“Entre ser poeta o simplement viure hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament.”

Joan Vinyoli

Les Promocions Alexandria i Europa (1r i 2n d'ESO) vam guanyar un premi literari.

La setmana passada va ser del tot especial: la festa de sant Jordi a l'Escola, la celebració de la diada i divendres a la tarda, com si es tractés d'un fi de festa, recollida de premi.
Les promocions Alexandria i Europa vam assistir a l'entrega de Premis del Concurs literari organitzat per l'Ajuntament. En primer lloc es van premiar els alumnes d'Educació Infantil i els de Primària Seguidament varen repartir els premis d'Educació Secundària i Batxillerat i, en la categoria de treballs col.lectius, va ser premiada la CORRESPONDÈNCIA IMAGINÀRIA ENTRE STRAVINSKY-PICASSO escrita per nosaltres.
Moltes felicitats a tots i a totes!

El premi consisteix en llibres que nosaltres mateixos podrem triar per la nostra biblioteca de lectura.
Us animem a participar l'any que ve en el certamen literari per celebrar Sant Jordi d'una manera especial.

Si voleu llegir les cartes premiades, les trobareu en aquest mateix bloc amb el títol "Hem estat la veu d' Stravinsky i de Picasso"

"La troballa afortunada d'un bon llibre, pot canviar el destí d'una ànima"
                                                                                                   Marcel Proust


Hem volgut celebrar la diada de Sant Jordi de la manera més tradicional: sortint al carrer i passejar entre paradetes de llibres i roses. Tots els nois i noies de Secundària hem tingut la possibilitat d'endinsar-nos entre centenars de títols i autors en el fantàstic món de la literatura, cercant aquell llibre que, com ens diu Marcel Proust, pot fer de nosaltres persones diferents.

"Aquesta és l’espasa Excalibur. Aquell que aconsegueixi treure-la d’aquesta roca, serà rei.”

FITXA TÈCNICA:

Títol: Excalibur.

Direcció: John Boorman

Producció: John Boorman, Michael Dryhurst, Robert A. Eisenstein i Edgar F. Gross.

Guió: Thomas Malory (llibre original), Rospo Pallenberg (adaptació), John Boorman (guió) i Rospo Pallenberg (guió).

Música: Trevor Jones, Carl Orff i Richard Wagner

Fotografia: Alex Thomson

Vestuari: Bob Ringwood

Repartiment: Nigel Terry (com el Rei Artur), Helen Mirren (com Morgana), Nicholas Clay (com Lancelot), Nicol Williamson (com Merlí), Cherie Lunghi (com Ginebra), Paul Geoffrey (com Perceval) i Robert Addie (com Mordred).

Països: Estats Units i Regne Unit.

Data: 1981.

Gènere: Aventures i fantasia.

Duració: 140 minuts.

Durant el segon trimestre, la Promoció Joan Taulé hem treballat entre d’altres coses la literatura medieval, concretament els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques, tot endinsant-nos en el món dels cavallers, les armadures i les batalles. Vàrem començar descobrint Joanot Martorell i el clamorós Tirant lo Blanc, el cavaller més humà de la literatura catalana que ens portava cap a una Edat Mitjana ja més renaixentista.

Ja per acabar d’aprofundir el tema hem vist Excalibur, una gran obra mestra. Excalibur és i ha estat un dels films pioners en aquesta temàtica que recull perfectament l’essència de la Matèria de Bretanya, ja que conjuga perfectament tots i cada un dels trets més característics de la literatura de cavalleries: màgia, amor, honor, batalles, traïció..Aquests relats artúrics es basen en una sèrie de poemes del segle XII escrits per Chrétien de Troyes.

El recordo encara com si fos ahir: encara el veig avançar amb passos feixucs cap a la porta, seguit per un home que li duia el cofre de mariner en un carretó. Era un homenàs alt i vigorós, amb la pell del color de l'avellana; (...)
va entonar aquella vella cançó marinera que hauríem de sentir tantes vegades d'ençà d'aquell dia:

"N'eren quinze damunt el cofre del mort...
Oh, hissa!, i una ampolla de rom!"                                               

Així comença la fantàstica novel.la L'illa del tresor de R.L.Stevenson un escriptor escocès del s.XIX conegut també per obres com L'estrany cas de Dr. Jeckyll i Mr. Hyde o La fletxa negra.
L'obra narra les aventures d'en Jim i la seva expedició en el vaixell La Hispaniola en la recerca d'un tresor. L'autor utilitza tècniques com el flashback, i així fer més creïble l'argument.

Novel.la d'aventures; per les seves pàgines s'hi passegen pirates, bucaners, corsaris, filibusters... que de ben segur no us deixaran indiferents, a la vegada que es barregen valor, companyerisme i traïció.

Tota una aventura que no podeu deixar de gaudir.

"Un dels motius que ens fan escriure poesies és el desig de veure fins on podem aixecar l'energia emotiva del nostre llenguatge"

Gabriel Ferrater (Reus, 1922-Sant Cugat del Vallès, 1972)

Poeta, lingüista, traductor, professor universitari... Ferrater representa una de les figures literàries catalanes més importants del segle XX.
L'amor, l'erotisme i el pas del temps són els temes que es van repetint al llarg de les seves obres.
El seu llenguatge, sovint quotidià i aparentment senzill, amaga idees molt complexes i profundes.

El 27 d'abril de 1972 es va suïcidar en el seu pis de Sant Cugat amb una barreja d'alcohol i barbitúrics. No volia fer-se vell, i no se'n va fer.


Gabriel Ferrater és el poeta de la classe de 2n d'ESO. Us hem triat un recull dels nostres poemes preferits. Us animem a aprendre-us de memòria CAMBRA DE LA TARDOR. Nosaltres ja ho hem fet!

Stravinsky-Picasso, Picasso-Stravinsky... aquest ha estat el tema central del Projecte de treball d'aquest primer trimestre de curs, dos artistes que van coincidir en el temps i en l'espai i amb il.lusions comunes.
Els nois i noies de la Promoció Alexandria hem estat la veu d'Igor Stravinsky, mentre que els nois i noies de la Promoció Europa ens hem centrat en la figura de Pablo Picasso.

Aquí podeu llegir una correspondència imaginària, entre aquest dos grans artistes de segle XX:

París, 29 de gener del 1919

  Estimat amic Pablo,

 
Espero que hagis passat un bon Nadal, després d’aquest terrible infern que hem viscut aquests darrers anys.

 T’escric quan ja és tard, i des de la meva finestra contemplo la tranquil·litat que es viu a París.  El resplendor de la llum de la lluna, fa que de nit aquesta ciutat sigui màgica i que surti el millor de mi. Des de l’última vegada que ens vam veure per parlar de Pulcinella, he continuat treballant en l’obra, tan sols he començat a fer el primers compassos.  M’agradaria que ens trobéssim, per avançar aquest projecte i compartir els nostres coneixements, convertirem les nostres idees en realitat.  Quan estiguem junts tindreu l’oportunitat d’escoltar la meva composició, ja que penso que no n’hi ha prou d’escoltar la música; cal veure-la.

 Crec que els teus decorats i el disseny del vestuari es poden inspirar en les meves melodies, com jo m’he inspirat en l’argument de l’obra que hem d’acabar d’escriure en el nostre viatge a Nàpols.  La música és incapaç d’expressar-se per si sola.  Mai hagués pogut imaginar fer una obra on es combinarà la meva música, el teu art i els prestigiosos Ballets Russos.  Em sento afortunat de poder treballar amb Diàguilev.  Junts podem imaginar, imaginar és crear.  Desitjo que continuïs sorprenent-nos amb el teu talent que et fa únic.

 Molta sort i fins aviat!  El teu amic i company,

 Ígor Stravinsky

París, 24 de febrer de 1919

Benvolgut i estimat Ígor,

Quina alegria rebre noves teves!

Disculpa el retard de la meva carta, però un intens viatge a Londres, m’ha tingut fora de la ciutat uns dies. Londres... quina ciutat! Acompanyat per l’Olga, he recorregut els carrers emboirats i humits, els teatres més prestigiosos, els parcs inacabables... he trobat una ciutat que es va refent mica en mica d’aquesta terrible tragèdia que ha envaït bona part d’Europa, i tot plegat m’ha arribat profundament endins. Quants sentiments i ben poques paraules per expressar-los! Ara mateix només puc transmetre els meus pensaments a través del pinzell, perquè ja saps que  jo no pinto el que veig, sinó el que penso.

I no diries pas quin ha estat el motiu de la meva estada en terres angleses: el nostre amic Diàguilev  es va posar en contacte amb mi per encarregar-me el vestuari i els decorats d’una magnífica obra de Manuel de Falla, El sombrero de tres picos, i la setmana passada es va estrenar en el  The Alhambra de Londres. No saps com m’ha anat de bé aquesta experiència per poder anar pensant amb la nostra Pulcinella. M’entusiasma la idea de fer aquesta obra junts. Amb la teva música i amb la meva pintura de segur que podem fer grans projectes.

Si no hi ha canvis,  ja tenim data  per l’estrena, serà  el 20 de maig de l’any vinent en el Théâtre National de l’Opéra de París.

Serà qüestió d’anar endegant el projecte que tant ens fascina, així quan ens arribi la inspiració ens trobarà treballant.

Espero ben aviat rebre notícies teves i poder concretar un dia per la nostra trobada. Mentrestant, jo continuaré endinsant-me en aquest món del cubisme que últimament em té captivat.

Rep una forta abraçada,

                                                                Pablo R. Picasso

"Cuando la aurora boreal llameaba fríamente  en el firmamento o las estrellas titilaban entre los cárdenos resplandores de las heladas noches del norte y la tierra yacía helada y rígida bajo su manto de nieve, parecía que esa canción de los huskies fuese el desafío de la vida, sólo que era entonada en sordina, con prolongados gemidos y semisollozos, y resultaba más una súplica que un reto. Era un cántico antiguo, tan antiguo como la raza misma, uno de los primeros cánticos en el principio del mundo, cuando todos los cánticos eran tristes. Esa queja, que tanto inquietaba a Buck, estaba cargada con la pena de innumerables generaciones".

                                                                 Jack London, La llamada de la selva


Aquest fragment va ser escrit per John Griffith Chaney, vertader nom de l'escriptor Jack London, que va ser un gran novel.lista nordamericà, de finals del S.XIX.
Aventurer, rodamon, mariner, buscador d'or, corresponsal de guerra... la seva vida fou plena d'emocions i dures experiències.
En les seves obres podem llegir i sentir la força de la natura, explicada des de la poesia més sensible i acompayada de la realitat, cruel a vegades i també esperançadora.

Us recomanem alguns dels seus llibres, com la mateixa Crida del bosc, Ullal Blanc o El llop de mar. 

Avui fa cinc anys de la mort del poeta i amic Miquel Martí i Pol. L'Escola sencera ha sortit al carrer, abrigada pels seus versos, per recordar i homenatjar la persona i el poeta que tant hem sentit a prop nostre.
Des de bon matí, els petits d'infantil reciten "Pa amb xocolata", els alumnes de primària han triat poemes com Ou Ferrat o La fàbrica.
I a 2/4 de 6 de la tarda, un grup de rapsodes i músics de secundària interpreten diversos poemes a la plaça de l'Església.

Us deixem amb una petita tria d'alguns dels versos que avui es poden  escoltar pels carrers d'Esparreguera.

Convertirem els silencis en or
i els mots en foc (...)
Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història.


Pels ulls conec, i estimo i crec, i sé
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l'altura màgica del gest.


Quan llegiu els meus llibres
hi trobareu la vostra pròpia veu,
la buidor elemental del vostre viure
que us omple les mans de vent.


Mirall de cendra,
cap camí no es camina
dues vegades.


Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat.


Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn.

Avui, nosaltres, nois i noies de secundària, obrim el nostre bloc literari, acompanyats pels versos de J.V.Foix. El seu poema "Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles" ens ha inspirat per triar el nostre títol; perquè a nosaltres també ens apassiona l'art actual, modern i trencador i, a la vegada, ens atrau llegir i conèixer els clàssics.
En aquest bloc hi podreu trobar recomanacions de llibres, comentaris de poemes, articles literaris, i també les nostres pròpies creacions.

Ens agradarà molt que ens aneu fent arribar els vostres comentaris.

Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
Del temps antic i, a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,

 L’antic museu, les madones borroses,
 I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
 M’exalta el nou i m’enamora el vell.

                                                         J.V.Foix