Torno de Londres amb il·lusió renovada. Molt satisfet i content per haver participat en el congrés de Cultura i identitat catalana a l'era digital [bloc], on he parlat d'El boom del bloc: la gran conversa a la Internet de parla catalana. I molt agraït perquè hagin comptat amb mi i m'hi hagin convidat. Vaig ser víctima del caos del transport públic per l'accident al metro i les mesures de seguretat extremes, segurament fruït d'una múltiple coincidència: els atemptats dels dies anteriors al Regne Unit i esdeveniments com la sortida del Tour de França des de Londres. A l'exterior, a Mile End especialment, i a tot Londres, accidentada mobilitat. A l'interior de la University of London Queen Mary, un congrés de format raonable i manejable, en un ambient pràcticament familiar. Però d'un altíssim nivell.
He après molt. Vinc amb el bloc (amb "c" de debò!) ple de notes, amb contactes interessantíssims. La llista de correu ja rutlla, i promet. Amb un llibre sota el braç [La pell de la diferència], gentilesa del professor Josep Gifreu. Amb converses que hauran de tenir necessàriament continuïtat. Amb trobades inesperades (amb el blocaireMartí Cabré o la seva companya i també blocaireNúria Masdéu, per exemple). Amb una enorme sensació de satisfacció, per l'experiència viscuda i els reptes sorgits. Inclús arran d'aquesta proposta meva de crear un codi ètic pels blocs polítics catalans. Per la gran exposició de Vicent Partal, l'optimista. Una intervenció que, per cert, Gifreu va comparar amb l'estil Al Gore. Dret, en moviment i acompanyat d'un power point (no sé com es diu el programa de Mac que ha fet servir en Vicent) curradíssim.
Em vaig perdre la intervenció inaugural de la rectora de la UOC, Imma Tubella. Però no em vaig perdre la cloenda de Gifreu, que amb les seves referències a la terra (a tornar del cel del ciberespai a la realitat de terra) i el seu poema final de Mossèn Cinto em va fer recordar l'artista Perejaume. Ambdós atrets per Verdaguer, ambdós arrelats a la terra, al país en el sentit més literal i físic del terme. Aquest professor Gifreu nostre, imprescindible, vital, que és una mena de Joan Fuster de l'era digital. Parla del "nosaltres" en una època en què sembla que la globalització de la xarxa hagi de ser incompatible amb el discurs de la comunitat pròpia, la proximitat, l'arrelament. Res més lluny de la realitat.
Totes les intervencions van ser potents: Strubell, Adell, Borràs, Bracho, Montesinos i la resta de conferenciants que figuren en el programa. [A la foto de família feta pel company Dani Postico, alguns dels participants.] Casdascuna d'elles complementava les altres, oferint un puzzle de la complexa i rica Internet catalana. Era, el congrés, la metàfora d'una anotació blocaire amb hipertextualitat complementària, amb referències una respecte l'altre. Tot lligava, tot enllaçava. La construcció nacional també. [Per què bloguegem, escriu Toni Ibàñez.] Com un gran apunt! Una prova de l'encert de la organització, a càrrec de Roser Pujadas, a qui felicito novament des d'aquí!
Casualment vaig conèixer una calellenca, allà a la universitat londinenca. Volta el món... I em sento directament culpable que una persona que vaig conèixer allà, amb qui vaig compartir una escapada cafetera i bones estones de break i dinar a peu dret, s'hagi decidit a obrir aquest bloc: L'home invisible. Caldrà seguir-lo. Jo ja l'he afegit al meu Bloglines.
Queden pendents dues coses immediates. La discussió del Manifest de Londres, que proposarem conjuntament amb el blocaire ebrenc Daniel Gil. I la redacció de les conclusions i la seva possible publicació en paper.
Aquest divendres, a les 5 de la tarda, participo en una taula rodona a la Blanquerna amb Miquel Iceta [bloc] i Marc Roca [bloc], organitzada per David Miró. Els blocs polítics seran els protagonistes de la conversa, des de tres visions ben diferents: la d'un polític, la d'un periodista i la d'un ciutadà, tots tres blocaires.
Serà inevitable que parlem del portal de blocs polítics Poliblocs.
El dia 29 de juny, a Barcelona, a la Blanquerna, en el marc de l'onzena Universitat d'estiu de la Ramon Llull, participaré en la taula rodona Els blocs polítics: una nova forma de participació ciutadana, acompanyat de Miquel Iceta [bloc] i Marc Roca [bloc] i moderada per David Miró, que és l'ànima del curs que duu el títol Noves tecnologies i periodisme: de Lou Grant a Míster Spock.
Aquest dijous, a partir de les 9 del matí, participaré a COMRàdio en el programa de Glòria Serra els Matins.COM. Em conviden a xerrar una estona de blocs polítics i de la cibercampanya municipal. Ja hi vaig estar fa uns mesos, en el programa de Mònica López i Josep Maria Sarri [Entrevista a COMRàdio]. El ressò mediàtic de la cibercampanya a través dels mitjans escrits és menor en aquests comicis que no pas en les eleccions al Parlament. No obstant això, ja s'ha instal·lat la idea que a Internet passen coses que repercuteixen en la campanya (és l'any del videobloc!), i atrau l'interès dels mitjans de comunicació. Encara que siguin eleccions municipals...
No hi va poder ser (precisament perquè té poc temps) en Pep Farràs [bloc], president d'Òmnium Cultural a la comarca i un dels pocs blocaires pirinencs. M'hauria agradat conèixer-lo i fer-la petar. Una de les idees que van sorgir en la xerrada va ser la d'aprofundir en una xarxa territorial de blocs del Pirineu, a l'estil de la gent de l'Ebre, i en això vam coincidir amb l'Albert.
Cal una mena de Gustau Moreno, periodista blocaire de Tortosa, per convertir el Pirineu en un territori virtual cohesionat i de diàleg com ho és l'Ebresfera. Un dels reptes és que sorgeixi algun nou blocaire (espero notícies, amb algun comentari!) i que poc a poc es vagi bastint una xarxa en aquest país privilegiat. Els polítics tenen una bona oportunitat, ara que toca eleccions. Però no han pas de ser els únics.
Em va sorprendre la força Tamarrolandia, un bloc de Les Escaldes (Andorra), que vaig descobrir gràcies als assistents a la xerrada. L'exageració de comentaris que acumula demostra el paper de fòrum virtual que deu fer aquest bloc a Andorra. Fins a cinc-cents comentaris!
En la conferència de divendres vaig plantejar cinc punts per fer un salt endavant qualitatiu en la bloquesfera política:
-La quantitat no importa (defugir la guerra de xifres dels blocs dels partits)
-Aprofundir i treure més profit de l'eina dels blocs (més diàleg, menys atac)
-Saber destriar el gra de la palla (per una lectura selectiva)
-Superar les onades invasives de blocs (per les campanyes electorals)
-No respondre les agressions ni caure en trampes (contaminació i hormones)
L'excepcionalitat del cas català en el món dels blocs respon, en part, a l'excitació política (canvis de govern, nou Estatut, crisis polítiques... nou paisatge del postpujolisme) i la identitat que està creant el domini.cat.
La identitat.cat lliga amb el boom de la catosfera, i una manera de garantir la bona salut dels blocs en català (especialment els polítics) és, al meu entendre:
-Aprofundir en nous elements (vídeo, podcast, wikis, etc)
-Crear més comunitat des de la transversalitat (xarxes territorials)
-Aprofitar la incorporació de nous internautes (degoteig generacional)
-Aixamplar el territori.cat aprofundint en la identitat.cat
Ara llegeixo, tot navegant, algunes peces que s'han publicat prèvies a la xerrada, fet que em fa adonar del ressò que tenia la convocatòria.
[Ens hi hem estat a Cal Teixidó, a Estamariu (Alt Urgell), i avui, ja de tornada, ens hem aturat a Olià (Cerdanya), seguint les recomanacions de l'amic Xevi Galceran [bloc], que va escriure l'apunt La Mandonguilla Quadrada. Hem dinat al restaurant de la Nani i en Carlos,
que tiren endavant una proposta molt innovadora en el context de la
Cerdanya. Feia anys que no veia la Nani, i ha pagat la pena dinar-hi i
anar-hi per retrobar-nos.]
Entrevista a Ràdio Arenys, de la mà del míticÈric Bertran [bloc], amb Xavier Mir [bloc] i el conductor del programa, Carles Mesa. Ràdio municipal a peu de Riera, en un dissabte de mercat amb l'ambient de Sant Jordi imperant. Mercat, llibres i ràdio a l'aire lliure. Magnífic per a un migdia de dissabte.
El dia abans, divendres, presentem al Petit Parcir de Manresa el llibre L'Estatut. Km 0, del col·laborador de l'ACN a Madrid Pere Gendrau. La presentació esdevé reflexió profunda i crítica de l'"on estem i cap a on volem anar". Allà conec l'Anna Gorchs, periodista companya de feina, i el blocaire republicà Moisès Rial, de Puig-reig. Em preocupa el pessimisme col·lectiu. Però el sopar posterior convida a l'optimisme. Conec, entre d'altres, personatges potents i interessants com Marcel Mateu, professor de dret constitucional de la UAB, i l'ànima de la Llibreria Parcir. La tourné (del llibre) del cronista Pere Gendrau per la Catalunya central, amb el seu llibre sota el braç i la xupa Matrix inconfusible, és un exercici d'introspecció nacional.
Ni Manresa ni Berga (on dissabte en Pere va presentar el llibre amb Joan Puigcercós i Quico Homs, poca broma!) són les caricatures d'allò que algú podria anomenar la "Catalunya catalana" ni l'esperit crític de determinada societat civil va lligat a la depressió col·lectiva. Com diria Ramon Barnils, "la política és massa important per deixar-la en mans dels polítics". I, parafrasejant Jordi Pujol, ara tornaria a tocar "fer país". Mireu les plataformes sobiranistes, les campanyes i l'hiperactivitat blocaire i internauta i ja veureu com les coses s'estan movent.
En Toni Sellas [bloc], professor de la Universitat Internacional de Catalunya, s'apropa fins a Girona per xerrar una estona i enregistrar una conversa que penjarà al seu bloc de podcast. Aquest periodista de la ràdio que ara sedueix els alumnes a les àules parlant d'Internet i noves tecnologies (nous formats al capdavall, per al periodisme que persegueix les bondats de sempre) s'interessa per l'ACN, Poliblocs, aquest bloc i la catosfera en general. Espero que l'entrevista hagi estat profitosa.
Tot això la setmana que es constitueix el Consell Assessor i Consultiu del Consorci Digital Mataró-Maresme, del qual en formo part com a professional juntament amb els companys Joan Catà, Oriol Ferran [bloc], Pitu Abril i Eva Joan, a qui vaig tenir el plaer de conèixer en aquella àgil i funcional reunió constituent al Consell Comarcal del Maresme presidida per l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron [bloc].
Setmana intensa... i sense esmentar la feina, és clar.
El diari electrònic d'Internet i noves tecnologies Nació Digital em fa aquesta entrevista. Els agraeixo l'interès i també que hagin col·locat aquest bloc que llegiu entre els seus enllaços destacats. És un gest que aprecio de la bona gent d'Osona que lidera en Miquel Macià. Demostren que, des del territori, es pot fer periodisme a la xarxa amb qualitat i generant negoci. Gràcies i felicitats.
Seguim de gira mediàtica. Aquest vespre, a partir de les 9, al programa Tot gira, amb Kiku Sanchís (foto), a Catalunya Ràdio. Em va trucar en Pep Ruiz, que muntarà un reportatge sobre els blocs. La catosfera és notícia, i cal aprofitar l'interès dels mitjans tradicionals per prestigiar els blocs i potenciar el fenomen en què s'estan convertint. Qui havia dit que els blocs eren cosa de freakis?
La gira mediàtica no s'atura. Des que vaig sortir al Telenotícies de TV3 [aquest és el vídeo], no han parat de trucar-me les emissores de ràdio. L'últim bolo és una entrevista a COMRàdio que m'han fet Mònica López i Josep Maria Sarri, membres de l'equip del programa La Malla Ràdio. S'emetrà aquest divendres, dia 19, de 12 a 1 de la nit. (Des d'aquí us podreu descarregar l'àudio.)
Crec que l'entrevista està molt ben plantejada per part dels periodistes perquè aprofundeix força en aquest món dels blocs i la catosfera en general. Es nota que la Mònica i en Josep Maria hi entenen d'Internet, i dels blocs polítics i no polítics [tenen fotoblog!]. Han afrontat qüestions interessants que fins ara no havia pogut tractat en les intervencions radiofòniques anteriors, a RAC1 [Això és un festival i Ràdio i bloc: interactivitat amb els oients/lectors] i a Catalunya Ràdio [Tertúlia interactiva a Catalunya Ràdio]. El format de La Malla Ràdio, un clàssic per als internautes, ho permet millor.
En aquests moments comença L'oracle, el programa que condueix Xavier Graset (foto) a Catalunya Ràdio, de 3 a 4, en una franja horària certament mítica a l'emissora pública. Ja vaig anunciar-ho ahir. Els oients (en directe a través de la xarxa o pels receptors de ràdio convencionals) i els lectors d'aquest bloc que vulgueu dir-hi la vostra, deixeu aquí un comentari. Durant la tertúlia, en què m'acompanyen Manuel Cuyàs, Lluís Racionero i Ramon Tremosa[web], intentarem generar interactivitat amb vosaltres, oients/lectors.
M'acaba de trucar en Xavier Graset per convidar-me a participar, demà dimarts, de 3 a 4 de la tarda, a la tertúlia de L'oracle, el programa que presenta i dirigeix a Catalunya Ràdio. És una tertúlia d'actualitat, però parlarem una mica dels blocs. Quan sigui a l'estudi penjaré una anotació i els lectors/oients que vulgueu podreu deixar els vostres comentaris. Buscarem la interactivitat. Des d'ara, doncs, aquest bloc i els seus lectors queden connectats amb L'oracle. Fins demà.
L'entrevista d'ahir al programa Minoria Absoluta de RAC1 (a la carta) va fer disparar les visites en aquest bloc. Fins 3.900 visites, un èxit només superat pel trànsit obtingut durant la jornada electoral de Tots Sants (més de 6.000). Mentre era a l'estudi vaig escriure l'anotació Això és un festival [hi he penjat un vídeo que vaig fer mentre hi era l'Empar Moliner], amb la intenció de buscar la interactivitat amb els oients i/o lectors. Fer ràdio i bloc alhora em va semblar que era la fórmula ideal per satisfer l'audiència. Gràcies a això vam aconseguir una seixantena de comentaris d'oients/lectors de tot el món. Hi ha comentaris penjats des d'arreu dels Països Catalans fins a Bilbao, Londres, Escòcia i Ljubljana, Slovenia, entre molts d'altres.
Ràdio i bloc per Internet, al mateix temps. Aquesta combinació donaria per a experiments molt interessants, crec. Ahir no vam poder aprofundir-hi del tot, però vam trencar el gel i vam obrir una (modesta) escletxa. ¿Us imagineu una secció periòdica d'aquest magnífic programa, o de qualsevol altra que busqui el contacte amb l'audiència, i una activitat blocaire oberta i positiva simultània? Seria magnífic.
Han passat molts anys perquè, finalment, ahir pogués satisfer dues de les meves passions. La ràdio i, aquesta més recent, la bloquesfera. Una radio catosfèrica!
Gràcies a la gent de Minoria Absoluta (Toni Soler, Manel Lucas i Queco Novell, a la foto) i moltes gràcies a vosaltres, lectors d'abans i oients incorporats a lectors blocaires a partir d'ara, per haver entrat en el joc.
Per cert, mig en conya li vaig suggerir al Toni Soler que incorporés una secció setmanal de blocs en català al seu programa. Una càpsula d'actualitat dels blocs polítics (o un ventall més obert, si voleu) en el context d'un espai innovador de la radiodifusió catalana seria sensacional. Droga dura per a un grapat d'oients que també fan bloc i que formen part de la generació bloc.
Sóc a l'estudi de RAC1 amb la colla del Minoria Absoluta. Aquesta gent s'ho passa teta. Fan una enveja tremenda, i crec que això és compartit per milers d'oients del programa. M'ho acaben de dir en Joan Camp i en Guillem Sureda, del Racó Català, que són dins de l'estudi entre el públic. L'Empar Moliner, que, per cert, va ser blocaire per a El País durant la passada campanya electoral catalana, ja ha arribat i també participarà en la segona hora del Minoria.
Em llevo havent dormit 6 hores (potser m'ho pregunten), esmorzo a peu dret i marxo pitant cap a Barcelona. Aquest migdia, a partir de la 1, m'entrevista la colla del Minoria Absoluta, de RAC1 (en directe per Internet), per parlar de blocs polítics. La catosfera està de moda.
Si puc i em deixen, faré algun apunt des de l'ordinador que tenen a l'estudi.
Sospito que algun lector deu tenir la mosca al nas. Fa dies que no escric sobre l'actualitat política. Aquests atípics dies nadalencs estic desconnectat, perquè necessitava fer un reset. No obstant això, he intentat mantenir la cita diària, amb anotacions enllaunades, certament. Algú se m'ha queixat, i després ha admès les meves explicacions. Sóc conscient que pot haver fet mala impressió penjar anotacions sobre blocs i recull d'articles publicats mentre ETA tornava a atemptar i es trencava la treva. Pot semblar estrany, però necessitava prendre'm aquest respir. Prometo, doncs, un retorn progressiu a la normalitat la setmana vinent. Hi ha molta teca, i aquests dies llegeixo peces molt interessants (que cal compartir) per una catosfera política amb trempera que cada dia creix més.
Dit això, aprofito per recollir més reaccions al reportatge de TV3 sobre blocs polítics.
Ahir la catosfera política catalana era notícia a TV3 [Blocs polítics al Telenotícies]. Aquest matí, mentre llegia algunes reaccions a la xarxa, arran de la peça informativa del periodista Jordi Pons a la televisió pública catalana, he rebut un correu electrònic de l'Anna Pujol, la productora del Minoria Absoluta de RAC1. M'ha convidat a participar dimecres, dia 10, en el mític programa del trident Toni Soler-Queco Novell-Manel Lucas (a la foto). Començo, doncs, el 2007 amb la sorpresa per l'interès mediàtic de la catosfera política i amb l'agraïment a aquells que consideren saul.cat com a bloc de referència.
Les reaccions que he trobat són aquestes (si n'hi ha més, afegiu-les a comentaris):
Ahir, divendres, vaig anar a l'Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMT) a fer una xerrada sobre blocs, convidat pel company Pau Pujadas. Allà em vaig trobar amb el també company i blocaireEloi Aymerich, que va suportar estoïcament l'hora i mitja de rotllo sense cap necessitat. Això dels blocs no els venia de nou, als estudiants. De fet, mitja dotzena d'ells tenen bitàcola activa, amb una periodicitat d'actualització setmanal.
De la cultura dels blocs [aquí el pdf de 2 planes de l'article a la revista d'Òmnium] a la bloquesfera política.
Em vaig entretenir, especialment, en el fenomen blocaire de Mataró. [Juan Varela: Mataró, ciudad blog] Jugar amb la idea de glocal perquè la xarxa i la bloquesfera serveixin per cohesionar ciutat i apropar persones, per incentivar el debat, l'esperit crític i elevar el llistó de la ciutadania. M'he referit al cas dels avis mataronins Encarna Siles i Romuald Grané [Romuald Grané, un blocaire d'ICV de 83 anys.]
Els vídeos a la xarxa han causat especial interès entre els alumnes. El màrqueting viral i les experiències més agosarades.
