|
Fotoloc Les entrevistes i els retrats eren una de les apostes de la revista Repòrter. El cooperant a l'Índia Vicenç Ferrer va ser un dels personatges entrevistats, el 14 de novembre de 1998 a Calella, i es va publicar en el número de desembre. "El príncep dels pobres" era el titular, perquè el missioner acabava de rebre el premi Príncep d'Astúries a la Concòrdia 1998 per la seva tasca a Anantapur, una de les regions més pobres de l'Índia, on hi ajudava 3 milions de persones. "A l'Índia, les llibertats grans, com anar a votar, les pot exercir tothom. Però als pobres els hem de donar les llibertats petites. La pobresa sempre es va modificant", afirmava Ferrer [wiki], que va morir el 19 de juny de 2009 sense haver rebut el Premi Nobel de la Pau. Aquestes són les meves fotografies:
     El més novedós d'aquell espectacular aiguat a Arenys de Mar (17 de setembre de 1994) no va ser precisament a la Riera [fotos de l'anterior apunt], sinó al Rial de Pau Costa, just davant de la caserna de la Guàrdia Civil i del lloc de la Creu Roja. Allà, davant de la carretera N-II, s'hi van acumular un bon grapat de cotxes arrossegats per l'aigua, en un vial que fins llavors havia estat sempre inofensiu. Van atribuir-ho a les obres de l'autopista, que amb el formigó havien impermeabilitzat més superfície i havien augmentat la velocitat de la rierada. Va agafar tothom per sorpresa [àlbum]. Vaig ser dels primers fotògrafs a arribar-hi, i les imatges van ser portada a la revista Repòrter i també van aparèixer al diari El Punt. Com que fa quinze anys tirava amb rodet químic, el procés de revelat i l'enviament del material a la redacció obligava a treballar amb unes condicions de precarietat horària importants. Les primeres fotos encara són de la rierada baixant i plovent. Les últimes, dels treballs dels agents de la Guàrdia Civil que intentaven treure l'aigua d'una caserna (ara desapareguda) que va quedar totalment inundada. En aquella rierada no hi va haver cap víctima mortal.
          Rierada a Arenys de Mar ara fa quinze anys, el 17 de setembre de 1994. Aquestes són fotografies digitalitzades, que en la seva època vaig fer amb una càmera reflex de rodet i que van ser publicades a la revista Repòrter i al diari El Punt. Aquell dia estava amb al parc de bombers de Pineda de Mar i vaig anar amb ells cap a Arenys de Mar en ser avisats de la rierada, que va ser molt agressiva. En aquella època la riera encara no estava canalitzada, i era habitual que les tempestes d'estiu acabessin amb un munt de vehicles destrossats pels forts aiguats. La senyalització advertia del perill d'estacionar-hi. I l'expectació de curiosos era tradicional sempre que la riera baixava plena...
    Afegeixo a l'àlbum les fotografies en color que vaig fer el 28 de febrer de 1992 al seu estudi de Barcelona al pintor Joan-Josep Tharrats [wiki]. En aquest procés d'experimentació fotogràfica en què em trobo [Digitalitzar fotos], es confirma que els negatius en color passats a digital també funcionen molt bé. La clau és la qualitat del negatiu. Si es conserva bé i la foto era bona, la digitalització és un èxit. I aquí tenim les fotos de Tharrats en color! Tractant-se d'un pintor envoltat d'obra al seu estudi, encara tenen més força que les imatges en blanc i negre que ja havia publicat en aquest bloc.
     Joan Coromines [wiki] es va tancar al domicili de Pineda de Mar els últims anys per enllestir la seva obra monumental. Són escasses les fotografies d'ell dels últims anys. Mai vaig arribar a retratar-lo a casa seva, on treballava tot el temps que no dormia ni menjava. Era gasiu en la concessió d'entrevistes. De fet, en recordo una de televisada que va resultar ser un dinar amb Josep Maria Espinàs [wiki] a Collsacreu i al qual Coromines hi va anar sense saber que l'enregistrarien. Vaig entrar a la casa de Coromines al carrer Colom de Pineda després de la seva mort, i allà hi vaig veure la mítica calaixera que després seria objecte de l'exposició que va muntar l'artista Perejaume [wiki] a la Pedrera.
En vida, però, vaig aconseguir fotografiar-lo aprofitant les dues úniques aparicions públiques que recordo, ambdues al Maresme, per cert. Les primeres fotos són del 25 de gener de 1992 a l'ermita de Sant Pau, a Sant Pol de Mar, en un acte d'homenatge al pare del lingüista, el polític i economista Pere Coromines [wiki]. Qui l'ajuda a baixar les escales que condueixen a l'elevada ermita és precisament Perejaume. I una de les fotos mostra el filòleg amb les seves emblemàtiques xiruques, icona imprescindible de la trajectòria d'aquest filòleg excursionista. Les dues fotos de sota són d'un altre dia, del 22 de maig de 1992, a Pineda de Mar. Vaig aprofitar una visita del llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol [wiki], al domicili de Coromines, que va sortir un moment a acomiadar-lo, tot i la pluja. Són de les últimes imatges del lingüista en vida, a excepció de les fotografies que li havia fet a dins del seu domicili una de les poques persones que hi va tenir accés prenent-hi imatges, Joan Pujadas. Les fotos de Pujadas es van publicar a la revista de l'Alt Maresme Repòrter, ja desapareguda. Una publicació que va difondre material periodístic valuossíssim sobre el filòleg. Coromines és un dels grans personatges que apareixen a l'arxiu dels meus negatius que aquests dies he començat a digitalitzar, pacientment i sense pressa. I aquí en teniu una tria. Per cert, a Sant Pol hi ha la Fundació Pere Coromines per a estudiosos i admiradors de la irrepetible trajectòria i de l'imprescindible llegat d'aquest homenot.        El terra de la nova terminal del Prat mareja. Massa nou. (Foto amb el mòbil.) He fet digitalitzar, per primera vegada, negatius que tinc en el meu arxiu personal. M'agradaria digitalitzar l'arxiu fotogràfic sencer, perquè sincerament crec que conté material periodísticament interessant. Com a mínim, les fotos que vaig fer entre 1992 i 2001 per a la desapareguda revista Repòrter, de l'Alt Maresme. Però passar a format digital un negatiu químic (color o blanc i negre) costa gairebé mig euro cada negatiu. Dec tenir centenars de rodets, milers d'imatges. Si demà em toqués la loteria encarregaria fer el pas a digital de cop, de tot l'arxiu sencer. Però com que no és el cas anirem més poc a poc. De moment, he digitalitzat aquestes fotografies que vaig fer el 28 de febrer de 1992 al seu estudi de Barcelona al pintor Joan-Josep Tharrats [wiki]. La qualitat és excel·lent, ja diuen que el blanc i negre es deteriora menys que el color. Però en pantalla, un cop passat a format digital directament des del negatiu, l'efecte és molt bo. I la gràcia és que conservaré per sempre més la foto, evitant així el deteriorament progressiu i inevitable del negatiu químic.
      |
Accés de l'autorCategories
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaços000. PRESENTACIó
001. EINES
001. YOUTUBE
01. BLOCS DEL PSC
02. BLOCS D'ESQUERRA
03. BLOCS DE CIU
04. BLOCS D'ICV
05. BLOCS DEL BLOC
06. BLOCS DE LA CUP
07. BLOCS DEL PSIB-PSOE
08. BLOCS D'EUIA
09. BLOCS DEL PPC
10. BLOCS D'EUPV
11. BLOCS DEL PSM-ENTESA
12. BLOCS D'EU-EV
13. BLOCS DE MAULETS
19. BLOCS SINDICALISTES
19. MéS BLOCS DELS PAïSOS CATALANS
20. BLOCS DEL PAíS BASC
21. BLOCS DE GALíCIA
22. MéS BLOCS DE L'ESTAT
23. WEBS DE POLíTICS
24. BLOCS POLíTICS DEL MóN
25. BLOCS OFICIALS PARTITS
26. BLOCS PARTITS TERRITORIS
27. BLOCS ORGANITZACIONS
28. DIRECTORIS DE BLOCS
29. BLOCS COL·LECTIUS
30. WEBS PARTITS POLíTICS
31. FUNDACIONS
32. DOCUMENTS POLíTICS
33. INSTITUCIONS
34. PERIODISTES AMB BLOC
35. AGèNCIES DEL MóN
36. QUIOSC VIRTUAL
37. CONTRAPUNT ALS MITJANS
38. BLOCS CONFIDENCIALS
39. ESCRIPTORS, EDITORS, LLIBRETERS, LINGüISTES, FILòSOFS, POLITòLEGS, PROFESSORS...
40. BLOCS POLITITZATS
41. CAMPANYA DE L'ESTATUT
42. CAMPANYES
43. MUNICIPALS 2007
44. MUNICIPALS 2007 BCN
45. REFERèNCIES I DOCUMENTS
|
