Aquest dimecres, 27 de juny de l'any 2007 del naixement del Nostre Senyor,
van morir a les carreteres catalanes, només en un dia, tres persones en
accident de trànsit. Un avi, un adult i un jove. Cadascun en circumstàncies
diferents, però amb el mateix resultat. La meva pregunta és la següent: si un
accident és inevitable, aleshores perquè hem d'agafar un vehicle i conduir-lo
fins a morir?. Aquesta seria una actitud fatalista, i crec que no és un
plantejament correcte. Com a persones, i no màquines, som en part responsables
dels nostres actes. I si aquestos actes esdevenen un mal costum, comporten un
risc per a la resta.  |  |
|
Mobilitat Aquest dimecres, 27 de juny de l'any 2007 del naixement del Nostre Senyor,
van morir a les carreteres catalanes, només en un dia, tres persones en
accident de trànsit. Un avi, un adult i un jove. Cadascun en circumstàncies
diferents, però amb el mateix resultat. La meva pregunta és la següent: si un
accident és inevitable, aleshores perquè hem d'agafar un vehicle i conduir-lo
fins a morir?. Aquesta seria una actitud fatalista, i crec que no és un
plantejament correcte. Com a persones, i no màquines, som en part responsables
dels nostres actes. I si aquestos actes esdevenen un mal costum, comporten un
risc per a la resta. Hi ha una cançó de la Maria del Mar Bonet, "L'Asguilando", amb una lletra que diu: "més valguera ser arbre o pedra per no sentir crit ni dolor...". Així els cors se'ns assequen quan escoltem les xifres dels morts a la carretera, i com aquestes no baixen. Parlo de xifres de morts, o de ferits ja no els diuen gaire, i dels a qui no ha passat res greu perquè Déu no ha volgut. Surten els responsables de Trànsit parlant d'accidents, surten els responsables del Racc parlant d'accidents, i surten els jutges parlant d'accidents. El programa de 30 Minuts que parlava sobre els embussos de trànsit a Barcelona i l'Àrea Metropolitana em va decebre molt. Més enllà de fer un retrat de la qüestió, des d'una perspectiva reduccionista i parcial. Aquest reportatge no va aportar res d'interessant ni gaire positiu. Només veure com tot es pot reduir a l'absurd, sense oferir altres punts de vista. Després de fer-se pública l'enquesta de mobilitat diària del 2006 per l'AMT a la regió I de Barcelona es pot veure que les tendències sobre els mals hàbits de mobilitat s'accentuen. Amb un transport públic insuficient, amb l'exemple de Renfe, i malgrat l'augment de motos i bicicletes, el cotxe domina aquest camp. És més, els resultats reflexen la realitat que viu tothom cada dia. De totes maneres, la culpa no és només d'un mateix, sinó que les administracions tampoc fan la seva feina, ni ofereixen mitjans efectius de transport quan n'hi han i es poden fer servir a curt termini. Solucions hi ha, però els interessos que hi ha al seu darrera impedeixen la seva aplicació: per exemple, el cotxe compartit. Als Estats Units s'està desenvolupant l'empresa Flex i el Cotxe Comunitari, de manera sembla a Alemanya. Solucions de futur per ara mateix. Aquest dies s'ha esdevingut la mort de Loyola de Palacio, i s'ha lloat la seva tasca professional. M'han vingut al cap una série de pensaments, no perquè la conegués personalment, sinó pel fet que vaig en bicicleta. Com a usuari de la bicicleta, he tingut un contacte "professional" en l'àmbit de la mobilitat. Loyola de Palacio ha rebut molts elogis per la seva carrera política i
professional. Per a mi representa una persona triomfadora en la vida,
amb una feina ben feta en el seu camp. Però això, per a molta gent pot
haver estat perjudicial. Aquesta setmana molta gent torna de les vacances d'estiu. El gros serà a partir de la Diada, quan el dimarts 12 de setembre comencin les escoles. La tornada acostuma a ser costa amunt. Sobretot per aquells que troben coses que no els hi agraden gaire: per exemple, el senyor Manuel Cuyàs i les bicicletes. En tot cas, si l'articulista encara no ha fet prou dies de festa, m'agradaria suggerir-li algunes destinacions d'acord amb les seves preferències. El mes passat es va publicar la llista dels millors ciclistes professionals de tots els temps. El màxim rang l'ostenta el belga Eddy Merckx. Els criteris de la puntuació els estableix el polonès Daniel Marszalek amb una autoritat reconeguda en aquest camp. I valora el ciclista més complet, qui ha guanyat més proves i de quin tipus. Per això, Lance Armstrong que s'ha especialitzat en el Tour de França no està al capdavant. I això no li treu cap mèrit a aquest nord-americà resident a Girona. Però avui parlaríem del país d'Eddy Merckx, i què podem dir des del Baix Llobregat. Avui parlaré d'un drac de Catalunya bastant gran. Gran en edat i gros de mides. Enguany farà 100 anys, i com qui no vol la cosa, va nèixer com un club esportiu. Avui dia ha crescut molt, i el trobareu a moltes poblacions del nostre país i de l'estranger. Els darrers cinquanta anys l'han permès posar-se al davant d'altres animals que li feien ombra, i els ha escombrat del camí. En part perquè els altres s'havien quedat antiquats i també perquè no s'havien situat en el grup dels poderosos. És el nostre RACC. Ha aconseguit transformar un país i una societat, suposo que haurà aplicat la filosofia marxista de la transformació social. Com a títol de reialesa, ha fet que el cotxe sigui el rei absolut. Perquè pugui circular amb comoditat ha construït autopistes que es van eixamplant i eixamplant, les seves carreteres han tallat camins antics i no deixen passar vianants ni bicicletes, la seva xarxa ha arraconat els altres mitjans de tranport com el tren o el vaixell. No com en altres països europeus on coexisteixen tots junts i tothom és respectat per allà on va. I la seva gana creix cada dia més: s'estèn fora de les nostres fronteres, crea una fundació sobre mobilitat per donar lliçons als altres, vol més ciment i carreteres quan les existents són un caos absolut i kafkià, compta els seus números de vehicles però no els de víctimes i accidents de trànsit, etc ... |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosLLEURE
MOBILITAT
NOTíCIES
PENSAMENT
POLíTICA
TIC
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|