Nadal-Álvarez, una foto que el Maresme s’ha de saber cobrar

Fa temps vaig deixar escrit que al Maresme calia iniciativa política [La manca de lideratge polític del Maresme] i que el Maresme havia d’aprofitar la carta als Reis que el conseller Joaquim Nadal presentava a Madrid per exigir més i millor inversió a Catalunya per incloure-hi actuacions a la comarca [El Maresme necessita lideratge]. Doncs, mira com són les coses, que aquest dijous el conseller Nadal ha escenificat la nova etapa de relacions Generalitat-Estat fent-se la foto amb la controvertida ministra de Foment que segueix sent Magdalena Álvarez. I la foto que pretén capgirar les tibantors, els recels i les punyalades entre els governs català i espanyol s’ha fet aquest dijous a Madrid precisament amb l’anunci del traspàs de la carretera N-II al seu pas pel Maresme a la Generalitat. Que el tram viari més perillós per la sinistralitat més alta del país [En Jaume Batlle] deixi de dependre de l’Estat és, en principi, una bona notícia. Que l’anunci de la nova administració competent en aquests 52 quilòmetres que separen Montgat de Tordera sigui la de la Generalitat també és, en principi, molt positiu perquè ens apropa —i ara surt el maresmenc— al somni d’una via pacífica i cívica, una via de connexió intermunicipal i no pas una carretera d’àmbit estatal.

Però dit això, i amb aquella alegria que almenys el Maresme per primera vegada sembla que s’endú un trumfo, cal recordar que no hi ha solució màgica ni pactada per a descongestionar l’N-II. Primer caldrà negociar amb el territori, i no caure amb l’error històric de l’imposició des de fora. Encara recordo l’època dels ministres prepotents —Sáenz Coscubiela es deia aquell home— i dels consellers absents —era l’època de Cullell— i després del ministre Borrell, quan al Maresme se li birlaven les inversions en benefici de la Barcelona olímpica de Maragall i se li imposaven autopistes de pagament. Que no repeteixin l’error d’imposar calçades laterals a l’autopista si aquestes no estan pactades amb els alcaldes (no sóc l’únic que se’n malfia). Que no repeteixin l’error de jugar-ho tot a l’aposta de l’obra pura i dura i desatenguin la inversió —més necessària que mai— en transport col·lectiu. Que no es quedi tot plegat en una foto Nadal-Álvarez, en un anunci mediàtic i una xifra (400 milions d’euros). Benvinguda sigui la iniciativa política de la Generalitat. Benvinguda l’oportunitat històrica d’una ministra que necessita refer-se i desaparèixer del Polònia a marxes forçades. I benvinguda sigui, quan es produeixi, l’aliança política al Maresme i des del Maresme per no desaprofitar aquest tren que passa amb 400 milions perquè aquests 400 milions no siguin només formigó i interessos empresarials, sinó realment solucions de futur amb ambició i respecte alhora.

La meva aposta és una combinació serena i intel·ligent, dialogada al màxim amb institucions i sectors de la comarca, de tres elements: la construcció de laterals a l’autopista gratuïts i respectuosos amb l’entorn, alliberament del peatge de l’autopista més antiga de l’Estat per als residents —almenys per als que van a treballar— i inversió en transport públic (rodalies de primera a tota la comarca, no només fins a Arenys de Mar, i carrils amb més bus a l’autopista). Modestament, ho dic.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*