Ja fa gaire bé dos mesos de la gran manifestació de l’11-S i manca menys d’un mes per a les eleccions catalanes de 25-N. En aquests dies intensos i històrics viscuts ja podem assenyalar algunes tendències mostrades des de Catalunya i des del Gran Madrid polític. Aquestes tendències mostrades són interessants d’analitzar en dos camps
Vist de des Brussel.les sobta la manca de reflexió a casa nostra al voltant de la dimensió dels països europeus com una de les variables clau que explica la sortida de la crisi. En el diari Finacial Times David Gardner escrivia el passat 16 de maig un article titulat “Spain: devolution can be a part
Hi ha un argument que, sens dubte, serà utilitza contra la majoria del poble de Catalunya, que el proper 25-N sembla que votarà de manera clarament majoritària pel dret a decidir dels catalans i per l’Estat propi dins de la Unió Europea. “Com és que ara voleu plens poders fiscals i tributaris si a nivell
Ahir vaig enviar un email a tot el Parlament Europeu (diputats, assistents i grups polítics). Aquest és un recurs que s’ha de fer servir poques vegades, atesa la gran quantitat de correus que es reben cada dia. El correu d’ahir replicava la carta de Vidal-Quadras de dimecres passat, penjada tot just després de la nota
“Com és que els catalans heu arribat fins aqui?” és una pregunta freqüent aquests dies als passadissos del Parlament Europeu a Brussel.les. La resposta és fàcil de donar, atès que ara la premsa internacional descobreix també la dimensió territorial del ruïnós model econòmic regional espanyol que PP i PSOE han imposat en els darrers anys
Avui a la tarda el president Martin Schultz ha contestat la carta que juntament amb Raül Romeva i Ana Miranda (en representació d’Oriol Junqueras) vàrem escriure per denunciar les declaracions del vice-president del Parlament Europeu Vidal-Qaudras, on demanava la intervenció de la guàrdia civil si Catalunya exercia el seu dret d’autodeterminació. Si bé el president Schultz
El 27 de setembre de 2012 serà recordat en la història de Catalunya perquè 84 diputats contra 21, amb el president de la Generalitat al capdavant, van votar una moció a favor de l’exercici del dret d’autodeterminació en la propera legislatura. Aquesta votació, aprovada per quasi 2/3 dels diputats (CiU, ICV, ERC, SI, Maragall i Laporta)
Vista la gran manifestació de Barcelona de l’onze de setembre amb una demanda prou explícita d’independència, es multipliquen les preguntes sobre si la Unió Europea acceptaria una Catalunya independent. Si aquest procés complís uns requisits democràtics bàsics (àmplia, cívica, festiva i pacífica majoria expressada per mitjà d’una majoria al Parlament de Catalunya i un referèndum
Fa uns dies el Banc Central Europeu ha publicat un gràfic molt interessant, que adjunto en aquest article, en el qual relaciona la caiguda de dipòsits bancaris a Espanya (que s’intensifica a l’estiu) i la quantitat de deute públic espanyol que compra la banca espanyola. L’exposició de la banca espanyola al deute espanyol creix molt
Ahir vaig ser al Parlament de Catalunya en el debat sobre el pacte fiscal. Els parlaments són els àmbits de llibertat i democràcia que defineixen a Europa la sobirania dels pobles i ahir el parlament català va enviar un senyal prou clar a la UE de voluntat de sobirania (a la foto la votació del
La setmana passada el president Artur Mas va dir al Parlament de Catalunya que, al 2011 i per primera vegada a la història recent, Catalunya havia exportat més béns i serveis a l’estranger que a Espanya. Aquesta dada es basa en un estudi que aviat publicarà la Conselleria d’Economia de la Generalitat, que fa servir
He esperat uns dies a valorar la cimera de la UE del divendres passat: després de l’eufòria inicial (“Alemanya derrotada, Espanya i Itàlia guanyen…”) hem vist que la condicionalitat és en tots els punts claus i lletra petita encara està per concretar. Avui la prima de risc espanyola ha tornat a superar els 500 punts,
Moltes esperances, potser massa, hi ha dipositades en la cimera de la UE dels propers 28 i 29 de juny. La victòria d’Hollande a França pot semblar que capgira el discurs econòmic i polític europeu, des de l’austeritat cap al creixement. Vist des de Brussel.les, però, aquest discurs és massa simplista i en bona part
Les eleccions gregues d’ahir semblaven propiciar un dilluns tranquil però avui el deute espanyol s’ha literalment estimbat als mercats financers: 574 punts la prima de risc i deute públic a 10 anys al 7,15% (nous máxims històrics)!! De fet, no és estrany que la diferència amb el deute alemany s’ampliï: el deute espanyol està avui
Avui la prima de risc espanyola ha batut un nou rècord històric en assolir els 550 punts básics, per tal com el deute espanyol a 10 anys ha superat el 7% en els mercats secundaris. Enmig del fracàs espanyol del rescat-no-rescat (els diaris alemanys i anglesos a primera pàgina fan burla de Rajoy i d’Espanya