Julià Babia Privat “Nen” va néixer al barri del Poblenou de Barcelona el 25/1/1961. Als 10 anys es va traslladar a viure a Sant Boi (Baix Llobregat), on va viure fins l’any 1981.
|
Julià Babia Privat “Nen” va néixer al barri del Poblenou de Barcelona el 25/1/1961. Als 10 anys es va traslladar a viure a Sant Boi (Baix Llobregat), on va viure fins l’any 1981.  Amb la detenció -a cop d'arma- ahir de l'activista del Moviment de Solidaritat Internacional (ISM) Ariadna Jové juntament amb una companya seva d'Austràlia, els sionistes d'aquest país s'han esvanit. Pretenen ara amb el pretext de la detenció justificar el seu recel cap a les causes justes dels pobles oprimits del món. En aquest cas del poble palestí. Però callen i s'amaguen quan la pròpia fiscalia israeliana admet que la detenció ha estat "inapropiada" i ja n'ha ordenat l'alliberament.  Estic contenta.
Ahir va ser el teu aniversari, Ovidi. 68 anys recordant-nos dia a dia que el pa es demana sencer, com vas fer tu sempre, amic dels insubmisos. Aquest cop, però, t'he de demanar disculpes. No puc dedicar-te el poema de sota sense demanar-te disculpes per no haver publicat aquest humil record ahir. Però és que, Ovidi, ahir me la vas jugar molt grossa. Tu com sempre donant, donant fins i tot el dia del teu aniversari. T'ho agrairé sempre! Serem les feres que ens has ensenyat a ser, tant com poguem. T'ho prometo!
Les veritats s'han de contar clar i català:  E.B.L va néixer fa 36 anys a Cuba. En fa nou que viu al Principat de Catalunya. Vol la llibertat del seu país, i és per això que té el DNI català.
«Per alliberar-nos cal que fem memòria. Que no oblidem els qui van donar la vida per la lluita que nosaltres hem heretat. Cal que recordem perquè les seves morts no hagin estat en va. Perquè malgrat l'amnèsia que ens han imposat, en la nostra memòria hi caben pensaments i records per tots els que se'ns han endut. Un record per a tu, Gustau Muñoz, que vas ser assassinat per la policia franquista avui fa 31 anys. Un record per vosaltres, Martí Marcó, Quim Sànchez, Jordi Martínez de Foix, Fèlix Goñi, Toni Villaescusa, Joan Carles Monteagudo, que no vau dubtar a alçar les armes contra l'estat opressor»
Disponible el vídeo d'homenatge a Gustau Muñoz en el 31è aniversari del seu assassinat [Llibertat.cat]
Encara hi som a temps
Com a periodista sempre he defensat el periodisme honest, crític, compromès i rigorós en el marc d'una idea de comunicació lliure. Per això en el seu moment vaig redactar el Manifest de la Comunicació Lliure aprofitant l'avinentesa que la candidatura Iniciativa Internacionalista Països Catalans brindava a la denúncia de la precarietat que viuen certs sectors professionals. En aquest sentit, el cantautor Cesk Freixas va impulsar també el manifest d'Iniciativa Internacionalista-Solidaritat entre els Pobles dedicat a la cultura, que podeu llegir aquí.  Sí, estic per un boicot als empresaris de la indústria del cinema que han organitzat un un tancament patronal perquè no els agrada que aquí es parli català.  Martí Marcó, lluitador per les llibertats del poble català abatut per la policia feixista espanyola avui fa 31 anys Exsoldat nord-americà destinat a l'Iraq i a l'Afganistan:
"Se'ns digué que lluitàvem contra terroristes. L'únic terrorista era jo. El vertader terrorisme és aquesta ocupació". El nou líder de masses dels EUA, proclama: Algunes sentències de Martxelo Otamendi ahir a TV3:  Encara he de posar les cançons de la banda sonora que vaig rebent, però és que la notícia d'avui és massa. És a dir sembla una broma directament. El diari Avui passarà a vendre's només a un tros de país; al Principat és clar. Els subscriptors illencs i valencians que es fotin, que ja no només no els podran anar a comprar, sinó que ni els rebran. La presa de pèl no s'acaba aquí, ja que l'Avui ha tingut els nassos d'informar per carta a totes les subscriptores i subscriptors que si ho volen podran rebre el diari igualment però amb dos dies de retard (!). Ah és clar, i jo sóc tan mesella que m'avinc a llegir el domincal els dimarts. (n'hi ha més)  I bé, acabo aquesta sèrie antifeixista de tres parts [I, II i III] més la que esteu llegint amb la saviesa dels filòsofs grecs recollida per Mario Sánchez Soler en l'homenatge antifeixista de Burjassot: "El contrari de l'oblit no és la memòria. El contrari de l'oblit és la veritat. La veritat de la memòria en la memòria de la veritat. Hem de dir la veritat i repetir-la, perquè del contrari el feixisme s'aprofita del pas del temps, i a la fi sembla que personatges com Hitler o Franco són irreals, que han estat personatges de ficció i es perd la seva realitat criminal, perversa; el genocidi".
[vegeu-ne el vídeo] (n'hi ha més)
Homenatge antifeixista 16/12/08
Seguint el periple antifeixista iniciat en els dos apunts anteriors [I i II], uns
mesos més tard del 15 d'abril -dia de l'homenatge a Guillem Agulló- tornava a baixar a Burjassot, un dimarts entre setmana
recordo que era, per assistir a un homenatge a les víctimes del
feixisme que es va fer al Teatre Tívoli, també emmarcat en el quinzè
aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló. A continuació us ofereixo un esquema de tot el que es va anar succeint, per ordre (hi pot haver algun error perquè fa temps): Com avançava a l'apunt anterior, el 12 d'abril del 2008 vaig baixar fins a Burjassot per assistir a l'homenatge que hi ha descrit. Va ser una jornada històrica, d'aquelles que t'omple de força per seguir lliuitant i dignificant la memòria dels nostres caiguts. La solidaritat i el record es van estendre per tot el país. Per tal que qui no va poder baixar pogués igualment palpar l'ambient que vam viure a Burjassot, vaig gravar alguns vídeos i vaig fer algun muntatge. + Els podeu veure tots en aquesta llista de reproducció. + Galeria de fotos de l'homenatge a Guillem Agulló. Són totes les fotos que vaig poder fer entre vídeo i vídeo i durant la manifestació. «Vixca Lo Regne de Valéncia!», reportatge sobre el blaverisme
15è aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló «Era un dia esperat. A 2/4 de 6 començava a la Plaça de l’Ajuntament de Burjassot una manifestació que havia d’esdevenir un clam contra el feixisme, tan permès al País Valencià. Un clam que havia de ser més compromès que mai per tal de recordar i homenatjar la figura del xicot a qui un dia uns nazis van arrabassar la vida. Tenia 18 anys. Mil persones van omplir els carrers de Burjassot, que es van convertir en escenari d’una allau de consignes impotents, rabioses però plenes de combat i esperança. Uns crits tantes voltes repetits, però tanmateix mai gens oblidats» ["Guillem Agulló, ni oblit ni perdó", dins
Vixca Lo Regne de Valéncia!, de Sònia Bagudanch] (n'hi ha més)  Ara resulta que la immigració és un problema que necessita cura urgent, quan els Països Catalans ens hem passat el segle XX rebent immigració espanyola sense parar [com el nostre president, sense anar més lluny] i sense que ningú posés el crit al cel. Ara com que són negres i parlen estrany s'han de fer fora. Té collons la cosa. |
Accés de l'autor
Titulars de Llibertat.cat
Categories
Els meus enllaçosACOLLIDA LINGüíSTICA
ANTIFEIXISME
BLOGS AMICS
COMUNICACIó
CULTURA I TRADICIONS
DRETS LINGüíSTICS
ECONOMIA
FILOSOFIA
HISTòRIA
LA CANçó
LITERATURA
LLENGüES AMENAçADES
L'OVIDI
MàRQUETING MUSICAL
MINORIES NACIONALS
MITJANS DE COMUNICACIó
MOVIMENTS SOCIALS
MúSICA
ORGANITZACIONS, ENTITATS, PLATAFORMES
PERIODISME D'INVESTIGACIó
PLA DE L'ESTANY
POLíTICA
PROTECCIó LINGüíSTICA
RECURSOS DOCUMENTALS
RECURSOS LINGüíSTICS
SITUACIó DE LA LLENGUA ALS PAïSOS CATALANS
UNIVERSITATS I LLENGUA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
