Ramon Tremosa
Torre de Guaita
Eleccions 25N: referèndum al 2013, com suggereix el Financial Times?
Passats dos dies de les eleccions la premsa internacional es fa ressò dels seus resultats. Ahir el diari Finacial Times, el més influent a Europa, dedicava la foto de la portada a Artur Mas, amb un titular prou explícit: “Els partits independentistes catalans guanyen un radical mandat pel referèndum”. Avui el mateix diari dedica una notícia a la pàgina 4 (“Catalonian vote adds to push for secession”, tota la pàgina 9 amb una llarga crònica de David Gardner i una foto espectacular a color d’una robada castellera (“Catalans may not have given Artur Mas a majority, but they did vote overwhelmingly for secessionist parties”) i un dels seus editorials. Curiosament, aquest ha estat comentat al matí a RAC1 però aquest ha omés per mi la frase més significativa: “Els partits separatistes havien suggerit el 2014 com l’any del referèndum… però ateses les seves diferents visions socials de CiU i ERC aquest podria fer-se fins i tot abans (“sooner than that”). Mentre el llegia he pensat en alguns articles meus escrits al diari Avui al 2004 i al 2006 demanant i argumentat un pacte entre CiU i ERC (“esquerrovergència”). No m’hauria imaginat mai que un dels diaris més importants del món fes un editorial parlant tota l’estona de CiU i ERC, un editorial esquerrovergent! Avui també he enviat un email a tots els diputats, assistents i grups polítics del Parlament Europeu, tot comentant breument les eleccions catalanes, amb el link de l’editorial del FT esmentat. Aqui la teniu.
Dear colleagues,
· Very high participation: 70% compared to 59% in 2010 to elect 135 MPs of the Catalan Parliament. It proves that the issue of self-determination matters. This participation has been even higher than in last Spanish elections of 2011 in Catalonia (66%).
· CiU remains the first Party of Catalonia with 50 MPs and the 30% of the vote: 1,112,341 votes (1,202,830 in 2010). CiU has lost 12 seats, 11 of which have gone to a left-wing independentist party (ERC), because of the austerity measures applied by the CiU government in the last 2 years.
· The second party in the Catalan Parliament is an independentist one: ERC has got 21 MPs (496,292 votes), rising from 10 MPs in 2010 (218,046 votes). His leader, Oriol Junqueras, has been MEP in the Green/ALE group between 2009 and 2011).
· Pro-referendum parties won 87 of the 135 MPs in the Catalan parliament (1 more compared to 2010), because Catalan Greens (13 MPs of ICVerds, the party of Raül Romeva) and Catalan Communists (3 MPs) also support the referendum.
· Both Spanish parties (PP and PSOE) have obtained together the 27% of the votes, falling from 31% they got in 2010. PSOE got 20 MPs with 523,333 votes (28 MPs in 2010) and PP got 19 MPs with 471,197 votes (18 Mps in 2010).
· The anti-independence parties reach only 48 MPs of the 135 MPs: there’s a third party, Ciutadans which obtained 9 MPs. It is a new pro-Spanish party not dependent from the 2 big Spanish parties of Madrid.
· Even if, in the last week of the campaign, there has been in some Madrid press a huge blaming game against the Catalan President Artur Mas, with allegations of corruption and having secret banc accounts in Switzerland, according to a supposed existing dossier from the Spanish police which has not been demonstrated, Artur Mas and CiU has clearly won again the elections. Yesterday he declared during a press conference, that the referendum will surely take place in this legislature.
Full results of the vote can be found here:
http://www.parlament2012resultats.cat/09AU/DAU09999CM_L2.htm
Let me quote a short passage of the FT editorial published today: Barcelona?s draw
http://www.ft.com/intl/cms/s/0/8f790f76-37d3-11e2-8edf-00144feabdc0.html#axzz2DPznCYEU
” True, CiU and ERC have enough seats to form a governing coalition that would put the question of sovereignty at the heart of its programme. But the parties hold opposite views on the economy, with ERC strongly opposed to the programme of fiscal consolidation championed by Mr Mas. Separatists suggest 2014 as a possible date for a plebiscite. The glue holding CiU and ERC together could come unstuck sooner than that. “
On this note of hope, I wish you a great day and week
Best regards,
Ramon Tremosa-i-Balcells
Catalan MEP, ALDE Group
@ramontremosa
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies per la tasca de seguir portant la veu del catalanisme al parlament europeu. La seva tasca és importantissima pel país i com a independentista l’hi agraeixo sincerament.
Aprofito per fer-li arribar un article que he escrit avui mateix amb el meu punt de vista sobre els resultats dels darrers comicis.
Una abraçada,
Antoni Tàpia
http://almeuentendre.wordpress.com/2012/11/27/catalunya-despres-del-25n/
2,075.000 vots exigeixen un referèndum.
Els Partits que vàrem defensar el Dret a Decidir sumen 87 escons molt més que la majoria absoluta.
Ara Mas podrà demostrar que la seva aposta era sincera, podrà demostrar si té fusta de capdavanter, Mas podrà demostrar que no és el “Mas de les sabates grans”, que no és el “Mas de les calces fluixes” sinó que és el Mas, Molt honorable, que es creu el que diu, i compleix el que promet en la Campanya Electoral -compliment que és el primer pas de la Regeneració democràtica que li cal a Catalunya- que es posa davant del Poble Català com els autèntics líders ho fan o ho acaben fent.
Si Mas compleix ara, quan les coses no són pas fàcils, jo i molts com jo ens el creurem.
Mas i Ciu han d’entendre que el futur de Catalunya, la nostra Independència, ha de ser obra d’una unió constituent que aplegui els diferents partits que han guanyat, cadascun segons les seves possibilitats, les Eleccions a les quals ell mateix els va convocar.
Aquest és a partir d’ara el crit de batalla del Poble català lliure: “No ens falleu!”
Partits polítics “catalans lliures” aparqueu les vostres diferències per uns moments ni que siguin llargs i no ens falleu!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
El poble de Catalunya va ser sotmès a un necessari ‘test de stress‘ el passat 25N, per a saber a on estaven i la resposta és la que comentes del FT… però l’èxit d’Esquerra, amb els que Mas no tindrà mes remei que pactar, no pot ser mes que per a impulsar el referèndum el mes aviat possible i traslladar el ‘test de stress’ a Espanya, per a saber també a on estem…
Salut i força
Volia recomanar-te un bloc que he descobert recentment, escrit per l’Oriol Vidal-Aparicio (professor de ciències polítiques que viu als Estats Units, ja va publicar a Vilaweb un bloc sobre les eleccions americanes del 2008). El bloc es diu Catalunya: Per Què Espanya? i fa un plantejament que em sembla molt intel.ligent: “Repte a l’unionisme: Derrota dialèctica per incompareixença?”, posant èmfasi en la poca capacitat de seducció del projecte espanyol i en els pseudo-arguments pro-unionistes.
Li passo també al Romeva perquè val molt la pena.