Els temps passa, com deia la cançó que a mi m’agradava interpretada per Mercedes Sosa i les coses canvien sense aturall. He pogut comprovar com d’una colla de deu persones, tres en seguien l’esdeveniment dels Òscars en directe, patien en trontollar el senyal a causa de la tempesta. És una extrema passió pel cinema?, o potser un
Estic confús i no pare de rondinar sempre al voltant d’unes notícies aparegudes a la premsa escrita d’aquests darrers dies. Feien saber com de saludable resulta pel cor, el coit; Almenys el recomanen dues vegades al mes. Jo que sóc patidor de mena i he tingut un parell d’episodis desagradables relacionats amb el meu cor, vull fer
Tot i no haver viscut mai de la política, tinc el convenciment d’esser un animal polític perquè així ho he volgut i mantingut de fa anys. També tinc el convenciment de trobar-me entre altres gents que també així ho senten. Les circumstàncies del meu poble, la nació de la qual sóc membre, em feren veure necessària la
No hi ha dia en el tomb mediàtic habitual que no puga arreplegar el clàssic retret, la befa sarcàstica, el dit a l’ull als catalans en el sentit de responsabilitzar-nos-hi de gairebé la desfeta econòmica i el balafiament que impera a l’Estat. Normalment m’ho prenc amb humor però, hi ha moments que em pega tort. La teoria que
Massa temps sense picar una lletra, no és què no hi haja res a dir, és senzillament mandra. Tinc al cap l’últim apunt que m’hauria agradat fer però, en Jaume Barberà al programa Singulars me’l va fer innecessari. En l’entrevista que li feu al senyor Santiago Carbó, fou clar, claríssim. Potser estem desmotivats o potser tenim altres coses al
Aquests darrers dies m’he demanat a mi mateix pels motius que impulsaran les empreses a contractar polítics retirats. Potser seran tant bons professionals, tan entenimentats, què resulten un fitxatge amb garantia de millora a l’empresa? Potser això? El detonant fou na Elena Salgado contractada per Chilelectra però, avui diumenge, l’Información fa lleugera memòria, on uns altres, abans que ella, feren semblant recorregut. Aznar,
L’alt comandament judicial elegit per quota de partits (CGPJ) ho admet. No hi ha garanties en l’ordenament jurídic espanyol per evitar el mal tracte, la tortura a les persones detingudes i sota custòdia policial. Ho diu un informe tramés al Ministerio del interior on s’hi reconeix que en cap lloc del corpus legislatiu espanyol, s’inclou cap
Sóc perfectament capaç d’ésser positiu, puc dir coses belles i plantejar de tot cor, solucions a problemes quotidians. Ara mateix per posar un exemple, podria dir què m’agrada molt la música adaptada per la série l’alqueria blanca, em fa gaudir sempre que la puc veure. Sí, potser no són coses que s’haurien de confessar en públic, al cap
Va mamprendre carrer avall amb la roba neta feta un pilot, tremolós i amb ganes d’enganxar pel coll aquell miserable que els havia humiliat però, no ho podia fer, era un xicon educat en la obediència i la resignació. Caminava de presa i va pensar que el primer que hauria de fer seria mudar-se; Amb la roba de
Si m’haguessin dit que escoltaria la canço de l’Ovidi en castellà no m’ho hagués cregut. Dues hores d’espectacle s’han fet llargues, massa llargues. N’hauria tingut prou amb la meitat. Ni mitja paraula adreçada al públic i si no fora per la barretina del contrabaix ni el mínim vestigi de catalanitat. L’Albert Pla i en Pascal
Ell la mirava de cua d’ull, no li perdia el rastre, embadalit pels ulls foscos de mirada penetrant és confortava en comprovar que tot anava bé. El viatge pesat de matinada amb sentors estranyes, el superava amb il.lusió perquè sabia que l’encontre era inevitable. Era un noi de dèsset anys però, volia ésser gran amb tots el ets
“No acato ni respeto un escándalo supremo” Ens diu el senyor Gaspar i per tant, nosaltres podríem contestar-li, mentider. L’article d’aquest personatge al diari El País, m’ha semblat insultant. Tot i créurem curat d’espant, hi han coses a les quals no m’acabe d’acostumar, el baladronejar gratuït i les falses vergonyes. Diu aquest treballador incansable, respecte a la condemna d’en Garzon,
La filla d’en Rovira i Virgili, na Teresa, ens contava a Catalunya Ràdio com no ha pogut recuperar la fotracada de llibres que la policia s’emportà de sa casa just deprés d’haver de fofar, llur família, a l’exili de Montpeller. És sens dubte lamentable tot el que perdérem sota la bota feixista i no podrem recuperar-hi mai per la
Donde nadie te encuentre és el títol de la novel.la que parla del món del maquis al Maestrat i la història de la pastora en particular. És llegidora i barreja l’autobiografia del personatge amb la narració de les dificultats per trobar informació que ha de servir per a l’estudi que vol fer un psiquiatra francès.
Ho reconec, jo no se escriure blogs. Bé, hauria d’haver dit jo no sé escriure, no ho he fet mai. Afrontar una pàgina en blanc no em fa gens de por però, em preocupa el ridícul, contar-hi històries no ho veig gens clar. De tots el blogs que s’hi renoven tothora me’n agraden, sens dubte, un bon