PROCÉS ENVERINAT (16)
‘La va veure en mig d’un petit grup de persones que semblaven mantenir una animada conversa mentre prenien combinats de diferents colors. Ella se’l va quedar mirant, com si el conegués, tot i que a ell no li sonava de res. Segur que si l’hagués vista abans no li hauria passat desapercebuda. Molt rossa i amb els cabells llargs i sedosos, com a ell li agradaven. I escultural, es va dir a si mateix. Un vestit negre arrapat a un cos generós delatava moltes hores de gimnàs. Més a prop dels quaranta que dels trenta, una bona edat, per al seu gust. Morbo segur. Quan la dona havia abandonat el grup amb unes breus paraules de comiat i s’adreçà cap on era ell amb un somriure, es va sentit afalagat. Ella s’assegué al seu costat i el primer que va notar va ser un perfum indubtablement car, que s’esqueia amb el seu cabell i la seva pell tan blanca. Encetar una conversa presentant-se amb un nom inventat li resultava divertit. Semblava que hi hauria sort. Sabia per experiència que en llocs així acostumava a haver-hi més homes que dones, sobretot els dies i a les hores que ell podia anar-hi, per la qual cosa s’havia d’afegir a quadres de grup que no li acabaven de fer el pes. Cada cop hi havia més gent passada de voltes i podies prendre mal. La barreja de coca, pastilles, alcohol i viagres feien perdre a alguns el món de vista, sobretot en les pràctiques d’ofegament. Ell preferia trobar una companya de jocs sexuals i tancar-se en alguna de les habitacions habilitades.’