Aquestos dies encara es debat allò de si els catalans tenim rei o no. En fi, que no hi ha manera de que la gent es molesti una mica a mirar el per què de les coses. Ni a parlar amb propietat. Primer, els catalans no tenim rei, i això és la veritat. L'altra veritat és que sí teníem monarquia, i ara m'explicaré, no fos cas que alguns s'enredessin més en la troca de les opinions.  |  |
Aquestos dies encara es debat allò de si els catalans tenim rei o no. En fi, que no hi ha manera de que la gent es molesti una mica a mirar el per què de les coses. Ni a parlar amb propietat. Primer, els catalans no tenim rei, i això és la veritat. L'altra veritat és que sí teníem monarquia, i ara m'explicaré, no fos cas que alguns s'enredessin més en la troca de les opinions. Més enllà del cumpliment de la llei, i més enllà de les provocacions sobre la crema de les fotografies dels actuals monarques espanyols, crec que hauríem de sortir fora d'aquesta espiral que amarga a uns i altres. La Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides està per sobre del Còdigo Penal d'Espanya, ja que l'estat la va assumir. Per tant, si com deia un conegut "el santo se le adora por la peana", jo li responc que "qui té cua de palla" ... De vegades, les coses que ens semblen més importants per als altres no ho són tant. Això que sembla normal, per desgràcia, es converteix en una mena de falta de respecte envers les persones, i acusa les diferències de tracte i visió de diferents col.lectius. Quan aquesta diferència afecta als drets civils i personals, i afecta a la vulneració de les lleis, aleshores es torna insultant i humiliant. 
Aprofitant l'altre dia el lliurament del III Premi Joan Sardà a la Plataforma pel Dret a Decidir, vam entrevistar la seva portaveu Mònica Sabata. Tal com esmentàvem a la notícia, havíem de publicar-ne un resum a la nostra edició de Vilaweb Sant Boi. Fet i fet, he cregut més convenient publicar-lo al bloc editorial com a espai de reflexió. Espero que us agradi.
Des del començament d'aquest bloc del Pont de Sant Boi, us volia donar gràcies a les 12.000 vegades que l'heu llegit. Tot i ser el bloc editorial de Vilaweb Sant Boi, cortesia d'en Vicenç Partal, no podia ser d'altra manera que hi haguès un ventall d'articles més enllà de la nostra ciutat. Perquè també hi ha altres interessos que ens porten més enllà d'on voldríem. Hi ha altres blocs a Sant Boi amb més visites, més ben fets, o amb més qualitat, podeu veure l'excel.lent tasca de la web de Xarxa Santboiana. Aquest bloc, en tot cas, i malgrat les aspiracions i ambicions personals legítimes no deixa de ser una aportació modesta a la catosfera catalana. I en aquest sentit, com diuen els anglesos, potser "the last, but not the least", intento aportar el meu gra de sorra, i que esdevingui un gra de mostassa. A sota trobareu les estadístiques del bloc i algun comentari més. Gràcies a tothom pel vostre interès.  Aquesta setmana, En Jorge López ens va fer arribar un exemplar de l'excel.lent revista L'Esborrany que es va editar fa anys a la nostra ciutat. En el número 15, apareix un article escrit per Lluís Maria Xirinacs l'any 1991. Com a homenatge al nostre filòsof, és a dir, a aquell que és amic de la veritat, posem al vostre abast aquest escrit titulat "El diàleg difícil entre ciència i consciència". Tracta de les posicions de partida per establir un veritable diàleg entre aquestos dos conceptes. Més enllà de l'activista polític català i de l'eficàcia de la no-violència, en Xirinacs ens deixa tot un treball de recarca en el camp del coneixement global. Seguint la tradició catalana de Ramon Llull, de Francesc Pujols, i d'altres. Esperem que en gaudiu. Aquestos dies els "polítics catalans" han encetat un tema de debat al voltant de la sobirania quan s'acosta la Diada. Aprofiten l'oportunitat per marejar la perdiu, cosa que suposa una frivolitat i una falta de respecte a les creences polítiques de les persones, tant als d'avui com als que van lluitar l'Onze de Setembre. A més a més, desvien l'atenció cap a la lluita pel poder polític i els càrrecs a l'administració. Jo crec que el debat real, avui dia, gira al voltant dels drets civils dels catalans. No en va, Rafael Casanova, Conseller en Cap, era Doctor en Drets, i que la primera acció de Felip IV de Catalunya i V d'Espanya va ser la derogació del dret civil amb el "Decreto de Nueva Planta", tant al Regne de València com al Principat de Catalunya. Aquest 31 d'agost es va celebrar el dia dels blocs. Sembla ser que el motiu per escollir aquest dia rau en l'anagrama de la mateixa paraula. Com que ja és la tercera edició, s'ha proposat una activitat consistent en recomanar cinc blocs als altres blocaires. Jo, a més a més, voldria recomanar el sant del dia com a patró dels blocs i dels blocaires. El seu nom és Sant Ramon Nonat, i els seus mèrits encaixen amb la idea principal dels blocs. Aquestes vacances d'agost vaig passar una setmana visitant la capital de Bohèmia, Praga. La capital de la República Txeca estava força plena de turistes, i als seus encants, hi afegia uns preus més barats que altres països del voltant com Àustria. Certament, n'hi ha vida bohèmia a Praga, però no tanta com alguns es pensen. Més aviat el país està treballant molt per assolir un nivell de vida més alt. I en aquest cas, és a dir, fent el turista, vaig trobar un Sant Jordi que arribava en cavall des de l'est d'Europa.
Aquest mes d'agost a Irlanda ha estat tema de controvèrsia i debat a tots els diaris nacionals la decisió de la companyia aèria Aer Lingus de traslladar els drets de vol fins a Londres de l'aeroport de Shannon a l'aeroport de Belfast. Una decisió que ha trasbalsat molta gent, i que s'afegeix als canvis en les condicions laborals amb una amenaça de vaga. A sobre, o al costat mateix, tenim la famosa Ryanair.
 He estat llegint la cançó de gesta de Roland. El text correspon a la part fixada per escrit segles més tard d'haver-se cantat. Certament, és un dels poemes bàsics iniciàtics dels francesos, equivalent al del Mio Cid. Està escrit des d'un punt de vista determinat, el dels francs, i per justificar les reivindicacions d'aquestos. Cap problema, doncs, però sí que cal anar amb compte amb les tergiversacions modernes interessades. Aquest mes d'agost es van fer a Irlanda les cerimònies en record del líder irlandès Michael Collins. Al poble on va morir en combat, Beal na mBlath a la regió de Cork, el britànnic Lord David Puttnam va llegir un escrit d'homenatge al general. El va situar entre els dirigents més destacats del segle XX, com Gandhi o Mandela. Després de 85 anys de la seva mort, l'illa torna a tenir una oportunitat de pau per a Irlanda del Nord. Aquestes vacances d'agost passades a Praga, a Bohèmia, m'han recordat la Primavera de Praga, quan enmig de la Guerra Freda es va intentar obrir pas la llibertat. Esclafada l'anomenada Primavera de Praga amb l'entrada de l'exèrcit del Pacte de Varsòvia, l'estudiant Jan Palack va prendre la decisió de suicidar-se. Ell mateix es va cremar viu en protesta per l'ocupació soviètica. Després d'uns quants anys, les restes de Jan Palack reposen en el cementiri de Praga, a la zona reservada als herois nacionals. Potser per això, avui dia es pot viure amb més llibertat a la República Txeca. Segur que des d'on és, enten perfectament que Lluis Maria Xirinacs prengué aquesta decisió.Amb tot el respecte, ja que personalment no la comparteixo. Però la seva decisió presa durant la nit de Sant Llorenç ens fa sentir que ell va ser com un d'aquestos estels que il.luminen la fosca volta del cel. Tot escoltant de fons la veu de l'estimat Xesco Boix. Amb tot el respecte per a Xirinacs, perquè en el futur els catalans lliures poguem enterrar amb tota la seva dignitat i sense cap vergonya el cos d'aquest heroi.  Si aquestos dies estem pendents de les fluctuacions econòmiques i dels moviments intensos a tot el món, no podem deixar de fixar-nos en la pel.lícula d'Orson Welles: El Tercer Home. Tota una crítica a la part fosca d'un sistema econòmic, no només capitalista sinó també comunista. Allà on els negocis es troben amb les clavegueres més fosques de totes les èpoques de la Humanitat. La bellesa de la ciutat de Viena és captivadora per la seva elegància. El vals és el seu símbol, ja que han fet del seu ball una representació idealitzada de la seva realitat. Aquest ball tan apolini es correspon amb la seva arquitectura i la bellesa dels seus palaus, edificis i carrers a la vora del Danubi. Però les aigües del riu no són sempre d'un blau intens. El verd també té la seva part, i correspon també a la part amagada sota la seva superfície. Allà també trobarem un dels conjunts psiquiàtrics més grans d'Europa, l'Otto Bauer. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosLLEURE
MOBILITAT
NOTíCIES
PENSAMENT
POLíTICA
TIC
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|