Correu Blocs | VilaWeb.cat
Estats Units
President global amb investidura que fusiona TV i Internet
sgordillo | Estats Units | dimarts, 20 de gener de 2009 | 19:00h
Barack Obama [web, bloc, Facebook, Twitter, YouTube] ja és el 44è president dels Estats Units d'Amèrica. La investidura ha estat seguida en directe per milions de persones. A Catalunya, la televisió pública ha fet un desplegament i una retransmissió en directe pròpies d'un interès sense precedents i del servei públic. La nostra ha estat a l'alçada. Retransmissió conjunta de TV3 i del 3/24, un canal, aquest últim, que modestament guanya audiència i que es consolida com a canal de notícies. Ha estat una tarda històrica per als televidents, però encara més per als internautes. La investidura d'Obama [wiki] ha servit per fusionar televisió i Internet com mai no havia passat. Vídeo i xarxes socials. Mai tants internautes catalans havíem compartit eines de la web 2.0 per seguir i comentar a temps real un esdeveniment. Ha estat brutal. Els internautes que són feisbuquerus han pogut seguir i fer comentaris en directe gràcies al canal CNN.com Live with Facebook, entre CNN i Facebook. Hem seguit les imatges amb molta qualitat per la pantalla dels nostres ordinadors, amb un petit decalatge de segons respecte el que vèiem per la televisió convencional. I a la columna de la dreta, els milers d'amics i feisbuquerus anaven fent comentaris, en una mena de xat col·lectiu, una tertúlia impressionant.

He fet una repassada pels mitjans digitals del país. L'únic que ha integrat televisió, informació i interacció dels lectors ha estat Vilaweb, que novament ha donat la talla.  El 3cat24.cat, en canvi, ha ofert televisió en directe i informació. Ha mancat la participació dels internautes. Però aquests, sobretot els més actius, els més 2.0, ja tenien altres canals per expressar-se i anar oferint els seus continguts i opinions. Twitter ha estat a punt del col·lapse. Facebook ha anat també com una moto, sobretot aquells que pengen actualitzacions des dels seus mòbils.  Els blocs, en canvi, no són cosa de la immediatesa, els haurem de llegir i buscar aquesta nit o demà al matí. Ja ho deia avui [La generació Facebook jubila la generació bloc]. Estic emocionat, molt emocionat. Ha estat, és, un dia històric.
Comentaris: 2
The West Wing
sgordillo | Estats Units | dilluns, 19 de gener de 2009 | 00:22h




Haig de confessar que recentment m'he enganxat d'una manera gairebé malaltissa a la sèrie The West Wing. Fent un cafè amb un càrrec electe del Parlament de Catalunya em va parlar de la sèrie, i jo vaig quedar com un autèntic ignorant. En aquells dies un tal Barack Obama [wiki] s'enfrontava en les primàries dels demòcrates a la senyora Hillary Clinton. No havia vist mai la sèrie [wiki]. No sabia qui era el president Bartlet, vaja. Estic parlant de fa més d'un any, i llavors la cançó revel·lació de la cibercampanya d'Obama començava a acumular milers de reproduccions al YouTube [Yes, we can]. Poc després vaig llegir l'article de Vicent Partal West Wing o Left Wing La pedagogia de la política en la magistral sèrie dels Estats Units [pdf], publicat al número 27 [pdf] de Quaderns del CAC. Al cap de poc vaig anar a l'FNAC i em vaig comprar la primera temporada en DVD. Em va entrar com un tret. Després la segona, la tercera, la quarta i fa unes setmanes vaig acabar de veure la cinquena, en una mena de marató de capítols que em reté en el sofà de casa com feia anys que no m'hi estava. Fins i tot he après a fer anar el reproductor de DVD! He sacrificat hores de navegació, però han estat molt ben invertides. Abans de Reis volia adquirir la sisena i la setena temporades (les últimes ja), però a l'FNAC no hi són. S'han esgotat, no sé si per l'efecte Obama o què. Hi he anat a dos FNAC's i en més d'una ocasió, i finalment he optat per encarregar els DVD's al Robafaves de Mataró. Ja m'enviaran un sms quan els tinguin.

Aquests dies, just abans que el primer president negre dels Estats Units ocupi la Casa Blanca, tinc un mono impressionant de The West Wing. Increïble. I aquest diumenge m'ho ha fet recordar l'apunt Avui no emprenyeu, del mateix Partal, que parla d'un capítol que tinc ben present. Per a més inri, el dia que vam entrevistar el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras [Tresserras a l'ACN: "L'Estat incompleix impunement"], en va parlar en acabat. És un admirador de la sèrie, i se sent identificat amb un dels personatges, però no diré de qui es tracta ni qui és el seu Bartlet particular. Gràcies a les dosis de The West Wing en vena que m'havia injectat  prèviament vaig poder entendre la conversa amb Tresserras, i gràcies a la sèrie he anant entenent millor els últims i apassionants episodis de la política nordamericana. No m'atreveixo a fer la recomanació perquè quedaria fatal, segur que la majoria l'heu vista. Encara no entenc què era de la meva vida abans de descobrir The West Wing. Com he pogut viure sense haver-la vist abans?
Comentaris: 9
Obama, un cas d'apropiació indeguda
sgordillo | Estats Units | dijous, 6 de novembre de 2008 | 23:27h


Obama [web] és el primer president global. President de la primera potència mundial, Obama arriba en un moment inigualable. Després de vuit anys tristos i nefastos de Bush i just en l'era de la revolta digital, de l'explosió de la web 2.0. L'èxit d'Obama no s'entendria sense la xarxa [El president d'Internet]. És la clau de volta [Internet key to Obama victories]. Estem davant del primer candidat digital global [Obama, un candidato digital]. Per als que fa mesos que en venim parlant [Yes, we can], l'obamania ens provoca una sensació estranya. Estem molt i molt contents del seu triomf rotund [ACN: Obama arrassa en els estats clau i es converteix en el 44è president dels Estats Units]. Però, al mateix temps, ens sap greu aquest excés mediàtic i hipòcrita que envolta la victòria d'Obama. Escric en primera persona del plural perquè sospito que és un sentiment compartit. Obama, sí, d'acord. Serà bo per als Estats Units i, en conseqüència, serà bo per al món. Venint del bel·licisme i el capitalisme salvatge de Bush, el quaranta-quatrè president dels EUA és una esperança. El canvi ha arribat a Amèrica, efectivament. No li serà fàcil operar a la Casa Blanca en una situació complicadíssima com l'actual a escala mundial. Cal relavititzar-ho tot una mica, perquè la sobredosi d'eufòria és preocupant. Estem prudents, però expectants. Il·lusionats, però realistes. Són els Estats Units.

Una altra de les reaccions que contribueix al sabor agredolç és l'apropiació indeguda de la figura i de l'èxit del candidat demòcrata. Fa mesos, quan Obama va desbancar Hillary Clinton, el dirigent del PSOE José Blanco, àlies Pepiño, va escriure al seu bloc un apunt memorable en el que literalment deia que no s'havia pronunciat sobre la seva predilecció pel senador afroamericà "per no interferir" en el procés de primàries del Partit Demòcrata. Ahir, sentint Leire Pajín [bloc] a Catalunya Ràdio, vaig tenir una impressió de vergonya aliena semblant [Obama]. La jove dirigent del socialisme espanyol va venir a dir que Obama havia guanyat perquè l'havia fet guanyar Zapatero, i llavors va enllaçar amb la idea recurrent segons la qual estem davant d'un tiempo nuevo. O sigui, que Obama guanya perquè era el candidat del PSOE i perquè era el rival del republicà Bush, enemic declarat de Zapatero, i del seu successor a la cursa presidencial McCain. El surrealisme arriba a extrems com assistir a la forçada satisfacció del PP, que per boca de Jorge Moragas venia a dir tres quarts del mateix, és a dir, que Obama era el candidat del carrer Génova. El diputat conservador català i mà dreta de Rajoy a la seu del PP estava orgullós de la victòria del candidat que representa un canvi radical respecte Bush, el mateix de la foto de les Açores acompanyat d'Aznar i Blair.

Si provoca un cert rebuig l'apropiació que el PSOE i el PP fan d'Obama, encara indigna més el paper de determinats mitjans de comunicació del país. Sembla increïble que per anar a Grant Park des de qualsevol racó del nostre país calgui passar indefectiblement per la Puerta del Sol o La Moncloa. La mania d'incloure la versió monclovita o, per defecte, espanyola en el relat del tomb històric protagonitzat pels Estats Units i per Obama demostra un provincianisme escandalós. Que les relacions entre el govern de l'Estat espanyol i la nova administració nordamericana milloraran és evident, i té un interès periodístic diguem-ne que opinable en aquest punt de la pel·lícula. Ja tindrem temps d'aprofundir-hi. Però que Catalunya i els seus mitjans -especialment els públics- hagin d'interpretar la victòria d'Obama en funció del balanç que en faci La Moncloa o determinats dirigents polítics espanyols no té ni solta ni volta. Que primer ens expliquin Obama des de Catalunya. O des d'Europa [ACN: El Parlament Europeu demana a Obama que faci un discurs en el seu plenari]. Però caure en la perversió d'aquell eslògan de campanya segons el qual "si guanya Zapatero guanya Catalunya" i convertir-lo en un "si guanya Obama guanya Zapatero" o, més ridícul encara, "si guanya Zapatero guanya Obama", és una tonteria molt grossa. Bàsicament perquè Espanya és aquell país que s'ha d'agenollar per ocupar una cadira al G-20 i ha d'entrar per la porta del darrere en el teatre aquest de la refundació del capitalisme. Com si la refundació depengués de Zapatero i del seu tarannà.

(El vídeo que acompanya aquest apunt és del vídeobloc d'Artur Mas. El dirigent nacionalista s'hi ha llençat de cap, a la vinculació amb el triomf d'Obama. Però, cal dir-ho tot, en el seu cas l'aposta és coherent amb d'altres de menys exitoses mediàticament parlant com la seva vinculació amb anteriors candidats demòcrates com Al Gore i Kerry.)
Comentaris: 1
Obama ja ha guanyat
sgordillo | Estats Units | dimarts, 4 de novembre de 2008 | 21:17h
Suposo que Obama guanyarà. Tot apunta que ho farà, però personalment crec que Obama ja ha guanyat. Passi el que passi, ha guanyat. S'ha fet realitat el Yes, we can que alguns predicàvem mesos enrere quan Hillary era la preferida de la majoria, la candidata cridada a ocupar la Casa Blanca. Aquest matí he rebut un sms d'un polític que em deia: "Els que hi som des del primer dia, que no són tots els que ara farden, avui sí que podem dir yes we can. O millor they can?" És veritat, perquè mesos enrere, quan Obama encara no era un fenomen mediàtic a Europa, els internautes ja ens hi fixàvem. Vèiem que alguna cosa feia aquest candidat, que el canvi era possible. I finalment va desbancar la senyora Clinton, i sembla que serà el primer afroamericà que ocuparà la Casa Blanca. Alguns d'aquí se n'enreien. Alguns deien que els americans no votarien "un negre" com a president. Però vés quina cosa. La il·lusió, l'emoció, el somni. És possible. El canvi arriba als Estats Units.

(Molt bo el seguiment minut a minut de Vilaweb. Genial el material de la web 2.0 global. Les primeres eleccions d'un president tecnològic a l'era de la web social, a l'era del pas a la xarxa dels diaris de qualitat en paper.)
Comentaris: 1
Obama-Huckabee i el seguiment dels blocaires catalans
sgordillo | Estats Units | dissabte, 5 de gener de 2008 | 23:37h

Sopresa a Iowa. Els renovadors s'imposen en el tret de sortida de la cursa cap a la Casa Blanca. Això s'interpreta com un cop a l'establishment. El demòcrata Barack Obama [web] passa per davant de Hillary Clinton [web], i Mike Huckabee [web] agafa distància entre els republicans i deixa Rudy Giuliani [web] força lluny. Obama i Huckabee van per davant en les eleccions americanes. Però això només ha començat. L'arrencada electoral, però, desperta interès. Obama figura a les portades dels diaris catalans d'aquest dissabte. Potser perquè si uns altres Estats Units són possibles, un altre món també serà possible.

El català Oriol Vidal-Aparicio escriu aquest bloc des de l'oest americà per fer un seguiment exhaustiu de les eleccions presidencials als Estats Units. El periodista blocaire Toni Aira fa un paral·lelisme català a l'apunt Barack Laporta versus Hillary Bassat. El blocaire Xavier Peytibí també fa seguiment del procés electoral, i ha format part al Twitter d'un grup de blocaires catalans com José Antonio Donaire [bloc], Jordi Eduard Perales [bloc], Rubèn Novoa [bloc], i Xavier Tomàs —que ha creat aquest bloc específic—, tal i com explica en aquest apunt en Marc Vidal [bloc]. Ara toca New Hampshire (mireu el vídeo). Ho seguirem a la blocosfera catalana.
Afegir-hi un comentari
pagina nova d'en Saül Gordillo








Vols rebre els apunts del bloc? Introdueix el teu correu:

Lliurat per FeedBurner






www.flickr.com
Saül fotos Más fotos de Saül

Ver el perfil de Saül Gordillo en LinkedIn

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 325 visites
  • Aquesta setmana: 1813 visites
  • Aquest mes: 3556 visites
  • Des de l'inici: 1211909 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 1849 visites
  • Aquesta setmana: 8932 visites
  • Aquest mes: 16146 visites
  • Des de l'inici: 1704764 visites

Últims 40 canvis