HEM ESTAT LA VEU D’ STRAVINSKY I DE PICASSO

Stravinsky-Picasso, Picasso-Stravinsky… aquest ha estat el tema central del Projecte de treball d’aquest primer trimestre de curs, dos artistes que van coincidir en el temps i en l’espai i amb il.lusions comunes.
Els nois i noies de la Promoció Alexandria hem estat la veu d’Igor Stravinsky, mentre que els nois i noies de la Promoció Europa ens hem centrat en la figura de Pablo Picasso.

Aquí podeu llegir una correspondència imaginària, entre aquest dos grans artistes de segle XX:


París, 29 de gener del 1919

  Estimat amic Pablo,

 
Espero que hagis passat un bon Nadal, després d’aquest terrible infern que hem viscut aquests darrers anys.

 T’escric quan ja és tard, i des de la meva finestra contemplo la tranquil·litat que es viu a París.  El resplendor de la llum de la lluna, fa que de nit aquesta ciutat sigui màgica i que surti el millor de mi. Des de l’última vegada que ens vam veure per parlar de Pulcinella, he continuat treballant en l’obra, tan sols he començat a fer el primers compassos.  M’agradaria que ens trobéssim, per avançar aquest projecte i compartir els nostres coneixements, convertirem les nostres idees en realitat.  Quan estiguem junts tindreu l’oportunitat d’escoltar la meva composició, ja que penso que no n’hi ha prou d’escoltar la música; cal veure-la.

 Crec que els teus decorats i el disseny del vestuari es poden inspirar en les meves melodies, com jo m’he inspirat en l’argument de l’obra que hem d’acabar d’escriure en el nostre viatge a Nàpols.  La música és incapaç d’expressar-se per si sola.  Mai hagués pogut imaginar fer una obra on es combinarà la meva música, el teu art i els prestigiosos Ballets Russos.  Em sento afortunat de poder treballar amb Diàguilev.  Junts podem imaginar, imaginar és crear.  Desitjo que continuïs sorprenent-nos amb el teu talent que et fa únic.

 Molta sort i fins aviat!  El teu amic i company,

 

 Ígor Stravinsky

 

 


  

 

París, 24 de febrer de 1919

 

Benvolgut i estimat Ígor,


Quina alegria rebre noves teves!

Disculpa el retard de la meva carta, però un intens viatge a Londres, m’ha tingut fora de la ciutat uns dies. Londres… quina ciutat! Acompanyat per l’Olga, he recorregut els carrers emboirats i humits, els teatres més prestigiosos, els parcs inacabables… he trobat una ciutat que es va refent mica en mica d’aquesta terrible tragèdia que ha envaït bona part d’Europa, i tot plegat m’ha arribat profundament endins. Quants sentiments i ben poques paraules per expressar-los! Ara mateix només puc transmetre els meus pensaments a través del pinzell, perquè ja saps que  jo no pinto el que veig, sinó el que penso.

I no diries pas quin ha estat el motiu de la meva estada en terres angleses: el nostre amic Diàguilev  es va posar en contacte amb mi per encarregar-me el vestuari i els decorats d’una magnífica obra de Manuel de Falla, El sombrero de tres picos, i la setmana passada es va estrenar en el  The Alhambra de Londres. No saps com m’ha anat de bé aquesta experiència per poder anar pensant amb la nostra Pulcinella. M’entusiasma la idea de fer aquesta obra junts. Amb la teva música i amb la meva pintura de segur que podem fer grans projectes.

Si no hi ha canvis,  ja tenim data  per l’estrena, serà  el 20 de maig de l’any vinent en el Théâtre National de l’Opéra de París.

Serà qüestió d’anar endegant el projecte que tant ens fascina, així quan ens arribi la inspiració ens trobarà treballant.

Espero ben aviat rebre notícies teves i poder concretar un dia per la nostra trobada. Mentrestant, jo continuaré endinsant-me en aquest món del cubisme que últimament em té captivat.

 

Rep una forta abraçada,

 

                                                                Pablo R. Picasso

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*