Ramon Tremosa

Torre de Guaita

26 d'abril de 2013
1 comentari

Del català a la UE al reconeixement de Kosovo

Aquesta setmana el català ha estat molt present a les institucions europees. Dilluns el president Artur Mas va inaugurar una exposició sobre la llengua catalana al passadís central del Parlament Europeu, amb presència d’unes 150 persones i de moltes personalitats: la vice-president del Parlament Isabelle Durant, el president del grup liberal-demòcrata al PE Guy Verhofstad, el president del partit liberal-demòcrata i eurodiputat britànic Graham Watson (favorable a la consulta de Catalunya), diputats de tots els grups del parlament (entre ells els catalans Maria Badia i Raül Romeva: moltes gràcies per venir!!). Això és un èxit, ja que al Parlament Europeu cada dia hi ha moltes activitats al vespre, per la qual cosa és molt difícil aconseguir una assistència com la que il·lustra la fotografia que el meu assistent Albert Farré (autèntic mànager de l’exposició i responsable de l’èxit de la mateixa) va fer dels assistents i que acompanya aquest text. Aquesta exposició senzilla i sòbria, d’altra banda, ha estat finançada pel grup liberal-demòcrata del PE, per la qual cosa els costos per a la Generalitat de Catalunya (que ens ha deixat els materials a exposar) han estat quasi nuls. Avui el diputat del PP espanyol López-Istúriz a Catalunya Ràdio ha criticat que el president Mas inaugurés l’exposició i la seva visita al PE: senyal que hem encertat el to i la posada en escena. El seu nerviosisme s’explica també per la votació la setmana passada a favor de Kosovo al Parlament Europeu, així com per la unitat mostrada per tots els diputats catalans menys el PP davant la comissària Vassiliou contra la Llei Wert d’educació.

1.- El president Artur Mas va ser rebut dilluns per tres comissaris europeus, un fet que no és a l’abast de la gran majoria de presidents de les quasi 300 regions europees de la UE-27. Al migdia amb el president de Flandes Kris Peeters va inaugurar l’exposició sobre Gaudí a la delegació de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les, també en un acte multitudinari. Tots dos presidents van anunciar que Catalunya i Flandes faran conjuntament viatges internacionals pel món per difondre la seva potencialitat econòmica (com a portes de comerç exterior europeu al sud i al nord d’Europa respectivament) i també la seva singularitat política i cultural.

 

La comissària d’Interior Cecilia Mälstrom (liberal sueca, ex-diputada al Parlament Europeu que parla català perquè va fer una tesi a la UAB) va piular després de la reunió al Twitter que havia “tingut una interessant conversa amb el president Mas sobre la situació de Catalunya”. També la comissària de Cultura Vassiliou fa fer publicitat de la seva entrevista amb el president Mas al seu compte de Twitter.

 

 

2.- El plenari del mes d’abril de 2013 al Parlament Europeu ha deixat un vot molt important, d’un alt valor polític en l’actual context polític català: Maria Badia, eurodiputada del PSC, va votar a favor de l’esmena que instava tots els estats de la UE a reconèixer Kosovo. Tal com havia passat en anteriors votacions sobre aquesta qüestió, l’informe sobre el Kosovo va ser àmpliament aprovat pel plenari, així com també ho va ser l’esmena esmentada (404 vots a favor i només 130 contraris).

 

Maria Badia (PSC), Raül Romeva (ICV) i jo (CDC) vàrem votar amb la majoria del Parlament Europeu a favor del reconeixement de Kosovo, mentre que el PP i el PSOE van trobar només la complicitat en el vot negatiu dels diputats romanesos, grecs i xipriotes, que són els països que encara no han reconegut Kosovo.

 

El vot del PSC al Parlament Europeu és important perquè qüestiona el discurs polític de Pere Navarro al Parlament de Catalunya: aquest insta una vegada i una altra el govern català del president Mas a negociar si o si la legalitat espanyola de la consulta, una legalitat que el govern del PP ja ha dit i repetit que no pensa concedir. Cal recordar que Kosovo accedeix a la independència per mitjà d’una declaració unilateral de sobirania proclamada al seu parlament regional, després de constatar que el govern de Sèrbia va negar tots els intents de negociar políticament una solució al conflicte polític i nacional kosovar.

 

Res no és casual a la UE: el dia després de la votació a Estrasburg la Comissió Europeu anunciava que Sèrbia accedia al reconeixement del Kosovo, com a pas previ a negociar la seva futura incorporació a la UE. Immediatament el govern de Romania accedia també a reconèixer Kosovo, deixant Espanya només amb Grècia i Xipre com a darrers països a “acceptar el que ja no té marxa enrera, l’Estat del Kosovo”. Aquestes paraules són del president alemany Joachim Gauck, que ha tornat a pregar Espanya que revisi la seva numantina posició en contra d’acceptar la realitat. Una vegada més Espanya torna a quedar aïllada, marginada i arraconada. Com el cas recent de la patent europea (Espanya va ser l’únic país de refusar els seus avantatges perquè l’espanyol no és considerat idioma oficial de les futures patents), per fantasmes interns Espanya es nega a sumar-se a la unanimitat europea. Qui és el fanatitzat per la identitat?

 

 

3.- Aquesta setmana ens hem reunit amb la comissària de cultura Vassiliou sis eurodiputats catalans. La crònica que va fer-ne l’Albert Segura a l’Avui és molt completa quan explica l’astorament del “si un sol alumne ho demana” i us n’adjunto el link.

 

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/639947-europa-vigila-wert.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!