Aquest mes d'octubre he acabat de llegir-me el llibre escrit per Ernst H. Gombrich titulat en català "Breu Història del Món", editada per Empúries i traduïda de l'alemany austríac de l'autor. En el títol original del 1999 consta "Una curta història del món per als joves lectors". Un llibre ben escrit des del punt de vista d'aquest autor austríac, que va fer la seva carrera a Anglaterra per l'ascensió del nazisme. De manera amena i didàctica explica els fets històrics, d'una manera "natural" i "universal". I si ho poso entre cometes, és per aclarir què ens diu l'autor.
Aquestes vacances d'agost vaig passar una setmana visitant la capital de Bohèmia, Praga. La capital de la República Txeca estava força plena de turistes, i als seus encants, hi afegia uns preus més barats que altres països del voltant com Àustria. Certament, n'hi ha vida bohèmia a Praga, però no tanta com alguns es pensen. Més aviat el país està treballant molt per assolir un nivell de vida més alt. I en aquest cas, és a dir, fent el turista, vaig trobar un Sant Jordi que arribava en cavall des de l'est d'Europa.
He estat llegint la cançó de gesta de Roland. El text correspon a la part fixada per escrit segles més tard d'haver-se cantat. Certament, és un dels poemes bàsics iniciàtics dels francesos, equivalent al del Mio Cid. Està escrit des d'un punt de vista determinat, el dels francs, i per justificar les reivindicacions d'aquestos. Cap problema, doncs, però sí que cal anar amb compte amb les tergiversacions modernes interessades.
Aquest mes d'agost es van fer a Irlanda les cerimònies en record del líder irlandès Michael Collins. Al poble on va morir en combat, Beal na mBlath a la regió de Cork, el britànnic Lord David Puttnam va llegir un escrit d'homenatge al general. El va situar entre els dirigents més destacats del segle XX, com Gandhi o Mandela. Després de 85 anys de la seva mort, l'illa torna a tenir una oportunitat de pau per a Irlanda del Nord.
Aquestes vacances d'agost passades a Praga, a Bohèmia, m'han recordat la Primavera de Praga, quan enmig de la Guerra Freda es va intentar obrir pas la llibertat. Esclafada l'anomenada Primavera de Praga amb l'entrada de l'exèrcit del Pacte de Varsòvia, l'estudiant Jan Palack va prendre la decisió de suicidar-se. Ell mateix es va cremar viu en protesta per l'ocupació soviètica. Després d'uns quants anys, les restes de Jan Palack reposen en el cementiri de Praga, a la zona reservada als herois nacionals. Potser per això, avui dia es pot viure amb més llibertat a la República Txeca. Segur que des d'on és, enten perfectament que Lluis Maria Xirinacs prengué aquesta decisió. Amb tot el respecte, ja que personalment no la comparteixo. Però la seva decisió presa durant la nit de Sant Llorenç ens fa sentir que ell va ser com un d'aquestos estels que il.luminen la fosca volta del cel. Tot escoltant de fons la veu de l'estimat Xesco Boix. Amb tot el respecte per a Xirinacs, perquè en el futur els catalans lliures poguem enterrar amb tota la seva dignitat i sense cap vergonya el cos d'aquest heroi.
santboi |
Història |
diumenge, 15 de juliol de 2007 | 19:27h
La historiografia oficial que ens fa veure algunes coses amb un sentiment de tristor , que, de vegades, no ens deixen veure-hi clar. I em refereixo tant a la que està a favor com en contra d'una determinada interpretació. És com el blanc i negre, i no es veuen els colors de la vida. En la història de la construcció espanyola i francesa, Muret va ser una fita gloriosa, i per a la construcció d'una nació catalana un desastre. Però per al naixement del poble català, només va ser una fita més.
santboi |
Història |
diumenge, 15 de juliol de 2007 | 18:01h
Alguns estudiosos amb càtedra i recolzament institucional han fet un bon treball de recerca sobre les relacions entre Catalunya i Occitània. Com a colofó, diuen que el projecte comú no va existir mai. El titular era concloent: "Un somni, res més que un somni". Però de debó va ser només el somni d'una nit d'estiu?. Només va ser el fruit d'una idea romàntica dels segles XIX i XX. Ara s'imposa una euroregió més prosaica de funcionaris i administracions? Potser és una part de la realitat, però no és tota la realitat!
Amb l'excel.lent treball de recopilació dels Atles del llibre "Imago Cataloniae" podem passar a observar la zona de l'actual comarca del Baix Llobregat. Per a aquells que volen que tot continui igual, només cal ensenyar-los els mapes i fer servir la lupa. Els mapes també recullen els canvis vitals d'un territori, tant per l'espai físic i les comunicacions, com per la gent que hi viu. I el Baix Llobregat no és una excepció.
Aquest mes he estat mirant, més que llegint, el magnífic volum editat per la Generalitat l'any 2005: "Imago Cataloniae". En ell es recull un compendi de mapes sobre el nostre país des del final de l'Edat Mitjana fins als temps moderns. Els mapes van representar una revolució i són el símbol del món modern. A l'Edat Mitjana la realitat es representava amb els llaços de vassallatge i de familiars, i el Renaixement va portar a veure el món d'una altra manera primant el territori físic. Amb la voluntat des de l'inici de cartografiar tota la Terra, l'Orbe.
A Montpeller vaig comprar per Setmana Santa el llibre de Joan Bodon "La grava sul camin"-"L'Evangeli de Bertomeu" que recull les seves vivències de la II Guerra Mundial i la Postguerra. Aquest gran escriptor occità va començar a escriure aleshores. Va ser la seva manera d'expressar i treure fora tot allò que es va haver d'empassar en aquells anys tan difícils. Més proper, podem recòrrer en català a "Les Amnèsies de Déu" d'en Beszonoff.
El
dia 8 de setembre del 2002 es va publicar un article del Senyor José
García-Montalo al diari Avui parlant de la nova economia. En
aquest article es referia a un altre de la revista The Economist. En
ell es deia que les regles del conegut joc de nens del paper, la
pedra i la tissora havien canviat. Si la pedra eren els totxos, el
paper les accions i la tissora el govern, durant aquestos anys, el
totxo manava sobre els altres dos. Tot el globus immobiliari
d'aquests anys ha estat el sector que ha recollit els diners que van
sortir després de reventar la borsa, o el paper com a
metàfora. Però avui, a l'any 2007 què ens
trobarem, o quin camí es farà?. Es mantindrà la
situació actual, o bé, tornarem a les regles de
sempre?. Desorientats, intentem buscar una explicació, tant
pel que fa a les noves tecnologies, com al paisatge que contemplem.
Però també podem mirar en la memòria, i fer un
salt enrera.
Aquestos dies es fa la presentació de la segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana feta per l'Institut d'Estudis Catalans. S'hi incorporen paraules noves, que posant-les al diccionari sembla que tinguin validesa oficial. Com em fa notar un amic, sempre és millor fer servir aquelles paraules naturals de la llengua, davant d'altres opcions. I això va més enllà de modes temporals, o de paraules de moda, que amb el temps també decauen ràpidament. Però el meu propòsit d'avui es refereix a totes aquelles paraules oblidades en el temps. Aquelles que han perdut el significat que se li va donar al seu dia, i en aquest cas per qüestions polítiques i culturals.
santboi |
Història |
divendres, 15 de setembre de 2006 | 00:53h
En la conferència que ha pronunciat Oriol Junqueras a Sant Boi, ha rememorat els fets, les vivències i les paraules d'aquells homes. Uns homes que no es van rendir fins al final, combat a ultrança, que pregaven a Nostre Senyor i lluitaven pels Drets i Llibertats dels catalans. Perquè eren homes lliures, i sabien el valor de la llibertat. Ara , a Catalunya el 2006, qui sap el valor de la llibertat? Ara, a Catalunya el 2006, algú sap què és ser un esclau?
Hem llegit amb molt d'interès el llibre de Jordi Bilbeny titulat "Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya", d'editorial Proa. En la seva recerca sobre Colom, ha pujat un graó més. I per als catalans és una cosa molt important. Si sobre el navegant existeix el misteri, on es barreja l'admiració i la vergonya a causa de les conseqüències de la colonització, cal afrontar els fets cara a cara. I si cal desaprendre allò que ens han ensenyat, no tinguem por. Perquè com diu la Bíblia, "la veritat us farà lliures".
Aquestos dies he estat llegint "La Solució Cambó" del Francesc Pujols editada per l'editorial L'Esfera dels Llibres. Com que tot allò que prové del Pujols no té desperdici, aquesta lectura us aprofitarà més que qualsevol llicenciatura en politiqueses. Com sempre, no us deixarà indiferents perquè aporta una perspectiva catalana de les coses. Amb això vull dir que parla de què pensem, què fem i com som. La solució que proposa als nostres mals podia ser bona o dolenta, de fet, va ser impossible. La raó, com l'enraonar, no va triomfar. Ara per ara.
Aquestes vacances d'agost vaig passar una setmana visitant la capital de Bohèmia, Praga. La capital de la República Txeca estava força plena de turistes, i als seus encants, hi afegia uns preus més barats que altres països del voltant com Àustria. Certament, n'hi ha vida bohèmia a Praga, però no tanta com alguns es pensen. Més aviat el país està treballant molt per assolir un nivell de vida més alt. I en aquest cas, és a dir, fent el turista, vaig trobar un Sant Jordi que arribava en cavall des de l'est d'Europa.
He estat llegint la 
Aquest mes d'agost es van fer a Irlanda les cerimònies en record del líder irlandès 
Aquestes vacances d'agost passades a Praga, a Bohèmia, m'han recordat la Primavera de Praga, quan enmig de la Guerra Freda es va intentar obrir pas la llibertat. Esclafada l'anomenada Primavera de Praga amb l'entrada de l'exèrcit del Pacte de Varsòvia, l'estudiant Jan Palack va prendre la decisió de suicidar-se. Ell mateix es va cremar viu en protesta per l'ocupació soviètica. Després d'uns quants anys, les restes de 
Amb l'excel.lent treball de recopilació dels Atles del llibre "Imago Cataloniae" podem passar a observar la zona de l'actual comarca del Baix Llobregat. Per a aquells que volen que tot continui igual, només cal ensenyar-los els mapes i fer servir la lupa. Els mapes també recullen els canvis vitals d'un territori, tant per l'espai físic i les comunicacions, com per la gent que hi viu. I el Baix Llobregat no és una excepció.
Aquest mes he estat mirant, més que llegint, el magnífic volum editat per la Generalitat l'any 2005: 
A Montpeller vaig comprar per Setmana Santa el llibre de Joan Bodon "La grava sul camin"-"L'Evangeli de Bertomeu" que recull les seves vivències de la II Guerra Mundial i la Postguerra. Aquest gran escriptor occità va començar a escriure aleshores. Va ser la seva manera d'expressar i treure fora tot allò que es va haver d'empassar en aquells anys tan difícils. Més proper, podem recòrrer en català a "Les Amnèsies de Déu" d'en Beszonoff.
