La setmana passada vaig viatjar a Brussel·les, juntament amb altres periodistes, convidat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, una oficina que dirigeix Manel Camós i que compta amb Albert Royo com a cap de premsa. Van ser dues jornades —repartides en una i dues mitges— intenses i, per a mi personalment, molt interessants. He creat la categoria d'articles Europa per anar agrupant alguns apunts que escriuré els propers dies. He penjat les meves fotos a l'àlbum Brussel·les del meu Flickr. El tema del català a la UE està complicat, ja que Europa mira primer els estats abans d'acceptar noves llengües oficials. I què volem reclamar al Parlament Europeu o a la Comissió Europea si al Congrés espanyol Manuel Marín tot just acaba una legislatura marcada per l'hostilitat al català des de la presidència de la cambra. Sense estat propi, ben poca cosa hi ha a fer. I això sobta més quan et trobes que bona part dels alts càrrecs europeus amb els quals ens vam entrevistar eren catalans i, amb nosaltres, parlaven en la llengua pròpia.
