Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
“En l’ordre de les idees, CDC havia rebut aportacions molt positives, entre d’altres d’en Ramon Trias Fargas, d’en Josep Maria Cullell, d’en Macià Alavedra, de la Maria Rúbies, d’en Jaume Casajoana, d’en Xavier Bigatà o d’en Jaume Ciurana, persones d’un gran pes dintre del partit.”
“És del tot erroni que jo, com alguns afirmaven, no volgués reconèixer en Roca com el número dos de CDC. Podia haver-hi algunes maneres de veure les coses no coincidents, però al meu entendre no hi havia més número dos que en Roca ni més futur cap de CDC i, per tant, candidat a la presidència de la Generalitat que ell. No pas perquè no hi hagués altres possibles candidats de molta, moltíssima, vàlua -en citaré dos: en Josep Maria Cullell i en Macià Alavedra- sinó simplement per lògica i per mèrits.”
“(…) el 8 de maig de 1980 vaig prendre posessió del càrrec de president de la Generalitat de mans d’en Josep Tarradellas. Havent dinat amb els convidats a l’acte, a la tarda em vaig reunir a soles amb en Lluís Prenafeta, el secretari general del govern que acabava de nomenar. Li vaig dir: ‘Lluís, en aquests moments la Generalitat som tu i jo’.”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui el President Pujol ha tornat del Marroc. Ja l’hem sentit. Trist, dolgut, no s’ho pot creure de persones que tant van fer per a Catalunya quan treballàven amb ell a la Generalitat intentant trobar la menera de tirar endavant el dia a dia. Quants desenganys, els d’aquells moments, en veure com altres catalans com ells, gent d’aquí, els posaven tants pals a les rodes com podien, com si aquella Catalunya que s’intentava construir del no rés, no tingués d’ésser igualment vàlida per a ells i els seus fills. Com si els Cap’s i els hospitals que es van anar repartint per tot el territori no fóssin cosa de tots per a tots. Galdós el paper d’en Lluch, en oposar-se a aquella mena de concert económic que en Alavedra lluitava per aconseguir. També quan essent ministre de sanitat ens va negar el trapàs, que finalment ens va donar el denostat Aznar només accedint a donar-nos els mateixos diners que per la cosa es gastava a Madrid Comunitat.
No estic bastint cap tallafocs. Si Alavedra i Prenafeta son culpables d’alguna cosa ja es demostrarà i en rebràn el càstic que s’hauran merescut, que ja han començat a rebre com hem vist tots en directe.
Saül, crec que fas bé d’adreçar als teus lectors cap les memòries de Pujol, més que res per obrir els ulls als que neguen que es fés res i també per denunciar als que van ser els culpables que ens quedéssim curts en moltes coses.
Encara que siguin hores tristes pels que haviem compartit moltes estones, molts anhels, il.lusions i ganes de bastir dignament un país, el que ara està passant no ens ha de fer perdre cap il.lusió, ja que cada dia estem més aprop del moment en que la nostra senyera podrà onejar junt amb la europea a Palau. Com qualsevol país normal.