Ramon Tremosa

Torre de Guaita

8 de novembre de 2013
12 comentaris

Beneficis d?una llista unitària al Parlament Europeu

El proper 25 de maig hi ha les properes eleccions al Parlament Europeu, en les quals es tem un altre descens de la participació electoral a nivell europeu: de fet, l?abstenció va creixent i això dóna força als partits antieuropeistes, que si que aconsegueixen mobilitzar el seu electorat de protesta i per això poden arribar a 1/3 dels diputats al 2014. Les properes eleccions europees seran les primeres eleccions després de la Via Catalana del passat mes de setembre. En aquest context de desmobilització i desmotivació creixent a escala europea, la Via Catalana ha estat la mobilització més extraordinària a Europa des de fa vint anys, quan els bàltics van fer la seva via per reclamar la independència. ?Ja sabreu canalitzar cap a les urnes tota la gent que es va donar la mà?? em pregunten sovint a Brussel·les i a Estrasburg. En un context de desmobilització general i de penalització als grans partits clàssics de govern, que a Espanya castigarà especialment a PP i PSOE, ?si aconseguiu portar a les urnes dos milions de vots el proper 25 de maig donareu un cop d?efecte molt gran a nivell europeu?. Aquest és el nostre repte i el debat a casa nostra s?hauria de centrar en valorar si els partits polítics catalans sobiranistes i anti statu quo, presentant-se per separat, seran capaços de mobilitzar tota aquella força millor que no pas si ho fessin conjuntament. Tot seguit us adjunto algunes idees sobre com ho veig.

1.- La llei electoral espanyola per a les eleccions europees està pensada per afavorir especialment PP i PSOE: amb una circumscripció única espanyola la llei d?Hondt massacra els petits partits catalans i bascos i d?aquí neix la necessitat de fer coalicions que observem al Parlament Europeu des de 1986 ençà. Un exemple: al 2009 CiU amb PNB i alguns altres partits regionalistes van obtenir quasi 1 milió de vots però només van assolir 2 diputats. PP i PSOE, en canvi, amb poc més de 5 milions de vots cadascun, en van obtenir 25 i 23 respectivament. Una possible llista única entre CiU i ERC, oberta a altres partits, com ara Ernest Maragall, en opinió meva generaria un efecte clar de sinèrgia i mobilització, que podria proporcionar un resultat en diputats més gran proporcionalment que no pas els que obtinguin per separat CiU i ERC. Així Malta, per exemple, amb només 350.000 habitants envia 5 diputats al Parlament Europeu i Catalunya, amb 7,2 milions d’habitants, gràcies a la llei electoral espanyola només en té 6… quan països amb la una població semblant a Catalunya n’envien entre 13 i 18!!

 

 

2.- Si els partits catalans es presentessin conjuntament el primer lloc a Catalunya a les eleccions està assegurat i això és molt important. Quan jo he parlat amb vice-presidents del Parlament Europeu per demanar l?ús de la llengua catalana al plenari, per exemple, m?han preguntat: ?CiU com va quedar al 2009 a Catalunya?? Segona força amb un 24% dels vots, els responc. ?Torna quan sigueu primera força?. I quan jo els dic que el PSC (primer partit a Catalunya al 2009) està a favor de l?ús del català a plenari (Raimon Obiols i Maria Badia sempre han estat molt clars en aquest sentit) m?han respost que el PSOE defensa el contrari que el PSC, i que el PSOE mana més que el PSC.

 

 

3.- Si en les eleccions europees de 2014 es fragmenta el mapa electoral espanyol, i per exemple com apunten les enquestes IU i UPyD i altres forces fan forat a costa de PP i PSOE, una llista única catalana trencaria la manca de proporcionalitat de la llei d?Hondt aplicada a tot l?Estat: es podrien obtenir més diputats conjuntament que no pas per separat. En aquest sentit, em sorprenen les crítiques d?entrada d?alguna gent d?Unió, ja que sense llista única i per separat, si CiU i PNB no fan un bon resultat perilla el tercer diputat… que és precisament el d?Unió.

 

 

4.- El fet que el Parlament Europeu sigui encara un embrió de parlament (no té competències fiscals; no tria el president de la Comissió Europea; moltes normatives que vota no són vinculants per als Estats membres…) fa que les diferències ideològiques normals entre partits puguin ser més fàcilment superables pels votants dels diferents partits, més que no pas si les eleccions fossin locals, regionals o estatals. Una llista única a les eleccions europees podria ser, d?altra banda, un banc de proves per a observar els resultats d?una possible llista única si s?arriba a un escenari d?eleccions catalanes plebiscitàries: quan està en joc la sobirania del país a cara o creu no s?hauria de perdre cap vot en les restes d?assignació d?escons perquè hi ha diferents partits sobiranistes que hi concorren per separat.

 

 

5.- En aquest sentit, per exemple, pretendre centrar la campanya electoral de les europees per a castigar Angela Merkel em sembla d?una gran frivolitat, quan Catalunya es juga en el proper cicle electoral el seu futur a cara o creu: això em sembla que equival a pensar relament que les manifestacions dels darrers dos anys a Catalunya són només una escalfada transitòria dels catalans, tal com diuen a Madrid. Els alemanys no són fanàtics de l?austeritat, senzillament no volen pagar la fallida fiscal dels països del sud, i això inclou la CDU de Merkel i també els socialdemòcrates i verds alemanys. En aquest mateix sentit, l?esquerra nòrdica és ?fiscalment sostenible?: per mantenir l?Estat del benestar aquesta esquerra és la primera interessada en quadrar el pressupost cada any, perquè un gran dèficit públic generat en pocs anys vol dir més impostos i privatitzacions de serveis públics.

  1. Sr. Tremosa, tot això està molt bé. Però ja té clar CiU quin és l’objectiu final? Perquè jo tinc molts dubtes de què sigui així. O de què sigui el mateix objectiu que tenim jo i els 2 milions de ciutadans que vam sortir al carrer per la Diada. Dubto quan en sento una de freda i una de calenta, quan no s’ementa la paraula independència més que a l’hora del pati, i quan es dóna l’espectacle que s’està donant amb la simple pregunta i data del referèndum. Should Scotland be an independent country? És ben fàcil. O no? Acabeu amb les ambigüitats i els dubtes, aclariu quin és l’objectiu final a la palestra política i no a l’hora del pati, i després demaneu-nos la confiança. I si teniu gent que rema en una altra direcció, que salti.
  2. Sincerament crec que le comentari anterior no respon a questió central de l’article.  Anant junts es podrien per exemple obtenir 6 o 7 parlementaris, per separat només 3 o 4.  Junts hi han més escons que la suma dels separats per la llei d’Hont. No he fet càlcul exacte però penseu que el rendiment dels vots pot ser molt important si anem junts.
    D’altra banda quan més escons s’obtenen millor es podran representar els aliats a la cambra. O sigui que tothom hi guanya. En aqueses circunstàncies no té sentit discutir de diferències ideològiques si aquestes no són fonamentals. Recordem que l’èxit de l’ANC ha estat de saber aparcar les diferències ideològiques en favor de la independència. Em de saber sumar.
    Queda com establir la clau de repartició dels escons. Però això ja s’ho faran els partits.
    No hem caso amb cap partit i no entendria que per raons d’equerra/ dreta  es perdessi escons per Catalunya. Cal reflexionar en això, al final és el conjunt del poble de Catalunya que tindrà dos o tres escons més o menys. El pais demana unitat per lluitar per la independència. Ara en aquestes eleccions i en el referèndum.
  3. encara hi ha altres aventatges, i una, no menor, és l’efecte que la candidatura independentista catalana (amb suport de CIU, Esquerra, Socialistes de Maragall, Solidaritat, i segurament d’altres, i de l’ANC) arrossegaria a milers de vots independentistes a Catalunya que d’altra manera es desperdigaran i no serviran per res (0-1 diputat que serà zero), però també a altres territoris de l’estat: el vot protesta arreu, i el nacionalista a Galicia, a Euskadi, a Valencia i a Balears. I si la  CUP finalment no es presenta, els seus votants també es decatanran per a aquesta candidatura. 
  4. NO HI ANIREM PAS A VOTAR SI NO HI HA LLISTA COMUNA PER CATALUNYA, AMB MI QUE NO HI COMPTIM PER SEGUIR AQUESTA FARSA EUROPEA SI NO ES PER FER UNA ACCIÓ CONJUNTA A FAVOR DE CATALUNYA, PER ANAR SEGUINT FENT LA VIU VIU…… EM QUEDO A CASA.
  5. Tot i que estic d’acord amb en Tremosa, em sembla que no serà possible. Els catalans encara no hem après la primera lliçó d’un Estat i que és que davant d’un interès d’Estat tots a una. Dretes i Esquerres. 
    Per ara els catalans ens apunyalem per l’esquena entre nosaltres. Crec que la majoria de partits són encara i bàsicament, partits amb visió autonomista i no acaben de creure’s la independència.
    El poble anem molt depressa i els partits no ho acaben d’assimilar, per molt que diguin.
    I un altre cosa que em ve el cap. Sembla que els catalans hàgim de fer la independència d’una manera espècial i amb disseny propi tot i que ja han passat per aquí més de la meitat dels països d’Europa! 
    Que demana un procés com aquest? Unitat total. Passos concrets i amb un objectiu clar. Full de ruta.
    Ara com ara tenim massa “liders” de partits polítics que actuen com a pedres a les sabates.
    Tenim grans majories el Parlament a favor de la independència i donem massa importància a grups que no representen ni un 15%.  
  6. Torno a explicar amb altres mots.

    (evidentment el que segueix és un exemple numèric, no és cap càlcul exacte)

    • Suposem que CiU i ERC van junts:
    • CiU i ERC obtenen junts 6 escons
    • PSC/PSOE i PPC/PP obtenen X+Y escons.
    • Ara suposem que CiU i ERC van separats:
    • CiU obté  2 escons i ERC obté 2 escons
    • PSC/ PSOE i PPC/PP obtenen X+Y+2

    Es a dir, si anem separats hem perdut 2 escons als socialistes i “peperos” Ara més igual qui dels dos. ERC està pitjor representada ja que ara té 2 escons en comptes de 3 i CiU igualment té 2 escons en comptes de 3.

    Tant ERC i CiU farien més coses per Catalunya si cada un de ells tingués un representant més al parlament. La pregunta per fer què? No té gaire sentit, si ets d’ERC guanyes i fas més coses (independentment del que faci CiU) si ets de CiU guanyes i fas més coses (independentment del que faci ERC). Si a més a més hi ha temes que poden consensuar aleshores les sinergies són màximes. I ja sabem que els temes en els que es poden acordar millor estan alentorn del procés d’independència.

    La pregunta per fer què?  també te la pots contestar dient que barres millor el pas a PSOE/PP.

    La puresa ideològica en aquesta situació significa engegar-te un tret al peu per no poder anar endavant.

    Només estic d’acord de no anar-hi junts si les diferencies ideològiques són fonamentals. En cas present ERC i CiU que ja tenen un pacte no hi ha diferencies fonamentals. Es més important que ERC i CiU tinguin escons que els tinguin els PSOE/PP precisament per l’actitud que el PSOE  i el PP mantenen respecte a la independència de Catalunya.?

    Tant si tu mires del dret com si tu mires de l’inrevés si anem junts al final qui hi guanya és Catalunya, penseu que en el procés d’independència que estem vivint és fonamental tenir representats al Parlament Europeu i quan més millor.

     

     

  7. Llista comuna, però encapçalada  per la societat civil, i els partits polítics que la vulguin recolzar al darrera, tancant-la.
    Cal però que l’atac que rebem per part del govern espanyol s’incrementi. Cal que fem les passes per demanar el referendum, que proposem la data i la pregunta, que amb la llei de consultes tirem endavant, etc…i quan ens bloquegin tot això, llavors la societat civil encapçali una llista unitària que recolzin els partits que vulguin. Segurament treuríem més de dos milions de vots, (entre un 60 o un 80 % dels votants, en funció de la participació) i clarament per un estat a Europa, i de l’única manera que ens deixen els governs espanyols, utilitzant les eleccions.
    Monica Terribas, Salvador Alsius, Antoni Basas, Llach, Guardiola, Justo Molinero, etc.. societat civil compromesa per l’estat propi, i tancant algun polític, Tremosa, Badia, un d’ERC, etc…Obiols si vol, de manera que si dimiteixen els primers de la llista acabin ocupant el seu lloc al Parlament els polítics.
  8. Estic bastant d’acord, des del punt de vista polític, amb el que diu en Tremosa.

    Tot amb tot, no podem oblidar que l’electorat català és molt complex. Cal valorar quants convergents es negarien en rodó a votar la candidatura unitària: “El que és jo, si us presenteu amb els d’Esquerra, no en vull saber res”. I al revés per part d’alguns votants d’Esquerra.

    Al marge del valor positiu de la unitat amb un programa comú, n’hi ha un altre factor que juga a favor de Catalunya si som capaços d’engrescar la gent, i que en Tremosa no esmenta. Si generem una alta participació i a Espanya continua essent l’habitual de les darreres convocatòries, per aquest sol fet diferencial podríem aspirar a guanyar un diputat sernse necessitat d’obtenir millors resultats interns: és un avantatge de la circumscripció única, emmascarat als ulls de molts darrere la lletania mal fonamentada de la llei de D’Hondt.

    No, senyor Tremosa, no. La llei de D’Hondt, aplicada a un conjunt prou ampli de candidats, és estrictament proporcional; en aquest sentit és molt més favorable per a Catalunya que el sistema que regeix per a les eleccions al Congrés, on la província de Barcelona està clarament penalitzada. Els arguments dels punts 1 i 3 són clarament erronis des del punt de vista matemàtic.

    És aquesta penalització a les circumscripcions grans – i no pas la llei de D’Hondt – la que distorsiona la proporcionalitat en els eleccions al Congrés dels Diputats.

    Ves que els d’allà, que sí alguna cosa saben és fer números, no descobreixin de sobte la bondat d’unes eleccions europees amb circumscripcions per comunitats autònomes, i ens plantifiquin una reforma electoral que les faci possibles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!