SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

CAMINADA PER LA GOLA DEL TER – COLLA D’AMICS GR

La sortida d’aquest mes de la Colla, amb l’onada de calor, semblava problemàtica, tot i la perspectiva d’un bany a la platja. De fet, hi va haver alguna baixa per aquest motiu. Però la realitat, com sol passar, va ser força menys cridanera que la previsió. Feia calor, d’acord, però era suportable i una part considerable del recorregut va ser a l’ombra d’arbres frondosos.
Després d’un bon esmorzar i que arribessin els companys que faltaven, vam sortir de l’hostal La Gola, on bona part de la Colla ens havíem allotjat, per arribar-nos fins la vora del Ter i començar l’excursió tot vorejant el riu amunt pel camí de la Mota de Baix. Després d’uns 1.500 metres van deixar el riu i, travessant la carretera de la Gola vam endinsar-nos cap a les zones de conreus de blat de moro i pomeres. En arribar al mas Pinell de Baix vam tenir uns moments de dubte davant la perspectiva d’un camí particular i un gos que el vigilava. El problema es va resoldre reculant un xic i estalviant-nos aquell tram. Pel camí de la Fonollera arribàrem fins la carretera de Mas Pinell, que vam seguir en direcció al mar per un magnífic i ombrejat sender paral·lel apte per a caminaires i ciclistes. Aquí, els conreus són d’arròs. Més endavant vam retrobar el camí de la Fonollera que s’endinsava cap a una zona boscosa que ens va portar fins el punt més alt de l’excursió, el Puig de la Fonollera, d’uns 15 metres sobre el nivell del mar. Als nostres peus, el càmping Delfin Verde amb la seva espectacular piscina en forma de dofí. I al fons, les illes Medes. De nou al pla, vam haver de creuar alguns carrers de la urbanització El Mas Pinell (força desolats) per arribar fins el sender del rec del Molí, que porta l’aigua de les Basses d’en
Coll. I  després d’un curt tram desèrtic, per fi la platja. Un bany reparador, una aturada per refrescar-nos al xiringuito Mas Pinell i una caminada posterior, bordejant el càmping per camins de sorra, ens va portar fins uns grans pins providencials, on vam dinar i, fins i tot, intentar una mica de migdiada. La tornada cap a l’hostal, on teníem els cotxes, va ser una curta caminada per la carretera de la Gola (aquí un camí de terra). En arribar, uns quants vam continuar cap a la vora del Ter per arribar-nos fins la desembocadura, una veritable gola envaïda pels banyistes, aquí moltes famílies amb criatures que aprofiten les aigües manses del final del riu.
Moltes gràcies als organitzadors, en Miquel i la Carme, i al coordinador, en Gregori, per la bona feina feta.

En Miquel donant instruccions abans de la caminada

La Colla en marxa. Els paraigües fent d’ombrel·la van ser una novetat
No faltaven els rètols orientadors
Només manca el fotògraf
Entre camps de blat de moro i arbres fruiters
Com s’agraeixen els trams d’ombra!
Les illes Medes des del Puig de la Fonollera
Uns metres més i arribem a la platja, on ens podrem remullar!
La Gola del Ter amb les Medes al fons
Caminar per la sorra amb l’equip d’excursionista es fa una mica pesat
Banyistes a la Gola del Ter. Al fons, l’Escala
El Ter, riu amunt. Al fons, el castell de Montgrí dalt dels turons de Torroella