentaris: 2