Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Ahir, hores després que Catalunya jugués (sense Bojan) el partit contra l’Argentina davant de més de 42.000 persones al Camp Nou, l’Espanya pluralista, que ja no és la plural ni la federal, feia el ridícul al festival Eurovisión de la mà d’un actor català, l’igualadí David Fernàndez [wiki], en el paper de Rodolfo Chikilicuatre [bloc], de la factoria d’Andreu Buenafuente. El frikisme arribava a Eurovisión i confirmava que l’aposta de la televisió pública espanyola per la qualitat és, si més no, qüestionable. El ball del chiki chiki a mitjanit preparava el terreny per a la celebració, precisament aquest diumenge, del Dia de l’Orgull Friki, que té a Internet un dels seus espais de difusió més massiva. Ha estat el blocaire ebrenc Jacme qui m’ha recordat que avui se celebra el Dia de l’Orguell Friki. Hi ha un grapat de blocaires que s’hi han adherit, a la celebració, que té aquesta entrada a la Viquipèdia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com he dit en algun altre lloc comentant el frikisme espanyol, amb l’èxit popular del Chiki Chiki s’ha demostrat que Espanya és un país friki. Els catalans seríem més acceptats pels espanyols en general amb més productes d’aquest tipus. Però l’ideal hauria estat que el Chikilcuatre hagués fet com Serrat, i haver-se negat a cantar si no ho podia fer en català. Per què una situació va ser possible l’any 1968 i ningú va pensar-hi el 2008? Hauria suposat una bona sacsejada per a l’Espanya plural!
El frikisme és quelcom més que fer l’imbècil a la televisió. El frikisme te estil (un, si més no), fins hi tot quan és vulgar.
Una persona friki no va autroproclamant-se com a “friki”. Només és una paraula sense cap poder. I no per autoanomenar-te així ho seràs.
El dia de l’orgull friki és una bestiessa sense cap ni peus, fet per algun homanet d’igual indole.
Un friki de veritat si celebra quelcom celebra el dia de la tovallola (http://en.wikipedia.org/wiki/Towel_Day). El de la tovallola, no cap altra.
Primer de tot, el “friquisme” no ha arribat a Eurovisió. Més aviat, eurovisió ES el friquisme, com a mínim des de que va guanyar Abba, però segurament abans i tot. I des d’Abba fins al gall dindi irlandès (no classificat per a la final) o els Pirates Del Carib letons, passant pel Chikilicuatre, demostra que, oh llàstima, no només la televisió pública espanyola es lamentable. No és un fet diferencial, és un fet generalitzat.
I el “dia de l’orgull friki” és una bestiesa. Estic amb Slartibartfast, si s’ha de celebrar alguna cosa, és el dia de la tovallola, o el dia de la wikipedia, ja que precisament va ser l’article del Dia de la Tovallola a la wikipedia espanyola el que va desencadenar una guerra que va demostrar que <a href=”http://www.arfues.net/wiki/pmwiki.php/Main/Deugarte”>la wikipedia en té ben poc de democràtica</a>.
Fins després, i gràcies per tot el peix.
A mi m’agrada la part divertida del món friki, ja que sobretot cal prendre’s la vioda amb humor, fins i tot quan has de sortir a parlar en públic amb un paper enganxat al c…
🙂
per mi, el fet de discutir si s’ha de celebrar el Dia F o no ja és una activitat friki… només cal recordar les múltiples i variades discussions bizantines dels frikis, com ara sobre qui és més friki, o què ho és i què no ho és…
crec que és una excusa com una altra per passar-s’ho bé. A més a més no s’hi obliga ningú, no es fa mal, i no es dilapiden recursos públics…