Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Independentisme en castellà: matar el català a la irlandesa
De tant en tant, apareix en els mitjans «nostrats» algun article que «reflexiona» sobre la necessitat que té l’independentisme de fer-se escoltar en castellà, fins i tot d’incorporar la llengua dels espanyols a la Catalunya independent. I val a dir que de seguida hi ha qui s’apunta a lloar el valor i la intel·ligència de la proposta. El penúltim que ha alçat una altra d’aquestes polsegueres ha estat el periodista Eduard Voltas: En castellà també, sisplau…
Diuen que cal la «transversalitat», que amb l’independentisme «identitari» no en tenim prou, que és necessari també l’independentisme basat en arguments estrictament econòmics. D’això se’n diu popularment «conèixer el rei per la moneda». I qui coneix el rei per la moneda, qui actua mogut per l’interès particular –econòmic–, sol ser un suport voluble i evanescent, dels que canvien de bàndol segons quina siga l’oferta del mercat. És com quan truques a Telefònica per dir-los que te’n vols donar de baixa i tot seguit et fan una contraoferta, i per allò de no moure els mobles de casa, i per més fàstic que et faça la companyia, te’n desdius i continues amb Telefónica. Per la moneda. Qui diu Telefónica diu Espanya i Catalunya.
No dic jo que no siga útil sumar vots a favor de la independència ni que siguen vots volubles i interessats. Tota pedra fa paret. Però jo sóc «independentista identitari». No dic que no siga important acabar amb la secular espoliació espanyola. És importantíssim. Però no és aquest el motiu pel qual aspire a la independència dels Països Catalans. No conec el rei per la moneda, jo. Sóc independentista perquè crec que la independència dels Països Catalans és l’única opció que pot garantir la continuïtat del català i de la cultura catalana. Més i tot, com a valencià, quan pense la nació catalana en termes de Països Catalans no contemple la possibilitat d’incloure-hi les comarques castellanoparlants, siguen les de nou empelt o les històriques. No crec en les nacions bilingües i no tinc constància que aquestes comarques valencianes tinguen cap interès de ser-ho tampoc.
Faig ara un exercici de política-ficció –a tall d’exemple– i m’imagine Artur Mas avui mateix, en una Catalunya indepedentent, alliberada de l’espoli espanyol. I estic convençut que la seua política econòmica i social no seria gaire diferent de la que ha posat en pràctica ara, sent virrei espanyol a Catalunya. Com deia aquell, en una Catalunya independent els corruptes ja no serien els corruptes espanyols, sinó els nostres corruptes. Quina ganga! De moliners mudarem, però dels lladres no escaparem… Una sangonera és una sangonera, en bassa espanyola o en bassa catalana.
Si m’interessa la independència, la de Catalunya primer i en un futur –sisquera que fóra prompte, ai!– dels Països Catalans, és per poder continuar escrivint articles en català amb normalitat i amb dignitat, convertida en la llengua pròpia d’un país lliure i sobirà. Si la independència inclou haver de mantenir el castellà als Països Catalans, tant se val la independència. Tant se val aturar l’espoli si a la fi condemnen el català a morir a la irlandesa.
Publicat a Diari Gran del Sobiranisme
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tots assumim que amb la independència el català podrà estar més protegit que a l’actualitat, per molt cooficial que sigui el castellà. Automàticament, l’estatus del català serà de llengua pròpia i principal del país, d’escolarització i de llengua prioritària a l’administració i la justícia, i sobretot, ho serà sense cap mena de discussió i ingerència. Amb el pas del temps, no creus que l’ús seguirà normalitzant-se? Cal estar atents a qualsevol atac a la llengua, però amb actituds resistencialistes no anirem enlloc.
I escriure articles en un país normal, seria fent-ho directament en català als principals diaris. I excepte l’ARA, La Vanguardia i El Periódico ho són en castellà. Així que no t’enganyis, que encara no tenim normalitat. I si hem de somniar que amb la independència recobrarem la puresa lingüística del segle XIV, ja ens en podem oblidar.
Gràcies.
A més per sumar independentistes de parla materna castellana no cal fer servir el castellà, jo sóc de familia castellano-parlant i visc envoltat per una majoria de castellano-parlants i quan parlo amb d’altres membres de la meva família o veïns parlo tant en un idioma com en l’altre i tothom entén tots dos idiomes.I n’hi ha que son independentistes i n’hi ha que no, però mai he sentit ningú argumentar que no és independentista perquè no entengui o perquè tingui por del català.
No hem de confondre els opinadors (de dintre i fora de Catalunya) amb els catalans amb origens familiars de castellans (en sentit ample). Quants tenim el cognom en castellà a Catalunya? Quants van sumar-se a la lerrouxada de demanar l’ensanyament en castella?
Els catalans ens hem de sumar tots per acabar amb la colonització, sense fer distincions entre nosaltres.
Si creuen convenient fer independentisme castellà allà ells. En canvi, tú fas algo per la teua terra -València s’entén-? O es que com allà la cosa està prou inmadura només divagues pels territoris fàcils esperant un temps millor, per a intentar alliçonar sobre les essències fusterianes?
Cucarella, dedica’t a escriure llibres i deixa’t de banda un poc la política. Tant tú, A.Cerdà, com Josep Guia, se vos ha cremat l’arròs per falta d’aigua
La independència,per sí mateixa,normalitza el català a tot arreu: des de l’etiqueta de la Coca Cola i els Danone,fins a l’atenció telefònica de Vodafone o del BBVA.
La independència,per sí mateixa,normalitza i el Bon dia en primer lloc esdevindria habitual en un temps rècord.
On està el problema si el castellà és també oficial? Es més: si afegim l’anglès com a llengua també oficial a Catalunya,on està el problema?
Tots els països amb llengues locals petites com la nostra,afegeixen altres llengues més globals per estar presents al Món. A Holanda és l’anglès,i això ho sap tothom. Poquíssima gent se’n va a Holanda o Dinamarca i aprèn quatre paraules en neerlandès o en danès. Jo no conec a ningú que hagi fet aquest esforç.En canvi,sí que conec a catalans que s’han quedat a viure a Holanda o Dinamarca i han après les llengues locals.També et diré que conec a gent que porten 5 anys visquent a Romania i només parlen en anglès….
La intransigència no és bona per tal de que el català trobi un lloc social com a llengua Local sinó som capaços de tenir una llengua Global convisquent amb nosaltres.
Clar que el català morirà un dia perquè hi haurà una generació que parlarà en anglès o xinès amb els seus propis fills! Abans aquí es parlava llatí i abans del llatí hi havia altres llengues… També desapareixerà l’espanyol,l’anglès,l’urdú,l’àrab,el xinès….Però per això fan falta encara moltes generacions. La nostra,passa el català a la propera…i és això l’important.
(nota: el que es va inventar això del Captcha és un grandíssim fill de puta perquè mai s’entenen quins collos de lletres hi ha)
Dit això, jo vull la independència per moltes raons i entenc que cadascú tinga les seues. Això no obstant, considere fonamentals tres:
En primer lloc, i és la meua prioritat, la vull perquè trobe, com el senyor Cucarella, que és la millor garantia per salvaguardar la llengua i la cultura catalana, a la qual em sent personalment vinculat.
En segon lloc, la vull perquè l’independentisme suposa un projecte polític engrescador que jo associe amb elements que valore, com ara la democratització, la recuperació del patrimoni mediambiental, la preocupació pel benestar dels ciutadans, etc.
Finalment, la vull perquè, enfront, les ofertes polítiques “espanyolistes”, de dreta o d’esquerra, em semblen caduques, fracassades, contraproduents o simplement nocives.
Com a colofó puc afegir que també sé què és el nacionalisme, quina és la seua naturalesa, els seus avantatges i potencialitats, la seua història i, és clar, els seus perills.
En conseqüència, no veig una veritable incompatibilitat entre un dit “nacionalisme econòmic”, un de “polític” i un d'”ètnic”: el nacionalisme integra tots tres, i ho ha fet així des del seu naixement al segle XVII.
Ara, parlant del que diu el senyor Cucarella, trobe que la seua visió és legítima però roman parcial. Una cosa és que als dos, a ell i a mi, ens moga la qüestió de la llengua, cabdal al nostre pobre País Valencià, i una altra, n’és que no entenguem que els moviments independentistes són més que això, i encara, que una nació catalana que es vulga democràtica i alternativa, única garantia d’èxit, no pot obviar la història ni pot donar l’esquena als catalans, valencians, illencs o nordcatalans de parla i cultura castellana, francesa o occitana.
Senyor Cucarella, en un País Valencià independent, els castellans haurien de tenir drets lingÜístics per més que la llengua nacional fos el valencià. No fer-ho així, seria caure en les mateixes errades que han comès amb nosaltres i no entendre el mestisatge cultural del qual som fills.
No troba?
A Irlanda a l’any 1845 va patir la malaltia de la patata, font bàsica d’alimentació de la població colonitzada, això va provocar una situació d’extrema pobresa, es calcula la mort d’uns dos milions de persones. Aquesta situació va fer que uns dos milions de la població emigrés per sobreviure, i aquest fet d’emigrar va fer que abandonessin el gaèlic irlandès per aprendre i ensenyar l’anglès als seus fills.
Això ho comento per fer evident que el nostre cas no és ni de bon tros el mateix, es miri com es miri. L’espanyol com el francès no són les nostres llengües. Saber-les? Sí i tant, però no com a pròpies, si no com a estrangeres.
Països Catalans, catalans!!!!
Ara passem a la llengua. Tothom d’acord que el català ha de ser idioma oficial a Catalunya . En cas que hi haguessin més idiomes oficials, caldria definir un mapa regional d’idiomes. Quan diem que Suïssa té quatre idiomes oficials, no significa que els residents a Ginebra i Zurich siguin políglotes, sinó que el territori de la Confederació Helvètica està dividit en quatre regions lingüístiques: la Suissa francòfona, la Suissa germànica, la Suissa itàlica i la Suïssa rètica. En cada territori de Suïssa només hi ha un sol idioma oficial, el mateix passa a Bèlgica. La comparació amb el Quèbec posa en evidència que Espanya no és com el Canadà, ja que l’ordenament constitucional espanyol imposa la llengua castellana a totes les disset comunitats autònomes. Que el català sigui l’únic idioma oficial de la República Catalana no és incompatible amb un coneixement elevat de l’idioma anglès, tal com passa a Dinamarca.
L’estat, per anar bé, hauria de mantenir-se el màxim de neutre possible en aquest tema (i en els altres). Evidentment, per mantenir-se neutre entenc promocionar el català davant les altres llengües, perquè en el conflicte lingüístic entre català i castellà, el català té les de perdre. Però això no impedeix reconèixer també el castellà com a oficial.
Amb tot, segueixo pensant com tu que l’argument principal per a la independència és el cultural (o l’identitari, com es vulgui dir). Josep Ramoneda en parlava en <a href=”http://www.ara.cat/premium/contraportada/Independencia-economia_0_678532141.html”>una columna al mateix Ara</a>, fa una setmana, que vaig trobar molt interessant i que ho resumia prou bé preguntant “Si Espanya ens sortís [econòmicament] a compte, la independència ja no tindria sentit?”. Però la societat que formaria aquest estat indepentent és la que és, i de la mateixa manera que s’ha de treballar per acollir-la i integrar-la, se l’ha de respectar també.