Aquest petit apunt va adreçat a l'article d'en Manuel Cuyàs, Barcelona, anar i tornar per mar, uns dies després de parlar-se d'una possible via de trànsit marítim. Idea descartada perquè als nostres polítics no se'ls hi passa pel cap.
  |  |
|
Societat 
Durant el Pont del Pilar, vam fer una escapada a Prada de Conflent. Malgrat algunes vicissituds del viatge, vam arribar-hi el dissabte a la tarda. Vam agafar el tren, i vam poder veure els fulletons que anunciaven la vaga de transports d'aquesta setmana a França. Als peus del Canigó contemplàvem en un cel clar les primeres neus que cobrien el seu cim. Per als catalans, marca el nord, i és una de les nostres muntanyes "sagrades". Tanmateix, més enllà de l'espai físic o geogràfic, cal tenir en compte que és més important l'espai personal o psíquic. I de vegades, no coincideixen tots dos.
 El tractament i repercussió de la Fira de Frankfurt enfora serà de moment discreta. A nivell cultural tenim un cert reconeixement que aquest esdeveniment ampliarà. Tanmateix, a nivell polític o social alemany encara continuarem estant arraconats davant dels espanyols. Mentre s'estava celebrant l'acte d'inauguració a Frankfurt, les televisions alemanyes destacaven altres temes. I quan la Primera cadena, la Erste, en va parlar, feia plorar: tòpics i folklore a dojo. Aquesta setmana s'ha inaugurat oficialment la Fira del Llibre de Frankfurt. Un esdeveniment molt esperat per als catalans, ja que som la cultura convidada el 2007. Durant les vacances d'estiu vaig passar per algun país germànic, i les traduccions a l'alemany d'autors catalans es posaven en un lloc destacat dels aparadors. Alguns articles i anuncis en la premsa vam cridar-me l'atenció. De vegades, les coses que ens semblen més importants per als altres no ho són tant. Això que sembla normal, per desgràcia, es converteix en una mena de falta de respecte envers les persones, i acusa les diferències de tracte i visió de diferents col.lectius. Quan aquesta diferència afecta als drets civils i personals, i afecta a la vulneració de les lleis, aleshores es torna insultant i humiliant. 
Aprofitant l'altre dia el lliurament del III Premi Joan Sardà a la Plataforma pel Dret a Decidir, vam entrevistar la seva portaveu Mònica Sabata. Tal com esmentàvem a la notícia, havíem de publicar-ne un resum a la nostra edició de Vilaweb Sant Boi. Fet i fet, he cregut més convenient publicar-lo al bloc editorial com a espai de reflexió. Espero que us agradi.
Des del començament d'aquest bloc del Pont de Sant Boi, us volia donar gràcies a les 12.000 vegades que l'heu llegit. Tot i ser el bloc editorial de Vilaweb Sant Boi, cortesia d'en Vicenç Partal, no podia ser d'altra manera que hi haguès un ventall d'articles més enllà de la nostra ciutat. Perquè també hi ha altres interessos que ens porten més enllà d'on voldríem. Hi ha altres blocs a Sant Boi amb més visites, més ben fets, o amb més qualitat, podeu veure l'excel.lent tasca de la web de Xarxa Santboiana. Aquest bloc, en tot cas, i malgrat les aspiracions i ambicions personals legítimes no deixa de ser una aportació modesta a la catosfera catalana. I en aquest sentit, com diuen els anglesos, potser "the last, but not the least", intento aportar el meu gra de sorra, i que esdevingui un gra de mostassa. A sota trobareu les estadístiques del bloc i algun comentari més. Gràcies a tothom pel vostre interès.  Aquesta setmana, En Jorge López ens va fer arribar un exemplar de l'excel.lent revista L'Esborrany que es va editar fa anys a la nostra ciutat. En el número 15, apareix un article escrit per Lluís Maria Xirinacs l'any 1991. Com a homenatge al nostre filòsof, és a dir, a aquell que és amic de la veritat, posem al vostre abast aquest escrit titulat "El diàleg difícil entre ciència i consciència". Tracta de les posicions de partida per establir un veritable diàleg entre aquestos dos conceptes. Més enllà de l'activista polític català i de l'eficàcia de la no-violència, en Xirinacs ens deixa tot un treball de recarca en el camp del coneixement global. Seguint la tradició catalana de Ramon Llull, de Francesc Pujols, i d'altres. Esperem que en gaudiu. Aquest 31 d'agost es va celebrar el dia dels blocs. Sembla ser que el motiu per escollir aquest dia rau en l'anagrama de la mateixa paraula. Com que ja és la tercera edició, s'ha proposat una activitat consistent en recomanar cinc blocs als altres blocaires. Jo, a més a més, voldria recomanar el sant del dia com a patró dels blocs i dels blocaires. El seu nom és Sant Ramon Nonat, i els seus mèrits encaixen amb la idea principal dels blocs.
Aquest mes d'agost a Irlanda ha estat tema de controvèrsia i debat a tots els diaris nacionals la decisió de la companyia aèria Aer Lingus de traslladar els drets de vol fins a Londres de l'aeroport de Shannon a l'aeroport de Belfast. Una decisió que ha trasbalsat molta gent, i que s'afegeix als canvis en les condicions laborals amb una amenaça de vaga. A sobre, o al costat mateix, tenim la famosa Ryanair.
 Si aquestos dies estem pendents de les fluctuacions econòmiques i dels moviments intensos a tot el món, no podem deixar de fixar-nos en la pel.lícula d'Orson Welles: El Tercer Home. Tota una crítica a la part fosca d'un sistema econòmic, no només capitalista sinó també comunista. Allà on els negocis es troben amb les clavegueres més fosques de totes les èpoques de la Humanitat. La bellesa de la ciutat de Viena és captivadora per la seva elegància. El vals és el seu símbol, ja que han fet del seu ball una representació idealitzada de la seva realitat. Aquest ball tan apolini es correspon amb la seva arquitectura i la bellesa dels seus palaus, edificis i carrers a la vora del Danubi. Però les aigües del riu no són sempre d'un blau intens. El verd també té la seva part, i correspon també a la part amagada sota la seva superfície. Allà també trobarem un dels conjunts psiquiàtrics més grans d'Europa, l'Otto Bauer. Aprofitant l'avinentesa que tenim entre nosaltres a Woody Allen, actor i director, acompanyat de l'Scarlett Johansson, faré una declaració d'intencions i un homenatge particular i familiar a unes persones que van ser les meves actrius preferides. Ara ja no hi són entre nosaltres, però el seu record no és trist. Ni l'elegia cap neguit quan la seva vida va ser una vida acomplerta. Aquesta setmana es va fer un acte a Palau. Sí, al Palau de la Generalitat, en Carod-Rovira presidia la celebració de la 25ª edició de les Beques d'Integració Europea del Patronat Català Pro Europa. I vist el resultat minso de la integració de la Unió Europea, veurem que els millors propòsits no serveixen de gaire res. Més aviat, estem en el camí de la integració a la globalització. Però cal prendre's les coses pel costat bo. Potser a la llarga el nostre poble tindrà noves oportunitats. Avui se celebra el 14 de juliol, aniversari de la Revolució Francesca, que va donar pas al triomf dels estats nació que coneixem avui dia a Europa. Coincidint amb el dia, el president rus s'ha retirat del Tractat d'Armes Convencionals. Això vol dir que podrien desplegar divisions cuirassades a les fronteres sense previ avís. I el president francès va dir el dia abans que si calia farien servir la seva força nuclear. Com que no se sap sempre si els francesos van de la mà dels rusos o no, les intencions que s'hi amaguen no són gens tranquilitzadores. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosLLEURE
MOBILITAT
NOTíCIES
PENSAMENT
POLíTICA
TIC
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|