Algunes persones es preguntaran perquè CIU, enlloc de pujar al carro del "sí" al nou finançament, votarà "no".

Ben segur, que el més fàcil seria donar suport, però, la nostra responsabilitat política no ens permet donar suport a aquesta nova enganyifa del tàndem Zapatero - Tripartit.

Tal i com ha denunciat l' Artur Mas, el 50 % dels articles de l' Estatut, relatius al nou finançament, no es compleixen.  Com tampoc ho fa, el calendari d' aplicació que recull la pròpia llei.

Titulava que és una situació esperpèntica, i ho baso en que a Catalunya tenim més recursos que ens dona el nou Estatut, i amb dèficit fiscal monstruós, haurem de tornar diners a l' Estat.

I, en darrer terme, CIU que va liderar el procés de fer un nou Estatut per que els diners dels catalans es quedessin a Catalunya, no pot dir "sí" a aquest acord de finançament per que no compleix l' Estatut.

El temps ens donarà la raó, com ens la ha donat amb la Llei de Dependència. Alguns catalans no entenien el nostre "no" a aquesta llei. Era una llei "façana" mancada de pressupost. Ara, tothom ens dona la raó, per que realment, era una llei "enganyifa".

Malauradament, amb el nou finançament passarà el mateix. D' aquí a un curt temps, TOTS els catalans ens donaràn la raó.

Pau Gasol ha pogut arribar al cim del basquet mundial.
Mai, cap esportista català havia aconseguit assolir el títol de campió de la NBA.
El Pau ho ha aconseguit, i això, ens ha de permetre als catalans,  veure que l' esport català està des de fa anys en el més alt nivell.

Sens dubte, son molts els esportistes catalans que assoleixen el més alt nivell de l' esport, ho podem veure en totes les modalitats esportives, i sens dubte, no sempre ens adonem de que al voltant d' aquests grans esportistes, hi han uns elements molt importants que fan possible aquests èxits, com son, els clubs d' esport base, on esportistes com el Pau s' inicíen.

També tenen un paper important, els tècnics, entrenadors, monitors, etc. que els ajuden per la seva progressió.

I, peça clau també en aquests èxits, hi han els pares i família dels jugadors que moltes vegades els ajuden a agafar el bon camí.

Aquest també és el cas d' en Pau Gasol, on els tres germans s' han convertit en jugadors de basquet, gràcies també al suport permanent dels seus pares.

Per tant, crec que a l' hora de celebrar l' èxit d' en Pau, hem també de retre homenatge a tots aquells que des de el seu inici han estat al seu costat.

I també, a tots aquells que han estat al costat de tants i tants esportistes catalans que han assolit el més alt nivell de l' èlit esportiva. 

En la línea de sorprendre a tothom, ZP acaba d'anunciar canvi en el Govern.

Crec, que era urgent fer-ho, malgrat que fins ara ho negava (com va fer amb la crisis).

Però, si ha un nomenament que ens sorprèn és el d' Elena Salgado com a responsable económica per lluitar contra la crisis.

No tenia ningú més Zapatero, d'alt nivell reconegut en el món econòmic ?

Sembla un nou govern, pensat només en clau política. Poso a Pepe Blanco aquí, en Chaves allà, etc. Tot plegat, un joc d'escacs en clau política.

I per més inri, com a responsable dels temes autonòmics ens posa al Sr. Chaves, que entre les seves moltes declaracions en contra de Catalunya va dir: "los catalanes con el nuevo Estatut solo quieren dinero".

Per tant, com a premi, ZP li dona el Ministeri que portarà les relacions amb les Autonomies. Ho tenim clar.

I mentrestant, la crisis s' ho està emportant tot per endavant.

Cal un pacte d' Estat de totes les Forces Democràtiques per superar la crisis, CIU s'en fa un fart de demanar-ho, i mentrestant, som els campions del món en destrucció de llocs de treball.

I Zapatero ens diu que "ja se divisa la reactivación económica". Com badi gaire la crisis s'el emportarà per endavant.

Però, lo fotut és que mentrestant, milions de famílies pateixen situacions cada vegada més dramatiques.  ZAPATERO REACCIONA!!!

De cop i volta, ens hem trobat amb l'aunci inesperat de la retirada de les Forces Espanyoles de Pacificació a Kosovo.

Els que hem estat a Kosovo, sabem, lo fràgil que és la Pau en aquella zona, amb una Serbia que encara no ha paït els canvis polítics que ja s'han produït.

La guerra als Balcans va ser una mostra més de que Europa sempre arriba tard als llocs, però curiosament, ara, Espanya marxa abans d'hora.

El Govern del PSOE sempre ha dit que,  Espanya només duria a terme Accions Internacionals de Pacificació, sota el paraigües d' Institucions Internacionals (Otan, Onu, ...). No entenc perquè ara marxen per lliure, sense haver ni avisat previament a l' Otan.

Males llengües diuen que és un càstig dels socialistes per la seva independència, fins i tot, el President Zapatero, a l' hora d'explicar els motius del perquè marxava de Kosovo, va fer esment de que un dels motius per prendre aquesta decissió, havia estat el fet de que Kosovo havia decidit unilateralment la seva independència. Quin gran pecat no ?  Com si els pobles no fossim sobirans per decidir.

Tampoc s'ens escapa que darrera la decissió de no reconeixa Kosovo i ara marxar ràpidament les Forces de Pacificació, és un avís de navegants per Catalunya i Euskadi, com volent dir: Les Independències, Espanya les castiga. Quina miopía !!! Una vegada més del Govern espanyol, ara del PSOE, i abans del PP.

Que pensaràn tants i tants milers de famílies de Kosovo, que fins ara es sentien protegits, quan algú els hi pugui explicar aquest darrer motiu ?  No entendràn res. Es pensaràn que ens hem tornat ximplets. 

Per que, què te a veure Kosovo amb Catalunya i Euskadi ?

En el proper Ple al Senat, li farè una pregunta oral a la Ministra Chacón, i veurem quins motius dona d' aquesta decissió.



 

Ahir, va tenir lloc a Barcelona, la primera edició d'aquest foro de debat esportiu. Del més alt nivell per primera vegada a Catalunya.

Barcelona ha sigut la seu d' aquest gran congrés esportiu, on assisteixen dirigents esportius i esportistes d'arreu del món.

He seguit amb molt d'interès el desenvolupament dels dos primers dies d'aquest important event esportiu.

Vull començar dient, que em va sorprendre molt gratament, que en el seu discurs inaugural, el President Honorífic del COI, Senyor Joan Antoni Samaranch, fes tot el discurs en català. Crec, que s'ha d'agrair el detall de que, el que ha estat, durant anys, el màxim dirigent mundial de l'esport s'adrecés als assistents (de diferents països del món) en la nostra llengua.

Crec, que els que considerem el català una peça bàsica de la nostra identitat, hem de valorar aquest detall.

També vull dir, que el discurs de l' Alcalde de Barcelona, Senyor Jordi Hereu, va estar bé i va ser, el que ha de ser el discurs d' un alcalde d' una gran ciutat com es Barcelona.

Però, la meva gran sorpresa, va ser sentir el discurs del representant del Govern de Catalunya, el Vice-President Sr. Josep Lluís Carod, que va fer un discurs, malauradament "carrincló" i sense cap nivell. També sobta, que davant de tantes i tantes autoritats esportives, no sentis cap vegada de la seva boca, la voluntat de que Catalunya vol tenir presència internacional, des de el punt de vista de la participació esportiva.

Es curiós que, quan gobernàvem la gent de CIU s'ens acuses de tous en la voluntat de tenir Seleccions Esportives Catalanes.

Ara, sembla que aquest discurs es guarda només per fer-lo a Catalunya, quan els que escolten són només els catalans o quan s'acosten les eleccions i que forma part del programa electoral del seu partit.

Dit això, val a dir que, aquest forum s'ha convertit en un centre de debat del més alt nivell, on la gestió esportiva, la crisi econòmica en el món de l'esport, els valors al voltant de l'esport,  etc. etc. són alguns dels elements que donen peu al debat.

Per mi, que he sigut sempre un convençut de que al voltant de l'esport, un dels valors més importants és la solidaritat, m'ha agradat molt la ponència on,  en Samuel E'too en nom de la seva fundació, un representant d'una fundació que treballa pels sense sostres, una representant de la Fundació Cruiff, la Directora de la Fundació Barça i un representant d'una ONG Australiana han debatut sobre el paper de l'esport en el món solidari. Realment, molt interessant.

Els assistents han pogut comprovar la gran capacitat del món esportiu, en generar sinergíes per aquells infants que es mouen al voltant de la marginalitat i la pobresa.

Crec, que tot plegat fa que cregui que, aquest forum ha estat un encert per part dels organitzadors que tingues lloc a Barcelona.

Veurem que ens depara demà que serà l'últim dia. Per ara, valoració positiva i esperar que les properes edicions es desenvolupin a Barcelona i tinguin tan bon nivell com aquesta.

S'han complert 6 mesos de la data fixada per que el Govern de l' Estat aprovés el nou finançament de Catalunya segons l' Estatut i aprovat per tothom (Parlament de Catalunya, Congrés, Senat, Referèndum del Poble Català).

Com nacionalista i com català em sento enganyat per un President (Zapatero) que reiteradament va fer públic que, acceptaria l' Estatut que sortís del Parlament de Catalunya.

No ha estat així. I després d' una retallada durant el seu pas pel Congrés, ara resulta, que lo més calent està a l' aigüera.

Amb tot això, la classe política ens preguntem perquè la gent s' allunya de la política i no creu en els polítics.

Malauradament, el Govern de l' Estat ha fet dels incompliments una practica habitual, però, per afegir el desencís que senten l' inmensa majoria dels catalans, un es pregunta:  Que fa el Tripartit ?

Tenim per un costat, el PSC subjugat i sumís al PSOE i sense cap actitud de fermesa. només declaracions buides que no porten a res.  Som molts els que pensem que el President Montilla té aquest escenari pactat amb el President Zapatero des de fa temps, i per més "inri":  On és Esquerra Republicana ?
Doncs callada i amagada, lligada per uns pactes de govern que no li permet ni fer res, ni dir res.

Per tant tenim a Catalunya, un panorama fosc.

I és per això, que aquest sentiment d' engany, malauradament, cada vegada està més estès entre la població catalana.

Ja tothom té clar que, complir el finançament prevís a l' Estatut no és un caprici, és tenir la capacitat per donar més qualitat de vida als nostres ciutadans, per que, les escoles, els hospitals, les carreteres, les llars d' infants, etc.  no es fan només per decret, es fan amb diners.

I això és el que ens cal a Catalunya, i és el que preveu el nou finançament.

Tot, agravat en un moment d' una crisis econòmica terrible, i que cada dia afecta més a les famílies catalanes, per això em pregunto:    Quo vadis Tripartit ? 
(On vas Tripartit ?).  

Com sabeu, vaig obrir aquest bloc durant la Campanya Electoral, per anar-vos informant del seguiment de la mateixa.
Ara, ja soc al Senat des de fa uns mesos. I, una vegada aterrat i passat l'estiu, vull que aquest bloc sigui un instrument per informar de la meva tasca.
Vagi per endavant, el meu agraïment a tanta gent que em va ajudar a assolir el meu escó.
Sé el perquè estic al Senat, per tant, sapigueu que em teniu a la vostra total disposició.
De tant en tant, us aniré fent arribar comentaris polítics des del Senat.
M'agradaria molt que vosaltres em feu arribar els vostres.

SOM-HI!!

(us detallo a continuació les tasques que porto a terme al Senat)